Un partit per al president

No estem en guerra per¨°, com en la guerra, la veritat ¨¦s la primera v¨ªctima de la nostra contesa pol¨ªtica. Mentir i ocultar, sempre que sigui pels interessos patri¨°tics m¨¦s elevats, est¨¤ ben vist i rep l'aplaudiment de la concurr¨¨ncia. Els nostres dirigents ho fan obertament, amb l'explicaci¨® que no volen donar pistes a l'enemic. No estem en guerra per¨° ho sembla, i en la guerra com en la guerra: tot s'hi val, fins i tot sacrificar l'obligaci¨® de transpar¨¨ncia cap als ciutadans en favor de l'esperan?a, encara que sigui molt t¨¨nue, en una segura i inevitable vict¨°ria.

La veritat ¨¦s senzilla i coneguda per tots, per¨° ara est¨¤ embargada. No hi haur¨¤ consulta el 9 de novembre. Ho saben els convocants, ho saben els que se senten convocats i ho saben els que no se senten convocats en absolut. Ho sap el president i el seu govern i ho saben els partits del pacte pel dret a decidir; per¨° ning¨² s'atreveix a dir-ho, perqu¨¨ al primer que parli li caur¨¤ al damunt tot el pes de la desqualificaci¨® patri¨°tica. L'embargament ¨¦s del Govern, esclar, per¨° ho ¨¦s tamb¨¦ dels partits de la consulta. El primer que parli surt de la foto.

El periodisme presidencial, en posici¨® de salutaci¨® i a les ordres del primer magistrat catal¨¤ des que va comen?ar el proc¨¦s, s'ha convertit en el primer guardi¨¤ de l'embargament. Tota la classe pol¨ªtica sobiranista tamb¨¦ t¨¦ bona cura de mantenir el pacte de silenci davant les pressions leg¨ªtimes del periodisme m¨¦s lliure i assilvestrat, que no vol atendre a la disciplina de Palau. Radicalisme democr¨¤tic, s¨ª, per¨° sense exageracions.

Al poble cal consultar-lo, esclar, per¨° no sempre cal explicar-li la veritat. Si no hi ha consulta el 9-N i ning¨² ho vol explicar encara, significa que s'est¨¤ tramant alguna cosa?a la seva esquena. Nom¨¦s poden ser dues coses: una, com vendre la mercaderia avariada de la consulta del 9-N que no se celebrar¨¤; i l'altra, com organitzar les eleccions anticipades, sigui quina sigui la denominaci¨® amb qu¨¨ es plantegin.

No s¨®n tasques f¨¤cils, ja que alg¨² pot perdre la cara en les explicacions. L'ocultaci¨® de la veritat pot ser que tingui menys d'ast¨²cia maquiav¨¨l¡¤lica que de p¨¤nic esc¨¨nic que porta a diferir el moment en qu¨¨ caldr¨¤ enfrontar-se a la dura i nua veritat, quan vegem en qu¨¨ han quedat tantes fotos hist¨°riques i tantes proclames que feien obligada, segura i decisiva la data del 9-N.

D'entrada i a grans trets, hi ha un partit que no ha fet m¨¦s que guanyar i refor?ar les seves posicions, Esquerra, i un altre que s'ha anat esfilagarsant, que ¨¦s Converg¨¨ncia. La paradoxa de la partida que s'est¨¤ jugant sota la taula, amb ocultaci¨® davant els votants i els ciutadans, ¨¦s que el president dels successius fracassos es vol convertir en el l¨ªder del partit de tots els ¨¨xits gr¨¤cies a la f¨®rmula del partit presidencial en qu¨¨ s'uneixin CDC i Esquerra, per¨° tamb¨¦ tot el que tots dos puguin arreplegar dins i fora de les altres forces sobiranistes.

Artur Mas va fracassar en les eleccions de novembre del 2012, com ja ha fracassat amb la seva aposta s¨ª o s¨ª pel 9-N, i nom¨¦s li falta culminar el seu historial de fracassos liquidant la federaci¨® amb Uni¨® i fins i tot diluint Converg¨¨ncia dins d'una candidatura amb Esquerra. Despr¨¦s de lliurar-se al programa i calendari republicans, s'entrega ell mateix com a president i penyora del seu comprom¨ªs amb el proc¨¦s, acompanyat de les obligades odes i epinicis que l'exalten com un dirigent excepcional, capa? de fer hist¨°ria sense baixar de l'autob¨²s com feia el Bar?a segons el seu entrenador Helenio Herrera.

Exactament el contrari del que ha fet Esquerra, que va obtenir uns resultats espl¨¨ndids en les eleccions del 2012; va aconseguir que CiU s'adher¨ªs al seu programa; no va tenir cap necessitat d'associar-se amb un president marcat per les retallades de la seva primera i ben curta presid¨¨ncia i llastat en la segona per la figura del seu pare pol¨ªtic, Jordi Pujol; i ara est¨¤ preparada per recollir en les eleccions successives els fruits del seu treball pacient i reconegut avantatge estrat¨¨gic, de manera que per poc que li vagin b¨¦ les coses pot fer marro en les eleccions successives, sigui quin sigui l'ordre en qu¨¨ se celebrin, catalanes, municipals i generals.

La discreci¨® d'Esquerra s¨ª que ¨¦s maquiav¨¨l¡¤lica, segur. L'explicaci¨® per al bloqueig informatiu, en canvi, ¨¦s ben simple i l'ha donat el president en persona, que ha rebut com a refor? el ress¨° de desenes d'articles, comentaris i tert¨²lies: l'¨²nic responsable de tot el que est¨¤ passant ¨¦s l'Estat hostil. Quan les coses arriben a aquest punt no hi ha m¨¦s remei que entonar el crit d'"unitat, unitat, unitat". No ¨¦s l'hora dels cr¨ªtics i dels distants, sin¨® de l'obedi¨¨ncia. Tots a formar. Qui no ho faci ja sap qu¨¨ li espera. El nou partit ja est¨¤ preparat. I tamb¨¦ el seu president, molt ben entrenat en les formes i variacions del seu lideratge: primer i fins al 2012, el de Mois¨¨s, personal, carism¨¤tic; despr¨¦s i fins ara, el compartit, humil i de vegades ag¨°nic; i a partir del 10-N, l'obedient, no liderant sin¨® liderat, a les ordres del poble, ¨²nic senyor d'aquesta nova era.