¡°Hem de treballar m¨¦s perqu¨¨ els canals de la m¨²sica s¡¯han multiplicat¡±

Mondo Sonoro va ser una de les primeres revistes musicals gratu?tes que van apar¨¨ixer al mercat editorial espanyol. Impulsada entre d¡¯altres per l¡¯economista Sergio Marqu¨¦s (Barcelona, 1967), la publicaci¨® compleix ara 20 anys, aniversari que celebra dem¨¤ divendres al Razzmatazz amb les actuacions de Love Of Lesbian, Dorian, Sidonie i Standstill. El que semblava fa dues d¨¨cades una aventura esbojarrada ¡ªa m¨¦s, rebuda amb desconfian?a per la resta de la premsa musical¡ª s¡¯ha convertit en un model que funciona i que, de passada, mant¨¦ Barcelona com a centre d¡¯iniciatives editorials vinculades a la m¨²sica.

Pregunta. Com us han tractat aquests 20 anys?

Resposta. B¨¦, som uns supervivents, i la veritat ¨¦s que el pas del temps, tot i l¡¯actual situaci¨® de crisi de la premsa en general, ens ha ajudat. Com que fa 16 anys que tenim versi¨® digital i la nostra publicaci¨® en paper ¨¦s gratu?ta, podem ajustar molt m¨¦s b¨¦ els continguts, ja que les dues edicions no es fan la compet¨¨ncia entre si.

P. Qu¨¨ d¨®na el paper sobre l¡¯edici¨® digital?

R. Prestigi, difusi¨® i una plataforma publicit¨¤ria que encara no d¨®na el digital. La publicitat digital ¨¦s encara molt intrusiva, o aix¨ª ¨¦s percebuda pel lector. En canvi, la publicitat en paper, com que en el fons cont¨¦ informaci¨® ¡ªconcerts, festivals, horaris, dies de celebraci¨®, artistes, entre d¡¯altres coses¡ª, es veu com una mena de contingut m¨¦s de la revista.

Fa 16 anys que tenim

P. I quant trigar¨¤ a tenir pes la generaci¨® per a la qual el paper no ¨¦s sin¨°nim de prestigi, de paraula que el vent no s¡¯end¨²?

R. No ho s¨¦, per¨° ja ¨¦s present. De fet, hi ha lectors que no coneixen l¡¯edici¨® en paper i s¨ª la digital, entre d¡¯altres coses perqu¨¨ no van a botigues de discos ni a les sales on arriba la publicaci¨®, que a tot Espanya t¨¦ uns 1.700 punts de distribuci¨®.

P. Quines difer¨¨ncies hi ha entre les dues edicions?

R. L¡¯edici¨® digital va obrint cada vegada m¨¦s els seus continguts i viu molt vinculada a l¡¯actualitat di¨¤ria. Consumeix molta informaci¨® constantment. L¡¯edici¨® en paper t¨¦ una lleu tend¨¨ncia a convertir-se en menys generalista, a tractar continguts m¨¦s espec¨ªfics quant a estils musicals. El pes ve donat per l¡¯entrevista d¡¯actualitat, que al paper t¨¦ format de reportatge i a la web ¨¦s de pregunta-resposta.

P. Per¨° la l¨ªnia editorial es similar. O no?

R. L¡¯edici¨® de paper ¨¦s gratu?ta, aix¨° vol dir que la pot agafar qualsevol persona, la qual cosa ens obliga, dins d¡¯un marc estil¨ªstic determinat, a tenir un criteri molt obert i a tractar tota mena d¡¯estils musicals.

P. I el p¨²blic es continua articulant al voltant d¡¯estils molt definits, o aix¨° ja forma part del passat?

R. Es donen els dos models: el consumidor fidel a un estil que s¡¯ho sap tot i el que va provant d¡¯aqu¨ª i d¡¯all¨¤. Aquest segon perfil ¨¦s el que creix m¨¦s. Nosaltres ens sentim fills de la barreja d¡¯estils que defineix les persones que treballen a Mondo Sonoro. De fet, creiem que una revista com la nostra, que treballa amb un equip redu?t, ¨¦s el resultat dels gustos de qui treballa.

P. I si els discos desapareixen, fins i tot la idea mateixa d¡¯elap¨¦, per qu¨¨ continuar fent cr¨ªtiques de discos? No comen?a a ser anacr¨°nic?

R. Perqu¨¨ vols compartir amb el lector el que a tu t¡¯agrada.

P. Per¨°, i si el que t¡¯agrada forma part del passat?

R. Sempre tenim el web per parlar de nous singles o nous clips. Tenir dos formats que no es fan la compet¨¨ncia ens d¨®na molta versatilitat.

P. Ha crescut el p¨²blic que creu que en sap m¨¦s que vosaltres mateixos?

R. Evidentment. Les noves eines permeten arribar a tothom i a tot arreu. I moltes vegades la tecnologia no ens ajuda. Per exemple, la major part de cr¨ªtics han hagut de valorar el darrer disc d¡¯U2 en temps real, sense poder dedicar temps a escoltar-lo dues vegades. Abans podies treballar sense la pressi¨® del temps, ara pots tenir el material al mateix temps que el lector. M¨¦s problemes: amb les entrevistes telef¨°niques s¡¯ha perdut l¡¯entrevista presencial, a la qual pots dedicar m¨¦s temps, de manera que el resultat no ¨¦s sempre idoni.

P. La tecnologia ha desprestigiat l¡¯opini¨® period¨ªstica?

R. El que la tecnologia ha provocat ¨¦s l¡¯augment de la visibilitat de la dissensi¨®. Abans el lector tenia la carta al director, i ara pot manifestar el seu desacord amb una opini¨® de formes m¨¦s efectives i not¨°ries, si no penjant directament a la xarxa la seva valoraci¨®.

P. I c¨®m ¨¦s que la vostra publicaci¨® nom¨¦s concentra la valoraci¨® a les cr¨ªtiques, essent les entrevistes una mena de massatge promocional?

R. Simplement no fem entrevistes amb grups que no entren en la nostra l¨ªnia editorial. La nostra funci¨® no ¨¦s valorativa, sin¨® m¨¦s aviat informativa. No som una revista de quiosc, no som una revista de reflexi¨®.

P. Qu¨¨ ha canviat amb l¡¯aprimament de la ind¨²stria discogr¨¤fica?

R. Primer: no tenim cap pressi¨® quan prenem decisions. Segon: hem perdut publicitat. Tercer: hem de treballar molt m¨¦s per aconseguir estar al dia. Els canals de la m¨²sica s¡¯han multiplicat.

P. I aquesta pressi¨® promocional ha quedat ¨°rfena?

R. No del tot, ara s¨®n les marques les que busquen col¡¤laboraci¨®, o els promotors amb concerts que no arrenquen, per¨° no ¨¦s el mateix.

P. I les noves tecnologies han comportat canvis est¨¨tics en la m¨²sica?

R. El que notem ¨¦s que la gent no t¨¦ prejudicis i s¡¯atreveix a barrejar qualsevol estil. ?s com si els artistes se sentissin m¨¦s lliures. I tamb¨¦ s¡¯ha produ?t un fet curi¨®s: abans els grups m¨¦s comercials nom¨¦s existien a les multinacionals, eren productes sense sentit fora d¡¯elles. Ara un grup molt assequible pot tenir canals de distribuci¨® i promoci¨® que abans eren nom¨¦s propis dels alternatius.

P. Qui substituir¨¤ les estrelles d¡¯estadi nascudes als vuitanta?

R. Els festivals.

?