Les c¨¤meres roden a Altamira

Altamira torna a ser not¨ªcia. 135 anys despr¨¦s del descobriment dels seus famosos bisons per Marcelino Sanz de Sautuola i la seva filla Mar¨ªa, i enmig d'un caldejat debat (cient¨ªfic i tamb¨¦ pol¨ªtic) sobre la conveni¨¨ncia o no de reobrir al p¨²blic ¡ªde forma regulada¡ª aquest santuari de l'art rupestre, dues c¨¤meres de cinema han entrat a la cova com a part d'un ambici¨®s documental que pret¨¦n recrear la hist¨°ria fabulosa del seu descobriment i indagar en la seva ess¨¨ncia ¨²ltima: el misteri de la creaci¨® art¨ªstica des de l'origen de l'home.

Tancada al p¨²blic des del 2002, no s'autoritzava filmar a l'interior de la cova original des de fa d¨¨cades. Per aquest motiu El maestro de Altamira, dirigit per Jos¨¦ Lu¨ªs L¨®pez Linares (Un instante en la vida ajena, Goya 2005), ¨¦s tot un esdeveniment, encara que arribar fins a aqu¨ª no hagi estat f¨¤cil. Malgrat tenir el perm¨ªs del Ministeri d'Educaci¨®, Cultura i Esports, el cineasta ha hagut d'esperar gaireb¨¦ un any a causa de les investigacions cient¨ªfiques que des del 2012 es realitzen per elaborar el nou Pla de Conservaci¨® Preventiva i determinar-ne el r¨¨gim d'acc¨¦s.

EL PA?S va acompanyar aquesta setmana L¨®pez Linares durant els primers dies de rodatge. Es van realitzar entre fortes mesures de seguretat i amb estricte control d'una s¨¨rie de par¨¤metres, com temperatura, CO₂, humitat i pressi¨® atmosf¨¨rica, que van ser monitorats en temps real mentre l'equip treballava a l'interior de la caverna.

El temps m¨¤xim de rodatge diari ¨¦s de 360 minuts entre tot l'equip

Per entendre de quin rigor estem parlant, n'hi ha prou descrivint les condicions de la filmaci¨®. El rodatge (previst del 6 el 16 d'octubre) es va autoritzar nom¨¦s per a sis dies intercalats (dilluns, dimarts i dijous de dues setmanes consecutives). La resta (dimecres, divendres, dissabte i diumenge) Altamira havia de descansar ¡°per recuperar-se¡±. Tamb¨¦ es va estipular un temps limitat per estar a l'interior de la cova cant¨¤brica, que t¨¦ 270 metres de longitud. El temps m¨¤xim diari era de 360 minuts, per¨° nom¨¦s es podia estar 120 minuts dins de Policroms, la sala en el sostre de la qual hi ha pintats els bisons, l'espai m¨¦s protegit d'Altamira.

120 minuts no ¨¦s gaire, per¨° no est¨¤ malament, es podria pensar. Error: els 120 minuts eren per a ¡°tot¡± l'equip; ¨¦s a dir, quan entren dues persones, les dues hores s¨®n 60 minuts, si n'entren tres, 40 minuts¡­ I a aix¨° cal sumar-hi el temps que consumeixen les dues guies-vigilants encarregades d'acompanyar als cineastes en tot moment, cron¨°metre en m¨¤.

El 6, 7 i 9 d'octubre van entrar cada dia tres membres de l'equip (amb vestits antis¨¨ptics d'un sol ¨²s, m¨¤scara, el cap tapat i amb sabates especials desinfectades). En una caseta damunt de la caverna, a trav¨¦s d'un ordinador, dos t¨¨cnics van supervisar in situ cada 15 minuts com canviaven les condicions a l'interior a causa de la pres¨¨ncia dels cineastes, que anaven prove?ts amb dues c¨¤meres digitals d'alta resoluci¨® (4K/RAW) i un equip especial de llums fredes d'alta reproducci¨® crom¨¤tica, la tecnologia de la qual pr¨¤cticament no altera la temperatura.

¡°El primer dia la cova estava a 14,2 graus quan van entrar; en sortir la temperatura era de 14,6, per¨° va recuperar el seu valor habitual en un parell d'hores¡±, va indicar Luis Santiago Quind¨®s, doctor en F¨ªsica i un dels responsables del Projecte d'Accessibilitat, connectat tamb¨¦ a la cova des de les seves oficines a la Universitat de Cant¨¤bria, a Santander. El mateix control es practica des del febrer amb l'experiment de les entrades regulades de p¨²blic (5 persones a la setmana triades per sorteig, m¨¦s dos guies acompanyants; la visita dura 37 minuts, nom¨¦s vuit dels quals s¨®n a Policroms).

Pot semblar una exageraci¨®. Per¨° aix¨ª ¨¦s. L'experiment havia de durar sis mesos per¨° es prorrogar¨¤ sis mesos m¨¦s, per completar un any, encara que els primers resultats s¨®n reveladors i ja s'han fet p¨²blics. ¡°Els principals perills per a les pintures es deuen a la naturalesa, i aix¨° continuar¨¤. No hi podem fer gaireb¨¦ res. Les visites tenen un impacte gaireb¨¦ imperceptible¡±, va dir fa poc?Ga?l de Guichen, responsable de l'equip cient¨ªfic que estudia la conservaci¨® d'Altamira, patrimoni de la Humanitat de la Unesco des del 1985. De Guichen, com el director de la cova d'Altamira, Jos¨¦ Antonio Lasheras, creu que una obra d'art ¡°no hi ¨¦s per guardar-la en una caixa forta¡±.

Durant la filmaci¨® es controlen el CO₂, la temperatura i la humitat

¡°La conservaci¨® ¨¦s el mitj¨¤, per¨° el fi ¨¦s l'¨²s, per descomptat, un ¨²s sostenible¡±, opina Lasheras, que fa 25 anys que gestiona el patrimoni d'Altamira. ?s clar que nom¨¦s ¨¦s accessible el que conservem, diu. Per¨° la preservaci¨® no ha de ser ¡°un fi en si mateix¡±, sin¨® ¡°el mitj¨¤ per accedir al patrimoni i con¨¨ixer-ho millor, i tamb¨¦, per descomptat, per gaudir-lo, culturalment i emocionalment¡±.

A l'arquitecte i pintor Juan Navarro Baldeweg, autor del Museu d'Altamira, que acull la neocova on es reprodueix amb sorprenent fidelitat la sala dels bisons (ha rebut ja 3.500.000 visites des de la seva inauguraci¨® el 2001), el que m¨¦s l'ha commogut sempre resideix en aquesta condici¨® de veritable art. ¡°Eren grans pintors, era una aut¨¨ntica cultura de pintors¡±, assegura. ¡°La forma en qu¨¨ aprofitaven el relleu, com captaven el moviment dels animals i eren capa?os d'animar i convertir en art alguna cosa que veien en la realitat, era molt sofisticat¡±.

Despr¨¦s dels primers tres dies de rodatge, passades les tensions inicials de filmar en condicions tan dif¨ªcils i obtingudes ja imatges ¡°impressionants¡±, L¨®pez Linares ¨¦s conscient del seu repte: ¡°ser fidel al que representen les coves d'Altamira, on t'adones que l'art ¨¦s el mateix ara i fa 15.000 anys¡±.