Comparacions irresistibles

Arran del refer¨¨ndum escoc¨¨s, diversos analistes han arribat a la conclusi¨® que la comparaci¨® entre Rajoy i Cameron ¨¦s una comparaci¨® irresistible. En un sentit molt superficial potser tenen ra¨®. Per¨° si un es pren amb certa dosi d'escepticisme la proclamaci¨® del mateix Cameron que va ser la seva naturalesa dem¨°crata la que el va impulsar a permetre el refer¨¨ndum, es pot arribar a la conclusi¨® que la comparaci¨® no nom¨¦s ¨¦s plenament resistible, sin¨® que a m¨¦s ¨¦s pertinent.

Sovint s'ha dit que en realitat Cameron ha perm¨¨s el refer¨¨ndum perqu¨¨ sabia que guanyaria, mentre que Rajoy el prohibeix perqu¨¨ sap o intueix que perdr¨¤. Deixant de banda la indeterminaci¨® sobre el pron¨°stic de l'¨²ltima part, no entenc gaire b¨¦ per qu¨¨ aix¨° hauria de ser una virtut de Cameron i un defecte de Rajoy; presentat aix¨ª, tots dos, Cameron i Rajoy, semblen igualment oportunistes. Si la ¡°democr¨¤cia¡± ¡ªo una determinada concepci¨® de la democr¨¤cia, sovint interessada¡ª contribueix d'alguna manera al fi al qual aspirem, llavors emboliquem-nos amb la seva bandera; si no ho fa, llavors apel¡¤lem a una altra cosa.

D'altra banda, crec que caldria posar en dubte que la ra¨® per la qual Rajoy no permet un refer¨¨ndum ¨¦s que sap que la seva opci¨® seria la derrotada. La matusseria t¨¤ctica de Rajoy sembla que ¨¦s tal que, encara que tingu¨¦s la certesa inequ¨ªvoca que guanyaria la seva opci¨® en un refer¨¨ndum, probablement se seguiria negant a convocar-lo. Per cert, dir que Cameron permet el refer¨¨ndum perqu¨¨ sap que el guanyar¨¤ ¨¦s tant com dir que l'hauria prohibit si el resultat conjecturat hagu¨¦s estat negatiu, que ¨¦s exactament all¨° que ¡ªsegons s'addueix¡ª fa que Rajoy no permeti la consulta. Aix¨ª que la comparaci¨® entre tots dos ¨¦s una acumulaci¨® d'arguments compartits i m¨¦s aviat mesquins. La difer¨¨ncia rau ¨²nicament en el fet que la roda de les circumst¨¤ncies beneficia ara Cameron i perjudica Rajoy.

Per¨° potser s¨ª que hi ha una comparaci¨® irresistible entre la q¨¹esti¨® escocesa i la catalana i alguns dels seus protagonistes. La comparaci¨® entre Salmond i Mas ¨¦s irresistible si un pensa, en primer lloc, en la claredat del primer i en l'ambig¨¹itat del segon en les ¨²ltimes eleccions respectives. Mentre que el programa de Salmond era obertament independentista i el seu full de ruta era di¨¤fan, el de Mas era tot i tot el contrari simult¨¤niament.

Repassem breument els conceptes clau del full de ruta de Mas: ¡°Estat propi¡±, que podia voler dir tant Baviera com Eslov¨¨nia; ¡°consulta¡±, que podia voler dir una esp¨¨cie de mera enquesta per saber qu¨¨ pensa la ciutadania o un refer¨¨ndum amb efic¨¤cia erga omnes; ¡°legalitat¡±, que podia voler dir legalitat espanyola, catalana o d'un altre planeta, sempre que convingu¨¦s per prolongar el cop de peu cap endavant en qu¨¨ s'ha convertit la pol¨ªtica de CiU; ¡°dret a decidir¡±, que podia significar dret d'autodeterminaci¨® (que ¨¦s, per definici¨®, unilateral) o dret a negociar com dos subjectes pol¨ªtics la convocat¨°ria d'un refer¨¨ndum (que ¨¦s, per definici¨®, multilateral); ¡°poble de Catalunya¡±, que podia voler dir nom¨¦s els independentistes o tamb¨¦ la resta de catalans, que a ulls de Mas de vegades semblen gaireb¨¦ invisibles. Si un sentia parlar Salmond entenia qu¨¨ ¨¦s el que volia, si un escoltava Mas tot resultava sospitosament conf¨²s.

Per¨° la comparaci¨® ¨¦s per descomptat irresistible si un pensa, en segon lloc, en el que passa en el moment immediatament posterior a les grans apostes. Salmond, en perdre el refer¨¨ndum, dimiteix. Mas, en perdre dotze diputats i no s¨¦ quants milers de vots en les eleccions en les quals va invocar la ¡°voluntat del poble¡± (inoblidables els seus modestos i discrets cartells electorals amb els bra?os oberts), no nom¨¦s no va dimitir, que ¨¦s el que es fa en pol¨ªtica quan un perd una gran aposta que ell mateix ha plantejat, sin¨® que, minvat i amb prou feines amb marge de maniobra, va persistir-hi. ?s de suposar que l'afany de poder de Mas i CiU ¨¦s de tal calibre que, en lloc de cedir el protagonisme ¡ªi en aquest cas, com sol dir-se, el merder¡ª a Junqueras i ERC, els grans beneficiats en les eleccions, van preferir continuar governant tot i el preu d'una descomposici¨® gradual del seu propi partit i qui sap si tamb¨¦ del nou projecte amb prou feines subscrit. Perqu¨¨, per dir-ho amb rima simplista i ximple, sense Converg¨¨ncia no hi ha independ¨¨ncia; sense Converg¨¨ncia, o amb una Converg¨¨ncia molt desgastada com l'actual, falta l'impuls que potser ¡ªni tan sols aix¨° seria clar¡ª situ? l'independentisme a les portes de la majoria social (em sembla il¡¤lusori pensar que, sociol¨°gicament, tot l'independentisme pugui aglutinar-se al voltant ¨²nicament d'ERC o de la CUP).

En aquest sentit, la comparaci¨® entre Salmond i Mas ¨¦s irresistible perqu¨¨ mentre que el que ha fet el primer en els ¨²ltims anys ha contribu?t a enfortir el seu partit i el moviment pol¨ªtic que representa, el que ha fet el segon nom¨¦s ha contribu?t a desballestar el seu propi partit i, a mitj¨¤ termini, quan baixi l'euf¨°ria col¡¤lectiva, potser tamb¨¦ el moviment independentista.

Pau Luque ¨¦s investigador a l'Institut d'Investigacions Filos¨°fiques de la Universitat Nacional Aut¨°noma de M¨¨xic