El rellotge su¨ªs no tem Apple

El passat 9 de setembre, el conseller delegat d'Apple, Tim Cook, presentava davant periodistes i fans de la marca de tot el m¨®n l'Apple Watch, el primer m¨°bil amb forma de rellotge de polsera (smartwatch) de la firma nord-americana. Encara que no ¨¦s, ni de bon tros, pioner entre els diversos ginys d'aquest tipus que ja hi ha al mercat ¡ªi no es posar¨¤ a la venda fins a inicis del 2015¡ª, la mera exist¨¨ncia de l'aparell fa sonar una alarma que el mercat ha apr¨¨s de lli?ons com les de Nokia i Blackberry: si a l'empresa m¨¦s gran del m¨®n per capitalitzaci¨® bors¨¤ria li interessa alguna cosa, la compet¨¨ncia ha de preparar-se per als revolts que se li presenten.

L'endem¨¤, en una sala de l'aeroport de Zuric, Nick Hayek, conseller delegat del grup Swatch, treia ferro a l'anunci. ¡°No ens preocupa¡±, va afirmar, segons el diari local Tages Anzeiger. ¡°No vivim al ritme que marquen a Cupertino [la ciutat de Calif¨°rnia on hi ha la seu d'Apple]. Les que haurien d'estar preocupades s¨®n les empreses que fabriquen aquesta classe de ginys: Samsung, LG, Sony, aquestes [empreses] estan nervioses. Nosaltres no ho estem¡±. I va dir, com de costum, que el veritable problema de la ind¨²stria rellotgera local ¨¦s la fortalesa del franc su¨ªs, que danya les exportacions.

Per¨° si Hayek no estava nervi¨®s, els accionistes s¨ª: aquell dia Swatch va liderar les p¨¨rdues a la Borsa de Zuric, i els t¨ªtols de l'empresa han arribat a perdre m¨¦s de l'11% del seu valor des de la presentaci¨® de l'Apple Watch.

¡°L'entrada d'Apple ¨¦s important¡±, afirma Merc¨¨ Andr¨¦s, directora de m¨¤rqueting de General de Relojer¨ªa. ¡°Al contrari que altres empreses del sector tecnol¨°gic, Apple t¨¦ una connotaci¨® de moda i d'avantguarda. Els consumidors veuen en la seva compra el compliment d'una aspiraci¨®. Cap altra empresa del sector pot marcar els est¨¤ndards com fa Apple¡±.

A m¨¦s, l'aterratge del leviatan nord-americ¨¤ no arriba en el millor moment per a la que, per capitalitzaci¨®, ¨¦s l'empresa de rellotges m¨¦s gran del m¨®n. Al juliol, la companyia va anunciar que els seus beneficis del primer semestre van ser de 830 milions de francs (685 milions d'euros), un 8,8% menys que en el mateix per¨ªode del 2013, la primera caiguda en cinc anys.

Malgrat tot, amb les xifres a la m¨¤, la ind¨²stria su?ssa ¡ªla m¨¦s gran, amb difer¨¨ncia, d'Europa¡ª no t¨¦ motius per t¨¦mer l'amena?a dels smartwatch. Segons la Federaci¨® Rellotgera Su?ssa (FHS, en les seves sigles en franc¨¨s), encara que els rellotges de menys de 500 francs (415 euros) representen un 81,9% dels que el pa¨ªs helv¨¨tic va exportar el 2013, aquests nom¨¦s van aportar el 13,4% del valor exportat. ¡°S¨®n les marques barates les que patiran¡±, assenyala per tel¨¨fon Kalust Zorik, cofundador de l'Institut de M¨¤rqueting Rellotger de Neuch?tel, al cor de la ind¨²stria su?ssa. ¡°I aix¨°, sobretot, danya els xinesos¡±.

L'objectiu dels nous m¨°bils de polsera ¨¦s el mercat m¨¦s obert de tots: el del preu intermedi, on competeixen fabricants japonesos, nord-americans, su?ssos i, des de fa uns quants anys, tamb¨¦ xinesos. El model m¨¦s b¨¤sic de l'Apple Watch?est¨¤ previst que costi 349 d¨°lars (275 euros).

Encara que no hi ha estad¨ªstiques precises, Andr¨¦s estima que, a Espanya, aquesta classe de rellotges ¨¦s la que pitjor ha resistit la crisi, amb un descens del voltant d'un 30% de les vendes en els ¨²ltims set anys.

Encara que l'entrada de l'Apple Watch ¨¦s una fita important, el mercat dels smartwatch continua a les beceroles. Per als rellotgers, l'estat de la tecnologia no permet preveure una inundaci¨® de m¨°bils de polsera al mercat, almenys a curt termini. ¡°Hi ha coses que, des d'un punt de vista pr¨¤ctic, encara no estan ben resoltes¡±, afirma Andr¨¦s. ¡°La durada de la bateria, per exemple, ¨¦s un factor important. No pots comparar un rellotge tradicional amb un aparell que cal recarregar di¨¤riament i que et pot deixar a l'estacada¡±.

Un altre factor a tenir en compte ¨¦s el rol del rellotge com a accessori de moda i s¨ªmbol de posici¨® social. ¡°Ning¨² compra un rellotge per veure l'hora¡±, apunta Zorik. ¡°Com a molt, el que far¨¤ l'smartwatch ¨¦s retardar la compra del primer exemplar¡±. ¡°Molta gent veu en el rellotge un b¨¦ durable¡±, completa Andr¨¦s. ¡°Molta gent ¨¦s poc inclinada a fer el que en realitat ¨¦s una petita inversi¨® per comprar un aparell que es quedar¨¤ obsolet en poc temps¡±.

El veritable repte ¨¦s en un p¨²blic que cada vegada m¨¦s tria no portar res al canell. ¡°Hi ha una desafecci¨® dels joves cap a certs complements de moda i entre ells hi ha el rellotge¡±, reconeix Andr¨¦s. ¡°Aix¨° es deu a la proliferaci¨® dels m¨°bils, que et permeten moltes funcions, com veure l'hora¡±.

Malgrat tot, el sector recorda que la ind¨²stria rellotgera su?ssa ja va estar una vegada a la vora de l'extinci¨®. L'entrada dels productes japonesos al mercat als anys setanta i el seu immediat i aclaparador domini, gr¨¤cies a rellotges precisos i barats basats en l'oscil¡¤lador de quars, va canviar per sempre un sector que sempre havia tingut fama de conservador.

¡°No va ser una crisi ni dels compradors ni dels fabricants¡±, recorda Zorik. ¡°Va ser una crisi d'una forma de vendre, de la forma en qu¨¨ la ind¨²stria tractava el p¨²blic. No se sabia qu¨¨ volia el client del seu rellotge¡±.

La reacci¨® del pa¨ªs helv¨¨tic va ser apostar pel rellotge com un article de luxe i moda a totes les escales de preu. La hist¨°ria de com Swatch va salvar la ind¨²stria su?ssa gr¨¤cies als seus rellotges de quars anal¨°gics, barats i sorprenents, capa?os de plantar cara a uns productes japonesos fiables per¨° sobris, es va convertir en un model per a escoles de negocis de tot el m¨®n.

Davant el poder dels gegants de l'electr¨°nica, Su?ssa pret¨¦n repetir el miracle si cal. ¡°Als su?ssos no ens agrada fer la revoluci¨®; no se'ns d¨®na b¨¦¡±, comenta Zorik. ¡°Per¨° s¨ª que som bons a aplicar el nostre saber fer a crear productes de qualitat¡±. ¡°No tinc cap dubte que, com amb el quars, si?l'smartwatch es consolida, els fabricants s'hi adaptaran¡±, conclou Andr¨¦s.