El silenci revelador de Jordi Pujol

Amb l'enigm¨¤tic comunicat del passat 25 de juliol i la compareixen?a reprensiva del 26 de setembre, l'expresident Jordi Pujol s'ha desemmascarat. No nom¨¦s admet haver estat un president que durant m¨¦s de trenta anys va tenir diners a l'estranger i va ser un defraudador, sin¨® que, pel que sembla, tamb¨¦ contribu?a o tolerava l'enriquiment dels seus fills. Ara tots coneixem, fins i tot aquells que van ser els seus fidels seguidors, la seva actitud dolosa i el seu frac¨¤s com a pater familias d'un clan sospit¨®s. Pujol ha arru?nat la seva carrera pol¨ªtica i ha passat de tenir el prestigi de gran estadista a ser considerat com un dels presidents menys honrats dels 129 que hi ha hagut durant 655 anys.

En la compareixen?a de fa deu dies, malgrat que la sol¡¤licitud formal del Parlament era que expliqu¨¦s el seu frau fiscal i tamb¨¦ ¡°el seu comportament durant l'exercici de la presid¨¨ncia de la Generalitat¡±, Jordi Pujol va evitar de parlar-ne , no va respondre ni una sola de les preguntes que li van formular i va esbroncar a tort i a dret de l'arc parlamentari. Era el moment oport¨² per aclarir, amb rotunditat, qualsevol tipus de dubtes sobre la seva activitat i la del seu entorn, per¨° no ho va fer.

Potser no hauria conven?ut els seus detractors habituals, per¨° ¨¦s el que anhelaven aquells que durant anys li van fer costat i van confiar en la seva bonhomia. Va ser un silenci revelador d'un expresident que coneixia Catalunya pam a pam i que, en canvi, pret¨¦n fer-nos creure que desconeixia els negocis t¨¨rbols dels seus fills i dels seus col¡¤laboradors m¨¦s propers. Un silenci que entela una traject¨°ria pol¨ªtica que ara podem reinterpretar.

Jordi Pujol va comen?ar la seva activitat en ple franquisme, durant els anys 50, amb el fer pa¨ªs, ¨¦s a dir, amb la defensa com a ciutad¨¤ dels trets que configuren la naci¨® catalana: llengua, hist¨°ria, cultura, tradicions, economia¡­ Molts catalans es van socialitzar pol¨ªticament amb el fer pa¨ªs o van lluitar per recuperar la identitat nacional catalana i van donar suport solid¨¤riament a aquells que van ser represaliats per aix¨°; per¨° Pujol, a m¨¦s, estava creant un p¨°sit ideol¨°gic i discursiu que utilitzaria durant anys per enfortir vincles, sumar adhesions i aconseguir el suport social necessari per encobrir les seves malifetes. Mentre alguns desafiaven la dictadura amb altruisme i pensant col¡¤lectivament, Pujol, pel que sembla, tamb¨¦ tramava un futur prometedor per als seus ac¨°lits.

Per a molts el fer pa¨ªs, fer pol¨ªtica i fer partit va acabar en un fer negoci

Al novembre de 1974, Pujol va fundar un moviment pol¨ªtic, Converg¨¨ncia Democr¨¤tica de Catalunya (CDC), i va decidir, en una confer¨¨ncia que va pronunciar al gener de 1975 a l'escola de negocis ESADE, iniciar la fase de fer pol¨ªtica. Per a molts l'acci¨® pol¨ªtica era motor de les demandes socials i de la lluita contra l'immobilisme de la dreta franquista, per¨° Pujol, en una premonit¨°ria simbiosi entre negocis i pol¨ªtica, potser va pressentir que l'activitat pol¨ªtica podia convertir-se en una plataforma id¨°nia, no nom¨¦s per satisfer les seves aspiracions ideol¨°giques, sin¨® tamb¨¦ per protegir i ampliar els negocis familiars. Un contrast entre l'accepci¨® m¨¦s noble de la pol¨ªtica i la m¨¦s infame, que, per cert, han practicat abastament els grans partits, PP i PSOE, que coneixien els tripijocs de l'expresident, els van silenciar aprofitant la facilitat de Pujol per pactar la governabilitat espanyola i que ara dissimulen o, pitjor encara, arremeten contra el seu antic company.

Poc temps despr¨¦s, al gener de 1976, CDC es va constituir com a partit pol¨ªtic i en la III Assemblea, celebrada al maig del mateix any, Pujol va encoratjar els seus coreligionaris a fer partit i a crear una organitzaci¨® pol¨ªtica s¨°lida amb l'objectiu de contribuir a la consolidaci¨® de la democr¨¤cia. El que per a bona part de la milit¨¤ncia va ser una organitzaci¨® pal de paller de promoci¨® de la consci¨¨ncia nacional, per a Pujol va poder significar la consecuci¨® de l'instrument necessari per aconseguir el poder, dirigir el tr¨¤fic d'influ¨¨ncies i afavorir els seus descendents. I aix¨ª va ser, quatre anys m¨¦s tard es va convertir en president de la Generalitat de Catalunya i durant 23 anys va liderar un govern que presumptament va utilitzar com a refugi de pr¨¤ctiques irregulars i d'embolics familiars.

Jordi Pujol va dir que ¡°un segon, de vegades, condiciona tota una vida¡±. ?s cert, per¨° 23 anys de presid¨¨ncia de govern ¨¦s temps suficient per aclarir moltes sospites de corrupci¨®, frenar pr¨¤ctiques il¡¤legals, evitar que la fam¨ªlia s'aprofiti del c¨¤rrec patern i treballar per mantenir un comprom¨ªs ¨¨tic amb aquells que sempre es van mostrar fidels a la seva persona i amb el poble de Catalunya. No ha estat aix¨ª. Per a molts el fer pa¨ªs, fer pol¨ªtica i fer partit va acabar en un fer negoci. Hem assistit a un desenlla? inesperat, trist i descarnat de la traject¨°ria de Jordi Pujol que ha ocasionat una metamorfosi radical i perniciosa de la percepci¨® col¡¤lectiva de la seva persona, del seu ideari, del seu partit i del seu pa¨ªs.

Jordi Matas Dalmaseses catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UB