El Greco tindr¨¤ exposici¨® a Barcelona en el seu quart centenari

Semblava que la commemoraci¨® del quart centenari de la defunci¨® de?Domenico Theotok¨®pulos, m¨¦s conegut com El Greco, passaria de llarg de Catalunya i nom¨¦s se celebraria a Toledo, la ciutat que el va acollir durant 30 anys, i a Madrid. Per¨° al final no ser¨¤ aix¨ª. El 5 de desembre, la Fundaci¨® G¨°dia de Barcelona inaugurar¨¤ l'exposici¨® El Greco. La mirada de Rusi?ol, en la qual es reuniran mig centenar d'obres i documents, entre elles una desena de pintures del cretenc mort el 1614, de col¡¤leccions p¨²bliques i privades catalanes, algunes gaireb¨¦ mai exposades fins ara. La mostra, organitzada conjuntament per la fundaci¨® i els museus de Sitges, reivindica el paper de Santiago Rusi?ol en la recuperaci¨® d'El Greco a la fi del segle XIX com a artista que va avan?ar els valors de la modernitat en la pintura. L'exposici¨® compta amb el suport del Ministeri de Cultura i l'Any Greco, entitat organitzadora de tots els actes commemoratius aquest 2014. A principis de febrer la mostra viatjar¨¤, de la m¨¤ de la Fundaci¨® La Caixa, a Palma de Mallorca i a Saragossa.

L'exposici¨®, comissariada per la cr¨ªtica d'art Nadia Hern¨¢ndez i Vinyet Pinyella, directora del Consorci del Patrimoni de Sitges i bi¨°grafa de Rusi?ol, reuneix ¡°una desena" d'obres d'El Greco "catalanes", encara que el nombre d'obres del pintor encara no est¨¤ tancat, aix¨ª com tots els detalls de l'exposici¨®, que es faran p¨²blics d'aqu¨ª a unes setmanes. Del que s¨ª que es disposa ¨¦s de dues pintures que va comprar el propi Rusi?ol a Par¨ªs el 1894, Les ll¨¤grimes de Sant Pere i Magdalena penitent amb la creu que conserva el Cau Ferrat de Sitges, obres que s'han pogut veure a l'exposici¨® El Griego de Toledo celebrada a la capital castell¨¤ manxega fins al juny.

Altres obres d'El Greco que es podran veure a Barcelona s¨®n dos de les tres que conserva el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC): Crist abra?at a la creu (adquirit amb el llegat Santiago Espona) i Sant Pere i Sant Pau (provinent de la col¡¤lecci¨® Llu¨ªs Plandiura); una versi¨® de la Magdalena penitent que t¨¦ en propietat el Museu de Montserrat, a m¨¦s de, com a m¨ªnim, dues obres de col¡¤leccions privades catalanes que nom¨¦s s'han pogut veure en una ocasi¨® en p¨²blic, en l'exposici¨® que es va poder veure a l'hospital de la Santa Cruz de Toledo: el Crist amb la Creu i Sant Francesc en oraci¨®, aquesta ¨²ltima de la col¡¤lecci¨® Torell¨®. Tamb¨¦ ¨¦s possible que hi hagi a l'exposici¨®, encara que no s'ha pogut confirmar, les dues obres dipositades pel Museu del Prado a la Biblioteca-Museu V¨ªctor Balaguer de Vilanova: La sagrada fam¨ªlia amb Santa Anna i Sant Joan i Sant Francesc d'Ass¨ªs i el germ¨¤ Lle¨® meditant sobre la mort.

La gran absent ser¨¤ l'espl¨¨ndida Anunciaci¨® de la col¡¤lecci¨® Mu?oz Ramonet (antiga Bosch Catarineu), que l'industrial va llegar a la ciutat de Barcelona el 1991 juntament amb tota la seva col¡¤lecci¨® d'art. Les obres s¨®n objecte d'un litigi entre les filles de Mu?oz i l'Ajuntament que fa gaireb¨¦ dues d¨¨cades que ¨¦s als tribunals.

L'exposici¨® ¨¦s una continuaci¨® de la que el 1996 es va celebrar al MNAC El Greco. La seva revaloraci¨® pel modernisme catal¨¤ (comissariada per Jos¨¦ Milicua), per¨° posa el focus en Santiago Rusi?ol i el seu paper. Reunir¨¤ m¨¦s obres creades per l'influx que va tenir El Greco en la pintura del moment i en el mateix Rusi?ol que va adoptar les seves atmosferes i els seus colors. Podem veure-ho en obres tan destacades com La morfina (1894), en la qual els plecs del llen?ol que agafa la malalta s¨®n un aut¨¨ntic mantell grequi¨¤, o en la composici¨® Mansedumbre (tamb¨¦ anomenat El Novici), en qu¨¨ apareix un jove alt, molt prim i p¨¤l¡¤lid que recorda les figures del cretenc. Tamb¨¦ en el retrat del mateix Rusi?ol caracteritzat com El cavaller de la m¨¤ al pit que va realitzar Ram¨®n Pichot el 1897, tots evidencien l'inter¨¨s dels artistes per El Greco. Fins i tot Rusi?ol i Pichot van viatjar al Prado a copiar alguns dels olis d'El Greco, com el c¨¨lebre cavaller que Rusi?ol va penjar en el seu taller del Cau Ferrat.

Va ser Rusi?ol qui va comprar les dues obres que es conserven a Sitges, per 1.000 francs, que va traslladar en process¨® laica el 4 de novembre del 1894, amb banda de m¨²sica inclosa, en un aut¨¨ntic acte de culte a l'art, pels carrers de la ciutat, des de l'estaci¨® fins al Cau Ferrat, que va acabar sent un dels santuaris del modernisme catal¨¤. Celebrada durant les terceres Festes Modernistes, van assistir a l'acte Ramon Casas, Eliseu Meifr¨¦n, Ramon Casellas, Enric Clarass¨®, Joan Maragall i Josep Puig i Cadafalch, entre altres m¨¤ximes autoritats art¨ªstiques del moment que van assistir a l'¡°entronitzaci¨®¡± d'El Greco, mentre els sitgetans llan?aven flors des de les finestres de casa seva.

Des d'aquell moment, a finals del segle XIX, a Catalunya es va viure una aut¨¨ntica grecomania que va portar molts col¡¤leccionistes catalans a comprar obres d'El Greco, fins a aquell moment injuriat i marginat de la tradici¨® pict¨°rica en la qual el mestre a seguir era Vel¨¢zquez. Bosch i Catarineu, Plandiura, Camb¨®, Mateu, Graells, Mil¨¤ i Camps, Roviralta i Soler i March van ser alguns dels industrials burgesos que van comprar alguna de les obres creades per El Greco o pel seu taller.

A Sitges es va erigir el 1898, per subscripci¨® popular, el primer monument al pintor, abans que el de Toledo o que Madrid li dediqu¨¦s la primera exposici¨® el 1902. Ho va impulsar tamb¨¦ Rusi?ol. Durant la seva inauguraci¨® va dir que El Greco era ¡°un heroi cultural, un geni original i incompr¨¨s¡±, com ¡°l'home modernista del seu temps¡±. La revista Hispania el 1902 li va dedicar un n¨²mero sencer a l'artista i el 1905 Miquel Utrillo va signar el primer llibre sobre el pintor.

L'exposici¨® tamb¨¦ posar¨¤ en evid¨¨ncia com Rusi?ol va ser qui va donar a con¨¨ixer a un jove Picasso l'obra d'El Greco. El seu museu de Barcelona conserva un esb¨®s del 1898 en el qual va escriure ¡°Greco, Vel¨¢zquez, inspireu-me¡±. En un altre contemporani va escriure: ¡°Jo, El Greco¡±, i fins i tot va pintar una obra que va anomenar Retrat d'un desconegut a l'estil d'El Greco.

A Espanya, les exposicions organitzades fins ara en el V centenari, han posat en evid¨¨ncia com l'artista cretenc tamb¨¦ va ser rehabilitat durant aquests anys fora de Catalunya. Dario de Regoyos va ser un dels primers a copiar al cavaller de la m¨¤ al pit i Ignacio Zuloaga, que compartia un petit estudi amb Rusi?ol a Par¨ªs, va ser qui, de fet, va introduir el pintor catal¨¤ en l'obra d'El Greco. Per¨°, segons defensen les comiss¨¤ries i tal com l'exposici¨® posar¨¤ en evid¨¨ncia, les visions eren diferents: mentre que els modernistes, amb Rusi?ol com a capdavanter, defensaven el pintor com un artista que anticipava els valors de la modernitat i es va enarborar com a model per als artistes m¨¦s innovadors del canvi de segle, des de la resta d'Espanya, amb obres com la gran monografia de refer¨¨ncia signada per Manuel B. Coss¨ªo del 1908, es posava l'accent en la seva espanyolitat, austeritat i religiositat i altres t¨°pics que han perdurat fins avui.

A Sitges el monument a El Greco impulsat per Rusi?ol i creat per Josep Reyn¨¦s el 1898 tamb¨¦ gaudir¨¤ d'una segona vida. Maltractat per la salinitat del mar, va ser retirat del seu lloc original a causa de la seva deterioraci¨® i substitu?t per una c¨°pia. Despr¨¦s de la seva restauraci¨®, el 17 de juliol, juntament amb vuit peces escult¨°riques m¨¦s de gran grand¨¤ria, va creuar els murs del Palau Maricel, on ser¨¤ exposat a partir de la propera inauguraci¨® dels museus sitgetans, a finals d'any.