Un bra? bi¨°nic permet fer vida normal a un amputat

Magnus, un camioner suec, va perdre el bra? fins a l'altura del colze fa una d¨¨cada. Per¨° des de fa 18 mesos condueix el seu cami¨® entre la frontera entre Su¨¨cia i Finl¨¤ndia com si res. Una pr¨°tesi implantada a l'os li ha retornat la capacitat d'agafar qualsevol cosa o tocar alg¨².

En els ¨²ltims anys, el desenvolupament de la mecanotr¨°nica (un neologisme per referir-se a la conflu¨¨ncia de mec¨¤nica, electr¨°nica i inform¨¤tica) ha perm¨¨s el desenvolupament de pr¨°tesis molt sofisticades. Paral¡¤lelament, els avan?os en neuroci¨¨ncia han revelat tots els passos que hi ha entre pensar, moure un bra? i que aquest bra? es mogui. Per als amputats, faltava unir tots dos extrems.

?s el que ha fet un equip de les universitats sueques de G?teborg i Chalmers liderat pel mexic¨¤ Max Ortiz Catal¨¢n. Van dissenyar un avantbra? bi¨°nic que li van implantar al bra?, per sobre del colze de Magnus, un camioner que va perdre el seu fa 10 anys en un accident. I ¨¦s un implant literal: per mitj¨¤ d'un cargol de titani van connectar la pr¨°tesi a l'os. En aquest sentit, es diferencia poc d'un implant dental.

La part mec¨¤nica del sistema no es diferencia gaire d'un implant dental

"Per¨° per dins del cargol hi ha una s¨¨rie de connectors que transporten els senyals el¨¨ctrics cap a i des d'uns el¨¨ctrodes inserits en els seus nervis i m¨²sculs", diu Ortiz Catal¨¢n. Aquesta ¨¦s una de les principals aportacions del seu treball, els resultats del qual han estat publicats a Science Translational Medicine.

Altres pr¨°tesis ja responien a les ordres que rebien del cervell. Per¨° el seu amo no podia apartar la vista de la m¨¤ si no volia destrossar el que estigu¨¦s agafant, ¨¦s a dir, no eren capaces de reproduir el sentit del tacte. I les que ho feien, com la m¨¤ bi¨°nica desenvolupada per un equip d'investigadors su?ssos?presentada a comen?ament d'any, es va quedar al laboratori una vegada que van acabar els experiments.

"Magnus porta la pr¨°tesi amb ell, la utilitza mentre juga amb els seus fills, quan es vesteix o quan treballa", recorda Ortiz Catal¨¢n. Ja fa 18 mesos que fa vida normal i cada dia apr¨¨n a utilitzar-la m¨¦s b¨¦. Assegut al costat de l'investigador mexic¨¤ durant l'entrevista per Skype, assegura: "Aquest bra? no ¨¦s una eina, ¨¦s el meu bra?". Aquesta sensaci¨® de pertinen?a ¨¦s una altra de les grans aportacions d'aquest treball. El fet de notar-ho estrany ¨¦s la una de les causes de rebuig de les pr¨°tesis convencionals.

No ¨¦s una eina, ¨¦s el meu bra?", diu l'implantat

El sistema de comunicaci¨® entre la pr¨°tesi i el cervell ¨¦s bidireccional. Una acci¨® pensada es converteix en informaci¨® que arriba fins a l'extrem escur?at dels nervis i m¨²sculs en forma d'impulsos el¨¨ctrics. Aqu¨ª, els el¨¨ctrodes la recullen i el sistema la descodifica i la transforma en una acci¨® de la pr¨°tesi. En sentit invers, un moviment dels dits o els bra?os ¨¦s convertida en senyals el¨¨ctrics que viatgen bra? amunt fins a arribar al cervell que les tradueix en est¨ªmuls.

"Ens hem concentrat en la sensaci¨® de contacte i pressi¨®, que s¨®n de les m¨¦s importants per a la manipulaci¨® d'objectes", explica Ortiz Catal¨¢n. Encara quedarien altres propietats del sentit del tacte, com la temperatura o la propiorecepci¨® (sensaci¨® de si mateixa).

Per¨° la transcend¨¨ncia del seu treball no ¨¦s tant la possibilitat de retornar a un amputat la seva capacitat de sentir el que toca, sin¨® la manera d'implementar-ho cl¨ªnicament per mitj¨¤ de l'ossiintegraci¨® perqu¨¨ el pacient pogu¨¦s fer una vida normal. Com diu Ortiz Catal¨¢n: "aix¨° crea una connexi¨® ¨ªntima entre el cos i la m¨¤quina, entre la biologia i la mecatr¨°nica".