L'art s¨ª que fa campanya a favor de votar el 9-N

Art i llibertat d'expressi¨® sempre han anat plegats. En temps convulsos, com els conflictes b¨¨l¡¤lics o en processos electorals, els artistes sempre, com a col¡¤lectiu o de manera individual, han fet sentir la seva veu. Ho van fer Picasso amb el seu enorme Guernica, Joan Mir¨® amb Pag¨¨s catal¨¤ o Juli Gonz¨¢lez amb l'escultura La Montserrat durant la Guerra Civil al Pavell¨® de la Rep¨²blica Espanyola de Par¨ªs, i m¨¦s recentment ho han fet un grup d'artistes, ¡°els de la cella¡±, que van donar suport amb el seus missatges i participant en actes a Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero per aconseguir la seva reelecci¨® en les eleccions generals del 2008.

En la conjuntura actual que viu Catalunya els artistes tamb¨¦ han volgut dir-hi la seva: el passat mes de maig 300 creadors van signar el manifest Artistes visuals pel dret a decidir a favor del dret a decidir. Ara, que el proc¨¦s sembla enquistat despr¨¦s de l'anul¡¤laci¨® de la consulta per part del Tribunal Constitucional i a tan sols un mes del ja fam¨®s 9 de novembre en qu¨¨ Artur Mas ha fixat la data de votaci¨®, un grup d'artistes han tornat a reivindicar el dret a vot dels catalans. I ho fan de la millor manera que saben: creant obres d'art.

La iniciativa, promoguda per entitats de la societat civil catalana com ara la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, s'ha materialitzat en l'exposici¨® #ArtVeuiVot que ahir va inaugurar el Museu d'Hist¨°ria de Catalunya (MHC) amb 80 obres, en qu¨¨ pintors, m¨²sics, dissenyadors gr¨¤fics, poetes visuals, il¡¤lustradors i creadors audiovisuals, entre d'altres, reclamen poder votar.

Els comissaris de l'exposici¨®, la cr¨ªtica Pilar Parcerisas i el professor de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona i conservador Ignasi Dom¨¦nech, van encarregar a 100 artistes que en un mateix format (DIN A3) plasmessin una imatge, un text, una idea que don¨¦s visibilitat al proc¨¦s. Al final n'han reunit 80.

La llista d'artistes, tots molt coneguts, ¨¦s llarga: Vicen? Altai¨®, Marcel¡¤l¨ª Ant¨²nez, Francesc Artigau, Bego?a Egurbide, Esquerr¨¤, Manel Fontdevila, Ferran Garc¨ªa Sevilla, Carles Hac Mor, Llu¨ªs Juste de Nin, Antoni Llena, Robert Llim¨®s, Josep Maria Mestres Quadreny, Javier Mariscal, Muntadas, Enric Pladevall, Joan Rabascall, Angels Rib¨¦ o Vicen? Viaplana, i aix¨ª fins a 80.

El resultat dels seus treballs tamb¨¦ ¨¦s molt diferent: alguns utilitzen un llenguatge m¨¦s intimista per expressar la uni¨® de tots els catalans, com Saralegui, que dibuixa un grup de catalans que avancen sota una pesada llosa que porten sobre les espatlles, o els fils tallats com a imatge del no-dret a decidir de Montserrat Costa. D'altres fan refer¨¨ncia ir¨°nicament a la crisi i a la corrupci¨®, i critiquen obertament els pol¨ªtics que han emp¨¨s Catalunya a voler aquesta sortida, com l'obra de Jordi Cerd¨¤ Aix¨° ¨¦s putrefacte, o la d'Evru, que a Dol?a Catalunya reclama Estat per¨° no naci¨® i demana sab¨® per fer una neteja profunda a Catalunya. Molts juguen amb s¨ªmbols: Quim Domene s'atreveix amb el pantocr¨¤tor de Ta¨¹ll, Esquerra fa una adaptaci¨® del seu personatge m¨¦s fam¨®s, la Norma, i Anthony Garner dibuixa un pag¨¨s amb barretina emmordassat amb una bandera espanyola que li impedeix parlar. Hi ha aut¨¨ntics cartells de crida a la votaci¨® del s¨ª, s¨ª, que conduiria Catalunya a la independ¨¨ncia, com la subtil partitura del compositor Josep M. Mestres Quadreny en qu¨¨ un pentagrama cont¨¦ dues notes del si.

N'hi ha que es limiten a apel¡¤lar a la voluntat de voler i poder votar, com Joan Rabascall, que ha creat un aut¨¨ntic cartell publicitari. Molts fan refer¨¨ncia a la famosa V que es va visualitzar l'Onze de Setembre passat, per¨° tamb¨¦ la V de votaci¨® o de vict¨°ria, com el treball de Ferran Garc¨ªa Sevilla o el de Jordi Borr¨¤s. Tamb¨¦ apareix de manera reiterada l'urna i el sobre, com a la Prenyada, de Francesc Artigau, o la p¨¨tria obra d'Ernest Alt¨¦s, en qu¨¨ el sobre intenta penetrar en una urna de formig¨®. M¨¦s po¨¨tica o fins i tot sensual ¨¦s l'obra d'Antoni Llena Contra l¡¯er¨°tica del poder, l¡¯er¨°tica del votar, en qu¨¨ un sobre s'introdueix per un pal vermell que sembla un sexe femen¨ª.

Tots els artistes han donat les obres, que passaran a formar part dels fons del Museu d'Hist¨°ria. A m¨¦s a m¨¦s, els organitzadors posen les imatges a disposici¨® dels 920 ajuntaments catalans que s'han manifestat a favor de la consulta perqu¨¨ les utilitzin com millor els convingui ¡°perqu¨¨ es converteixin en icones i s¨ªmbols de la societat¡±. L'exposici¨® ¨¦s un projecte p¨°stum de l'anterior director de l'MHC, Agust¨ª Alcoberro, que ahir, en el seu segon dia com a responsable del centre, va inaugurar J¨´sep Boya amb tots els honors.