La dilig¨¨ncia no va salvar Teresa Romero

Teresa Romero no ¨¦s descurada. Si es va contagiar d'ebola, en un error fatal en treure's el vestit de protecci¨® en aquella habitaci¨® de l'hospital Carlos III de Madrid, no va ser per descuit. L'auxiliar d'infermeria, de 44 anys, que lluita per sobreviure al virus letal despr¨¦s de l'accident fent la seva feina, ¨¦s una professional responsable, segons les seves companyes del centre, i una persona ¡°minuciosa¡± en el que fa, tal com la descriu el seu germ¨¤.

Els uns i els altres coincideixen, a m¨¦s, en una qualitat de la Teresa que la pressuposa especialment atenta en el moment d'enfrontar-se al contacte amb els dos religiosos morts per ebola: ¨¦s aprensiva, fins i tot ¡°una mica exagerada¡±, apunta el seu germ¨¤. Una dona diligent a la qual un dia d'agost li va arribar la mala sort. Tot i que no havia evitat mai les situacions compromeses.

Teresa i el seu germ¨¤, Jos¨¦ Ram¨®n (de 40 anys), van n¨¦ixer a Madrid, tot i que se senten orgullosos de tenir arrels gallegues. A Alcorc¨®n, la ciutat del sud-oest de Madrid on viuen, els coneixen com ¡°els galegos¡±. Els seus pares, originaris de dos pobles de la muntanya de Lugo (Cervantes i Navia de Suarna, a la comarca d'Os Ancares), van emigrar a Madrid quan tothom marxava d'aquesta zona a?llada i deprimida. La fam¨ªlia es va mantenir a la capital amb la feina del pare, fuster, que va ensenyar l'ofici al seu fill. La vida dels Romero Ramos no ha estat f¨¤cil: el 2004 van perdre el pare a causa d'un c¨¤ncer, i la mare, Jesusa, arrossega als seus 71 anys una depressi¨® de la qual no aconsegueix recuperar-se. La dona viu sola i reclosa al poble. Els germans se'n van distanciar quan van passar la vintena.

Els anys 90 va tractar malalts de la sida i tamb¨¦ va haver de fer-se an¨¤lisis

Teresa va sempre que pot a Becerre¨¢ (3.050 habitants, al centre de la prov¨ªncia de Lugo). M¨¦s des que va morir el pare, per acompanyar la seva mare, (¡°estan for?a unides, encara que crec que jo s¨®c el favorit¡±, presumeix Jos¨¦ Ram¨®n) per¨° tamb¨¦ perqu¨¨ es relaciona molt amb els seus cosins del poble, amb els quals t¨¦ una bona amistat. Amb el seu marit, Javier Lim¨®n, Teresa freq¨¹enta tamb¨¦ la costa d'A Coru?a. El matrimoni no t¨¦ fills; ella estava molt lligada al seu gos, Excalibur, sacrificat per evitar riscos per la malaltia. ¡°Feia una muntanya si l'Excalibur tenia una esgarrapada¡±, revela Jos¨¦ Ram¨®n. El gos era seu i va acabar a mans de la seva germana per una ¡°llarga hist¨°ria¡± que ell prefereix no explicar. M¨¦s enll¨¤ de la fam¨ªlia, l'auxiliar d'infermeria no t¨¦ un cercle gaire gran a la petita localitat gallega. ¡°Aqu¨ª ning¨² li posa cara, excepte els ve?ns de les cases del voltant¡±, diu l'alcalde, Manuel Mart¨ªnez (PSOE).

Teresa s'escapa bastant a Galicia i mant¨¦ una vida ¡°casolana¡± a Madrid. ¡°L'altre dia es va queixar al Javier que cada vegada sortien menys¡±, deixa anar, confident, el seu germ¨¤. ?ltimament dedicava molt de temps a estudiar l'oposici¨® per aconseguir una pla?a fixa com a auxiliar d'infermeria. ¡°Estudiava rigorosament, i aix¨° que li costa. L'FP li va costar for?a, tamb¨¦¡±, concedeix Jos¨¦ Ram¨®n. Tot i que feia 15 anys que treballava com a auxiliar a l'hospital Carlos III ¡ªel mateix on va atendre als missioners contagiats amb ebola, i el mateix on avui els seus companys tracten de salvar-li la vida¡ª era interina.

Va demanar al seu germ¨¤ que no an¨¦s a veure-la i al seu marit que utilitz¨¦s un lavabo diferent

El 27 de setembre passat, de fet, l'endem¨¤ d'haver-se infectat amb el virus, va anar a examinar-se de l'oposici¨® a la Universitat Complutense de Madrid. No tenia s¨ªmptomes, aix¨ª que no va poder contagiar ning¨². Encara s'esperen els resultats dels ex¨¤mens. ¡°Ella est¨¤ entusiasmada per la seva feina¡±, diuen els que la coneixen. Li agrada el que fa. Segurament per aquest comprom¨ªs va decidir formar part de l'equip que va atendre Manuel L¨®pez Viejo i Miguel Pajares (els dos missioners morts), com havia fet altres vegades en la seva vida professional. Teresa no va defugir mai el comprom¨ªs. En els anys noranta va tractar malalts de VIH, amb contratemps incl¨°s. Va tenir un accident que la va obligar a sotmetre's a an¨¤lisi per veure si s'havia infectat. Aquells van sortir negatius.

La professionalitat es revela tamb¨¦ en la manera com va actuar despr¨¦s de sospitar que havia sucumbit a l'ebola. Des que va tenir febre, la primera setmana d'octubre, va prendre precaucions amb el seu marit. Van dormir en llits separats i van utilitzar banys diferents. Al seu germ¨¤ li va advertir: ¡°no vinguis a casa¡± quan ell va voler veure-la 48 hores abans que fos diagnosticada. Tot apunta al fet que si Teresa va inc¨®rrer en aquest error fatal, fent aquesta feina que li agradava, no va ser perqu¨¨ an¨¦s amb compte per evitar-ho.