Llei i poble

Un dels recursos discursius m¨¦s recurrents en l¡¯actual ¡°proc¨¦s¡± del nostre pa¨ªs resideix en la concepci¨® que les lleis, per molt generals que siguin, com ara la Carta Magna, s¨®n una entitat fict¨ªcia. En aix¨° estarien d¡¯acord tots els fil¨°sofs anomenats ¡°utilitaristes¡± dels segles XVIII i XIX anglesos, Jeremy Bentham, el primer: un cop han estat proclamades, i per molt democr¨¤ticament que aix¨° hagi estat, totes les lleis es converteixen en provisionals, llevat de les que apel¡¤len a la llei natural, terreny del qual emanen cada vegada menys proclames i legislacions. Despr¨¦s de la revoluci¨® de 1789 i de la Declaraci¨® dels Drets de l¡¯Home, les lleis generals dels pa?sos democr¨¤tics s¡¯han establert sobre la base de la voluntat general, sobre la ra¨® derivada del pensament il¡¤lustrat del segle divuit¨¨ i, especialment, sobre el consens que genera el b¨¦ com¨² i el ¡°contracte social¡±. Sigui com vulgui, continua sent veritat que aquestes lleis nom¨¦s tindran vig¨¨ncia en la mesura que la realitat en qu¨¨ s¡¯han assentat o la voluntat general que les ha sancionades romanguin completament inalterades, cosa de tot punt impossible at¨¨s el moviment de tota societat. Per aix¨° la majoria de les Constitucions de l¡¯orbe democr¨¤tic inclouen la possibilitat que siguin reformades, ampliades o rectificades, igual com succeeix amb els codis civil, militar, eclesi¨¤stic o penal.

Vist el problema, o el ¡°proc¨¦s¡±, des de l¡¯altra cara de la moneda, conv¨¦ analitzar qu¨¨ significa ¡°el poble¡±, ¡°la gent¡±, ¡°la voluntat general¡± i tots aquests conceptes gr¨¤cies als quals s¡¯empeny els legisladors a canviar els termes del contracte sociolegal cada vegada que fa falta. Si prestem atenci¨® a aquest segon factor de l¡¯equaci¨® en qu¨¨ es mou l¡¯actual moviment a Catalunya, llavors topem amb una altra dial¨¨ctica, encara m¨¦s complexa que la primera. Qui ¨¦s exactament ¡°el poble¡±? Qui ¨¦s exactament aquesta ¡°gent¡± que se suposa que representa una voluntat col¡¤lectiva i global, sense exceptuar ning¨²?

Quan s¡¯analitza aquesta q¨¹esti¨®, es descobreix de seguida ¡ªcosa que tamb¨¦ va estudiar Bentham¡ª que apel¡¤lar a aquesta entitat pot resultar tan fictici i ret¨°ric com apel¡¤lar a la Llei, com si aquesta fos un dec¨¤leg religi¨®s, com passa en el cas dels ¡°fonamentalistes constitucionals¡±. En el nostre cas, ¨¦s un fet que no s¡¯ha comen?at a parlar de la voluntat d¡¯un ¡°poble¡± o del ¡°desig de la immensa majoria¡±, o ¡°de la gent¡± fins que han estat congregades, en manifestacions d¡¯evident car¨¤cter alegroi, no deliberatiu, una certa quantitat de persones: de centenars de milers de persones a un o dos milions d¡¯¨¤nimes. D¡¯aquestes congregacions entusiastes o megaconfraries populars s¡¯ha dit que eren ¡°molt massives¡±, expressi¨® que no solament no equival a l¡¯¨²nica totalitat que pot ser equivalent de tot el poble amb capacitat de discerniment pol¨ªtic (com passa en el cas de qualsevol elecci¨® lliure), sin¨® que, endem¨¦s, per a tortura de la gent que estima el bon ¨²s del llenguatge, ¨¦s una expressi¨® agramatical ¡ªdoncs, un altre sofisma¡ª perqu¨¨ una ¡°massa¡± no pot ser m¨¦s ¡°massiva¡± que una altra: o ¨¦s massa, o s¨®n ¡°uns quants¡±. Ara b¨¦: ?¨¦s el mateix una gran concentraci¨® de persones ¡ªni que fossin totes les persones del pa¨ªs convertides en ¡°massa¡±¡ª que els individus d¡¯una societat, presos d¡¯un en un, capa?os de pensar a fons i lliurement qu¨¨ li conv¨¦ a cadasc¨² i no al pa¨ªs, que ¨¦s una altra exageraci¨®? El fet ¨¦s que la gent desitja la seva felicitat i el seu benestar, i ¨¦s equ¨ªvoc basar tota vindicaci¨® en un anhel com el de la ¡°independ¨¨ncia¡±, anhel que en tota democr¨¤cia pot desembocar en r¨¨gims de la cosa p¨²blica i privada enormement diversos ¡ªels uns beneficiosos per a uns, mal¨¨fics per a d¡¯altres, i a la inversa¡ª, i anhel que nom¨¦s podria desembocar en una ¨²nica forma de pol¨ªtica si deriv¨¦s en una dictadura.

Tot aix¨° s¨®n m¨ªnimes reflexions que v¨¦nen al cap llegint un llibre espl¨¨ndid: Armand Guillot, Jeremy Bentham: Le peuple comme fiction, Par¨ªs, La Sorbonne, 2014, en el qual he llegit expressions que valen per als dos apartats de l¡¯article d¡¯avui: 1. ¡°De lleis reals sorgeixen drets reals; de lleis imagin¨¤ries sorgeixen drets imaginaris¡±, i 2. ¡°Les indestructibles prerrogatives de l¡¯esp¨¨cie humana no tenen cap necessitat de fonamentar-se en les arenes movedisses d¡¯una ficci¨® com la paraula poble o gent¡±.