La dura guerrillera que es va convertir en presidenta
Dilma Rousseff, exmilitant del PDT elevada pel PT de Lula al Govern, pot aconseguir un segon mandat
![L'¨ªndex de desocupaci¨® i els projectes socials emparen Dilma.](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/US6QFIQY2ZXKMLG6IUML465WBY.jpg?auth=fa01a6d4fde8813b078020d9ef1f1abf5a6e53d068e9daf7b5b1a17dbdd04c80&width=414)
Va ser en una reuni¨® amb 15 persones m¨¦s encarregades de decidir el rumb del programa energ¨¨tic de qui era llavors candidat a la presid¨¨ncia,?Luiz In¨¢cio Lula da Silva, on Dilma Rousseff va cridar l'atenci¨® del sindicalista. Entre especialistes de l'¨¤rea, l'economista de 53 anys, secret¨¤ria d'Energia de R¨ªo Grande do Sul, va arribar a la trobada amb un ordinador. L'"objectivitat i el seu alt grau de coneixement en la mat¨¨ria" van impressionar Lula, que va assegurar que havia vist en aquesta dona aires de ministra.?
Lluny dels focus de les disputes partidistes, Rousseff no era un cognom que son¨¦s per ocupar c¨¤rrecs importants despr¨¦s de la vict¨°ria de Lula el 2002. ?Per aquest motiu, la decisi¨® del recentment triat president per posar-la al capdavant del Ministeri de Mines i Energia va causar sorpresa. La cartera va ser responsable d'un dels principals programes de l'Administraci¨® del?Partit dels Treballadors (PT), Luz per a tots. "Algunes persones creuen que aquest departament ¨¦s cosa d'homes. Per¨° demostrarem que el pot dirigir una dona ", va dir Lula en anunciar-ho.
Rousseff tenia experi¨¨ncia en l'¨¤rea. Havia ocupat el c¨¤rrec de secret¨¤ria d'Energia de R¨ªo Grande do Sul dues vegades. La primera, el 1993, i la segona el 1999, amb el Govern del PT d'Olivio Dutra, en un lloc reservat per al Partit Laborista (PDT), del qual era afiliada, a canvi del seu suport en la segona volta. No obstant aix¨°, la quantitat de llocs assignats a la formaci¨® va ser considerada insuficient per la pedetista?Leonel Brizola, que dos anys m¨¦s tard va trencar amb el partit. Rousseff va decidir llavors unir-se al PT.
Quan el 2005 l'esc¨¤ndol del mensal?o?va fer fora els aliats m¨¦s importants de l'administraci¨® Lula, el llavors president va tornar a fer ¨²s de l'"efecte sorpresa". Rousseff va ser cridada a dirigir la Casa Civil en comptes de Jos¨¦ Dirceu per coordinar des d'all¨ª ?la feina de tots els ministeris. Es va convertir en la primera dona en aquesta posici¨®. El seu padr¨ª pol¨ªtic li va posar com a sobrenom?"mare del PAC " (Programa d'Acceleraci¨® del Creixement), el projecte principal del segon mandat del PT. La maternitat li va conferir la imatge de dirigent i bona gestora, necess¨¤ries per a un bon candidat a la successi¨® presidencial. A m¨¦s, tamb¨¦ tenia una reputaci¨® de dona dura, amb un car¨¤cter que, pel que sembla, havia fet plorar molts pol¨ªtics.
La decisi¨® que ella fos l'opci¨® del PT en la disputa del 2010 va ser la tercera sorpresa de Lula. Tres anys abans el president havia comen?at a pensar-hi, per¨° sempre de broma. El rumor, no obstant aix¨°, va arribar a la premsa i el partit no va tenir temps de reaccionar. La van preparar pol¨ªticament per ser-ho i el primer dia del 2011 va entrar al Congr¨¦s Nacional, on va pronunciar el seu primer discurs com a governant del pa¨ªs: " Avui ¨¦s la primera vegada que la banda presidencial vestia l'espatlla d'una dona". ?Als 63 anys, una exguerrillera ocupava la mateixa cadira que havien utilitzat els que l'havien torturat durant la dictadura militar, 41 anys abans.
Amb 63 anys, una exguerrillera ocupava la mateixa cadira que havien utilitzat els que l'havien torturat durant la dictadura militar, 41 anys abans
Filla del b¨²lgar Petar Rusev, que quan va tornar al Brasil es va canviar el cognom per Rousseff, i de Dilma Jane Silva, filla de miners tradicionals, Dilma Vana Rousseff (14/12/1947) va tenir una inf¨¤ncia c¨°moda. El seu pare es dedicava a la construcci¨® i la venda de b¨¦ns immobles. La van educar en escoles mineres tradicionals i va rebre classes particulars de m¨²sica i franc¨¨s, segons explica el llibre Rousseff, dels periodistes Jamil Chad, brasiler, i Momchil Indjov, b¨²lgar. Petar va morir el 1962 i el 1967 ella es va incorporar al Grup Pol¨ªtica Oper¨¤ria (Polop), que?m¨¦s tard?es va convertir en Colina, un moviment que advocava per la difusi¨® de les revolucions marxistes.
El 16 de gener del 1970, la militant va ser arrestada al centre de S?o Paulo. Tenia 22 anys i era acusada de subversi¨®. A Maklouf Luiz Carvalho li va explicar que les sessions de tortura van incloure cops i xocs i un dia la van haver de portar a l'hospital per una hemorr¨¤gia. El 1972, quan va sortir de la pres¨®, pesava cinc quilos menys i tenia un problema de tiroide, que li van curar posteriorment.
Quan l'1 de gener del 2010 va pujar la rampa del Palau de Planalto amb un vestit blanc impecable per rebre la banda presidencial de Lula, l'esperan?a era que hi hagu¨¦s aven?os en la persecuci¨® als torturadors de la dictadura. Rousseff va crear la Comissi¨® de la Veritat, per¨°?encara?no ha revisat la Llei d'Amnistia per processar agents de l'Estat. Tamb¨¦ s'esperava que l'agenda feminista, hist¨°ricament relegada, pass¨¦s a un primer pla. L'octubre del 2007, en una plana del diari?Folha de S. Paulo, havia defensat la despenalitzaci¨® de l'avortament. Despr¨¦s de dirigir l'Administraci¨® durant quatre anys, encara no hi ha hagut canvis.
En la mateixa entrevista, ella es definia com a "socialista", per¨° durant el seu mandat hi ha hagut una disminuci¨® en el nombre de fam¨ªlies beneficiades per la reforma agr¨¤ria i es va estancar la demarcaci¨® de les terres ind¨ªgenes. La pol¨ªtica de drogues tampoc no ha canviat significativament.
Rousseff va crear la Comissi¨® de la Veritat, per¨° encara no ha revisat la Llei d'Amnistia per processar agents de l'Estat
Amb les reivindicacions dels joves progressistes abandonats, Rousseff es va enfrontar a la f¨²ria de la poblaci¨® en una s¨¨rie de protestes que van tenir lloc als carrers del Brasil el juny del 2013, provocades per l'augment de les tarifes de transport a diverses ciutats i potenciades per la viol¨¨ncia policial extrema. A aquesta massa social inicialment descontenta, es va acabar sumant una classe mitjana amb una llista de demandes difuses que comprenia des de la fi de la corrupci¨®, fins a la petici¨® de serveis p¨²blics de m¨¦s qualitat, com la sanitat i l'educaci¨®. M¨¦s tard van arribar les cr¨ªtiques per la despesa a la Copa del M¨®n, que van culminar amb les esbroncades que va rebre la presidenta el dia de la inauguraci¨®.
Tot aix¨° va tenir efectes devastadors en la imatge de Rousseff. L'aprovaci¨® del seu Govern va caure del 55% al 31%. El desgast de la seva imatge i la idea que tingu¨¦s dificultats per acostar-se als joves, als moviments socials i als sindicats, van fer que una ala del seu propi partit deman¨¦s el retorn de Lula. Per¨° l'expresident no va tornar i Rousseff va intentar canviar: va millorar la seva relaci¨® amb els moviments i va comen?ar a convocar periodistes nacionals i internacionals a xerrades.
La presidenta tamb¨¦ va crear programes de pes, com M¨¢s M¨¦dicos, que va reclutar professionals formats a l'exterior per treballar en zones a?llades dins del Brasil, i va aprovar el Pla Nacional d'Educaci¨®, que gaireb¨¦ va doblar l'alfabetitzaci¨® a l'¨¤rea.
Els ¨²ltims mesos, l'aprovaci¨® del seu Govern va tornar a pujar i va arribar a aconseguir el 41% al febrer d'aquest any, malgrat les cr¨ªtiques a l'acompliment econ¨°mic i la desacceleraci¨® del PIB. El desig de canvi expressat en les protestes de l'any passat es va incorporar a la campanya del PT amb l'esl¨°gan "canvia m¨¦s" i despr¨¦s d'una primera volta molt renyida, Rousseff s'encamina ara cap a una vict¨°ria m¨¦s tranquil¡¤la. Entre bastidors, Lula, que es va mantenir allunyat de l'escena pol¨ªtica durant el mandat anterior, ja afirma que pret¨¦n participar m¨¦s en un eventual segon govern de la seva presidenta sorpresa.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.