En defensa de Pasqual Maragall

Crida l'atenci¨® que s'hagi acusat Pasqual Maragall d'haver trencat la cohesi¨® en l'¨¤mbit socialista i obert el cam¨ª a la descomposici¨® d'Espanya precisament en el moment en qu¨¨ el PSOE ha adoptat oficialment la posici¨® federalista que propugnava l'exalcalde de Barcelona i expresident de la Generalitat.

Perqu¨¨ hi ha una connexi¨® raonable i l¨°gica entre la proposta que Maragall va plantejar als dirigents socialistes a Santillana del Mar (agost del 2003), origen de tots els mals per a un petit sector fonamentalista del PSOE, la m¨¦s recent declaraci¨® de Granada (juliol del 2013) i, finalment, l'adopci¨® oficial d'un programa de reforma federal de la Constituci¨®.

Que les coses es van complicar i no van sortir com hauria estat desitjable, i que es van cometre errors estrat¨¨gics, com el plantejament precipitat de la reforma de l'Estatut de Catalunya, est¨¤ fora de dubte. Tampoc era previsible, segurament, que el Partit Popular desencaden¨¦s una tan implacable i radical estrat¨¨gia partidista com la que va desplegar el 2003 amb car¨¤cter d'ofensiva preventiva contra una eventual recomposici¨® del PSOE.

Per¨° les dificultats i ensopegades en el cam¨ª no invaliden de cap manera el sentit i l'orientaci¨® d'una proposta pol¨ªtica concebuda per fomentar la pluralitat d'Espanya com a alternativa per assegurar la viabilitat i la sostenibilitat del projecte com¨².

Quan Maragall va propugnar la declaraci¨® de Santillana no va fer altra cosa que fer un pas m¨¦s en la seva estrat¨¨gia d'impuls d'una soluci¨® federalista que permet¨¦s a Espanya recuperar l'al¨¨ descentralitzador de la Constituci¨® i assegurar la consolidaci¨® del projecte hisp¨¤nic de conviv¨¨ncia. Es tractava, en definitiva, d'establir les bases d'un futur estable per al projecte d'Espanya ampliant la seva base de suport m¨¦s enll¨¤ de la tradicional assimilaci¨® amb la dreta.

?s absurd dir que la seva proposta d'Estatut tenia un objectiu disgregador

Pasqual Maragall va estar molt preocupat des del comen?ament pel mal que podia causar a la recuperada visi¨® compartida d'Espanya, aconseguida amb els governs de Felipe Gonz¨¢lez, l'acc¨¦s excessivament euf¨°ric al poder del Partit Popular de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar. El llavors alcalde de Barcelona va intuir que l'entusiasme conservador podia tenir algun component de revenja i que podia conduir a una destrossa en les costures de la imatge d'Espanya que tant havia costat construir i que s'havia albirat en l'¨¨xit dels Jocs Ol¨ªmpics de Barcelona.

Aix¨° va ser el 1996 i, des de la seva posici¨® d'alcalde, va engegar alguna iniciativa adre?ada a facilitar un contacte amist¨®s i operatiu entre representants significatius del Partit Socialista sortint, del Partit Popular entrant, i de CDC, una formaci¨® compromesa en aquell moment amb l'estabilitat d'Espanya. A m¨¦s, Maragall va establir, amb car¨¤cter immediat, una relaci¨® directa amb La Moncloa d'Aznar i amb el mateix president del Govern espanyol en un esfor? adre?at a establir ponts i suavitzar possibles tensions.

La proposta de Santillana que Maragall fa als dirigents territorials socialistes ¨¦s posterior, per¨° s'inscriu en la mateixa l¨°gica: manteniment de la iniciativa des de Catalunya en l'esfor? d'assegurar la pres¨¨ncia del socialisme en la configuraci¨® d'un projecte de futur per a Espanya i d'evitar, en conseq¨¹¨¨ncia, el seu segrest per part de les forces m¨¦s conservadores, hereves d'un model de pa¨ªs centralista, aspre i autoritari.

Maragall va tenir dificultats reals al capdavant de la Generalitat derivades en bona mesura de la debilitat del seu resultat electoral. Per¨° ¨¦s absurd sostenir que la seva proposta de reforma estatut¨¤ria tingu¨¦s com a objectiu la desagregaci¨®. Era m¨¦s aviat al contrari. Encara que, probablement, la t¨¨cnica triada de reforma constitucional des de Catalunya i a trav¨¦s d'un estatut d'autonomia result¨¦s, fet i fet, excessivament retor?ada i finalment inviable.

Per¨° fins i tot aquesta deriva il¡¤lustra perfectament sobre el comprom¨ªs de Maragall en el projecte d'una Espanya moderna, compromesa amb Europa, capdavantera al Mediterrani i connectada culturalment i econ¨°mica amb el continent americ¨¤.

No hi ha dubte que les coses es van complicar i no van sortir com hauria estat desitjable

La Barcelona que Pasqual Maragall va liderar com a alcalde ¨¦s un bon exemple d'aquesta visi¨®. Enlla?ava amb naturalitat amb el projecte regeneracionista hisp¨¤nic, el del di¨¤leg de Joan Maragall amb Unamuno, el federalisme d'Anselmo Carretero, el projecte de la Instituci¨®n Libre de Ense?anza, la proposta de m¨¦s capitalitat de Barcelona a Espanya, la connexi¨® amb Am¨¨rica Llatina i, en general, amb l'¨¤mbit cultural d'arrel castellana, amb els rebels hisp¨¤nics com Bergam¨ªn o els bascos socialistes i liberals, i els brillants personatges de l'FLP (els felipes) que van combatre per la democr¨¤cia i el socialisme des de les dues ribes de l'Ebre.

Per¨° no ¨¦s nom¨¦s en aquest ¨¤mbit de cobertura intel¡¤lectual en el que es va moure Maragall durant la seva dilatada experi¨¨ncia de gesti¨®. Si b¨¦ Maragall no utilitzava mai l'enutj¨®s eufemisme d'Estat espanyol, s¨ª que va tenir clar en l'exercici de les seves responsabilitats p¨²bliques la rellev¨¤ncia de comprendre a fons la l¨°gica del seu funcionament i dels seus servidors, i la import¨¤ncia d'aprofitar al m¨¤xim els seus recursos i possibilitats de projecci¨®. D'aix¨° en poden deixar const¨¤ncia pr¨¤cticament tots els qui van formar part dels governs d'Espanya des de la transici¨® democr¨¤tica, i en una mesura molt particular, els membres del servei diplom¨¤tic desplegats al m¨®n. Per¨° encara m¨¦s, els qui vam tenir l'oportunitat de treballar al seu costat i de tenir un acc¨¦s directe al proc¨¦s de formaci¨® de les seves decisions pol¨ªtiques.

?s en aquest marc de confian?a personal i professional que, en el seu despatx de president de la Generalitat i en un context de tensi¨® com el que es va anar acumulant cap al final del seu mandat, vaig tenir el privilegi de compartir la seva reflexi¨® sobre com li continuava interessant, i molt, el projecte d'Espanya, el projecte d'una Espanya moderna.

No deixa de ser significatiu que les dues comunitats aut¨°nomes els presidents de les quals van assumir posicions m¨¦s nacionalistes i vociferants en contra dels moviments federalitzadors promoguts des de Catalunya, ¨¦s a dir, Extremadura i Castella-la Manxa, siguin actualment uns ferms baluards del poder auton¨°mic de la dreta popular.

Xavier Roig, consultor, va ser cap de Gabinet de Pasqual Maragall quan va ser alcalde de Barcelona.