Regeneraci¨® ¡®sine die¡¯

Com deia encertadament Javier Tajadura en aquestes mateixes p¨¤gines, la desafecci¨® envers el sistema institucional s'ha baratat en un ampli q¨¹estionament del nostre model de democr¨¤cia representativa. I en bona part, aquesta crisi de legitimitat ¨¦s deguda al funcionament olig¨¤rquic dels partits pol¨ªtics, que continuen ostentant un paper hegem¨°nic i asfixiant, dissenyat en ple postfranquisme, per raons ¨°bvies. Per¨° tamb¨¦ a la creixent colonitzaci¨® que aquests mateixos partits fan de les institucions. Nom¨¦s cal observar els nomenaments que s'han produ?t en alguns dels ¨°rgans m¨¦s alts de la just¨ªcia ordin¨¤ria i constitucional o d'altres ¨°rgans constitucionals o reguladors. D'altra banda, el car¨¤cter basal del combat contra la corrupci¨® en l'arquitectura institucional hauria de ser un incentiu per a l'articulaci¨® d'instruments que permetin tallar de soca-rel el problema. I no ho ¨¦s, com veurem. La resta ho fa la feble institucionalitzaci¨® de mecanismes de participaci¨® directa en el nostre sistema pol¨ªtic: es continua furtant a la ciutadania la capacitat de decidir tant sobre q¨¹estions d'especial transcend¨¨ncia pol¨ªtica com d¡¯altres que afecten la quotidianitat.

Per aix¨°, si no s'actua amb celeritat correm el perill de lliscar espaordidament pel tobogan demag¨°gic i populista, com a Fran?a, It¨¤lia o Gr¨¨cia: es comen?a per presentar la democr¨¤cia com una cosa fallida i s'acaba reclamant un poder m¨¦s fort i centralitzat si cap, un cirurgi¨¤ de ferro. En canvi, sembla que PP i PSOE han acordat traslladar al Parlament el gruix de les mesures de regeneraci¨® democr¨¤tica proposades pel Govern, exclosa la reforma de la llei electoral i la pol¨¨mica elecci¨® directa d'alcaldes: la reforma de la iniciativa legislativa popular, la reducci¨® de despeses electorals o la unificaci¨® dels criteris sobre el moment del proc¨¦s penal en el qual un c¨¤rrec pol¨ªtic ha d'abandonar les seves responsabilitats p¨²bliques. I tot aix¨°, es diu, per afavorir un major consens pol¨ªtic. Es proposa postergar d¡¯altra banda, la disminuci¨® del nombre d'aforats per l'aparent dificultat que aix¨° comporta, ja que, en alguns casos, es requereixen reformes constitucionals i estatut¨¤ries, encara que no en el cas de jutges i fiscals.

Aix¨ª les coses, a un any perqu¨¨ finalitzi la legislatura, hauran quedat aprovades la llei de transpar¨¨ncia i, probablement, les lleis de control de l'activitat economicofinancera dels partits i la de regulaci¨® de l'exercici de l'alt c¨¤rrec de l¡¯Administraci¨® General de l'Estat, aquesta ¨²ltima per evitar, se suposa, conflictes d'interessos de l'estil Arias Ca?ete. I, certament, la llei de transpar¨¨ncia esmenar¨¤ una injustificable mancan?a, per¨° t¨¦ el defecte de no fonamentar la seva regulaci¨® en el dret fonamental a rebre lliurement informaci¨® vera?, i col¡¤loca la seva regulaci¨® en clar desavantatge quan entrin en joc altres drets, en aquest cas fonamentals, com el de protecci¨® de les dades personals. A m¨¦s, subsisteixen elements opacs que impediran fer un seguiment exhaustiu de la labor dels decisoris p¨²blics. Aix¨ª mateix, la llei abusa del silenci negatiu, amb la qual cosa hi ha el risc que les sol¡¤licituds d'informaci¨® siguin rebutjades per complet i sense ra¨® aparent.

Si no s'actua amb celeritat correm el perill de lliscar espaordidament pel tobogan demag¨°gic

D'altra banda, amb el projecte de llei org¨¤nica de control de l'activitat econ¨°mico-financera dels partits pol¨ªtics es proposa prohibir les donacions de persones jur¨ªdiques, per¨° continua sense prohibir-se que les entitats instrumentals vinculades als partits (fundacions o associacions) ho facin, directa o indirectament, fins i tot en el cas d'empreses privades que, mitjan?ant contracte vigent, prestin serveis o realitzin obres per a les Administracions P¨²bliques. I, encara que s'introdueix un procediment perqu¨¨ els partits puguin rebutjar les donacions il¡¤legals o dubtoses, no s'estableix cap responsabilitat en cas de donacions an¨°nimes. D'altra banda, les reformes del Tribunal de Comptes que incorpora el projecte no asseguren en absolut la seva total despolititzaci¨®.

Pel que fa al projecte sobre l'exercici d'alt c¨¤rrec de l'Administraci¨®, dins de l'exhaustivitat que el distingeix, no es precisa l'¨°rgan responsable, en cada cas, de la verificaci¨® de la ¡°idone?tat¡± de les persones candidates a alt c¨¤rrec, ni l'abast de la sospitosa expressi¨® ¡°persona interposada¡±. A m¨¦s, s¡¯hi troba a faltar una major harmonitzaci¨® de la declaraci¨® de b¨¦ns i drets de l'alt c¨¤rrec prevista en l'actual vigent llei 5/2006. Pel que fa a l'Oficina de Conflictes d'Interessos, convindria consolidar determinats aspectes del r¨¨gim i el procediment sancionador amb les previsions de les vigents lleis 19/2013 i 5/2006.

A m¨¦s de tot aix¨°, ¨¦s clar, quedaran en el tinter d¡¯altres mesures anunciades que afecten la tipificaci¨® penal i els aspectes processals dels delictes de corrupci¨®. A m¨¦s que, deixant de costat que l'abast d'aquestes reformes ¨¦s calculadament ambigu i esc¨¤s en molts casos, es descarta tota reforma constitucional, operaci¨® imprescindible, per exemple, per escometre una reforma substantiva dels indesitjables aforaments. I, encara que el criteri recalcitrant del Govern respecte a la intangibilitat de la Constituci¨® pugui derivar-se d'altres coneguts assumptes de l'actual conjuntura pol¨ªtica, la veritat ¨¦s que posa de manifest l¨ªmits injustificats al seu esbombat comprom¨ªs amb la regeneraci¨® democr¨¤tica.

Joan Ridao Mart¨ªn ¨¦s professor de Dret Constitucional de la Universtat de Barcelona.