Les exig¨¨ncies internacionals i la consulta

Els ¨²ltims mesos s'ha pret¨¨s buscar l'empara de la legalitat internacional i s'han formulat reiterades apel¡¤lacions a la comunitat internacional perqu¨¨ el proc¨¦s pol¨ªtic engegat a Catalunya ¡ªla consulta i una hipot¨¨tica independ¨¨ncia¡ª pogu¨¦s validar-se i obtenir suports internacionals. Malgrat l'actual fragilitat d'aquests suports internacionals en termes pol¨ªtics, se segueix considerant que l'indubtable car¨¤cter democr¨¤tic del proc¨¦s acabar¨¤ obtenint l'empara internacional, legal i pol¨ªtic. S'apunta tamb¨¦ que la realitzaci¨® de la consulta proposada hauria de tenir totes les garanties democr¨¤tiques perqu¨¨ els seus resultats fossin reconeguts internacionalment. Els uns i els altres utilitzen confusament ¡ªi a conveni¨¨ncia¡ª arguments pol¨ªtics i arguments jur¨ªdics quan, fonamentalment, ens trobem davant un problema pol¨ªtic, que hauria de trobar una resposta i una soluci¨® pol¨ªtica en l'¨¤mbit intern. Al meu judici, com el cas escoc¨¨s posa en relleu, no n'hi ha prou amb fiar les negociacions i els acords pol¨ªtics al pragmatisme i al dia despr¨¦s de la consulta i, en tot cas, aquests acords haurien de ser previs i continuats per possibilitar una consulta.

En aquest context, cal contrastar aquestes apel¡¤lacions amb els criteris internacionals sobre la democr¨¤cia i l'Estat de dret. La comunitat internacional ha reconegut clarament una tr¨ªada de nocions indissociables, vinculades entre si i que es reforcen m¨²tuament, com s¨®n els drets humans, la democr¨¤cia i l'Estat de dret; nocions que en el nostre entorn europeu s'han convertit en obligacions jur¨ªdiques pels estats. Sobre el principi democr¨¤tic es poden fer gravitar tota mena de pretensions pol¨ªtiques de car¨¤cter pac¨ªfic i democr¨¤tic ¡ªla celebraci¨® d'una consulta o, fins i tot, la mateixa independ¨¨ncia¡ª, per¨° el principi democr¨¤tic nom¨¦s resulta operatiu en el marc d'un Estat de dret. El que no impedeix afirmar que les normes legals ¡ªinclosa la Constituci¨®¡ª no s¨®n ni poden constituir, en cap cas, murs infranquejables o obstacles a l'exercici de la voluntat democr¨¤tica d'una societat. Tal com va indicar el Tribunal Constitucional en la sent¨¨ncia de mar? passat sobre la declaraci¨® del Parlament de Catalunya, no hi ha nuclis inaccessibles a la reforma constitucional i qualsevol aspiraci¨® pol¨ªtica pot ser assolible mitjan?ant processos ajustats a la legalitat constitucional. En un Estat democr¨¤tic i de dret les normes responen a les necessitats socials i nom¨¦s aspiren a la satisfacci¨® d'aquestes necessitats i a l'ajust dels interessos de la societat, garantint la igualtat i la no-discriminaci¨® entre tots els seus membres.

Hi ha nocions al nostre entorn europeu que s¨®n obligacions jur¨ªdiques pels Estats

Al Consell d'Europa hi ha la Comissi¨® per a la Democr¨¤cia a trav¨¦s del Dret, coneguda com a Comissi¨® de Ven¨¨cia, molt activa en la promoci¨® de processos de democratitzaci¨® i que ha elaborat codis de conducta i criteris internacionals sobre les normes constitucionals i parlament¨¤ries, sobre la regulaci¨® dels poders executiu i judicial o sobre el r¨¨gim jur¨ªdic dels processos electorals i referendaris. Ha publicat aix¨ª mateix nombrosos dict¨¤mens que s'han ocupat, per exemple, de la validesa i abast, en termes democr¨¤tics, del refer¨¨ndum celebrat a Crimea el passat mes de febrer (deslegitimant-lo) o del projecte de nova llei electoral b¨²lgara o de la legislaci¨® electoral mexicana. Una tasca que respon al coneixement expert i als est¨¤ndards democr¨¤tics consolidats internacionalment i que les forces pol¨ªtiques pro consulta ¡ªi els seus assessors¡ª no haurien d'haver ignorat si volien assegurar la credibilitat internacional de tot el proc¨¦s.

Des d'aquesta perspectiva, voldria destacar alguns aspectes pertinents en relaci¨® amb les garanties democr¨¤tiques i la credibilitat internacional d'una futura consulta. En primer lloc, que en aquests criteris internacionals s'estableix que un proc¨¦s d'aquesta naturalesa nom¨¦s pot ser organitzat si la Constituci¨® o les lleis aix¨ª ho preveuen, ¨¦s a dir, en el marc d'un Estat de dret. En haver estat impugnada la llei catalana de consultes, la determinaci¨® de la seva validesa constitucional correspon al Tribunal Constitucional, perqu¨¨ la legalitat catalana ha de respectar el marc establert per la Constituci¨® i l'Estatut d'autonomia. El proc¨¦s cap a la consulta ha quedat, per tant, susp¨¨s fins que el Tribunal Constitucional aixequi la suspensi¨® o dicti la seva sent¨¨ncia i, en aquest sup¨°sit, la seva decisi¨® ¡ªsigui la que sigui¡ª haur¨¤ de ser acceptada i acatada per tots els poders p¨²blics. La democr¨¤cia i la credibilitat internacional exigeixen el respecte de l'Estat de dret i de les sent¨¨ncies dels ¨°rgans jurisdiccionals.

En segon lloc, els diversos codis de conducta de la Comissi¨® de Ven¨¨cia exigeixen l'estabilitat tant de les lleis electorals com de les normes sobre processos referendaris, aspecte que podem estendre a la legislaci¨® sobre consultes no referend¨¤ries. Exig¨¨ncia d'estabilitat en el sentit que els elements fonamentals de la legislaci¨® ¡ªen particular el mateix sistema electoral o referendari, la composici¨® de les comissions electorals o de supervisi¨® i l'organitzaci¨® de les circumscripcions electorals¡ª no haurien de ser objecte de modificaci¨® un any abans, almenys, d'una elecci¨® o refer¨¨ndum. En aquest sentit, pretendre la convocat¨°ria d'una consulta immediatament despr¨¦s de l'aprovaci¨® d'una llei sobre consultes o designar una comissi¨® de control una vegada convocada la consulta i iniciada la campanya no es correspon, en absolut, amb aquesta exig¨¨ncia internacional d'estabilitat legal. La llei catalana, a m¨¦s, m¨¦s enll¨¤ de tenir vocaci¨® general, hauria d'haver-la aparentat, cosa que hauria aportat m¨¦s credibilitat internacional.

Hi ha vegades que posar les urnes
al carrer no t¨¦ res
de democr¨¤tic

Finalment, els criteris internacionals sobre processos electorals o referendaris tamb¨¦ s¨®n clars i detallats respecte de les garanties democr¨¤tiques d'un proc¨¦s d'aquest tipus. Encara que es va afirmar que es prepararia tota la log¨ªstica necess¨¤ria per a la consulta, no estan clars, al meu entendre, ni els efectes dels hipot¨¨tics resultats d'una doble pregunta certament confusa i amb un sistema de recompte indeterminat, ni l'exist¨¨ncia d'una administraci¨® i una just¨ªcia electoral independent i preestablerta, ni el cens utilitzable i els seus terminis de publicaci¨® i reclamaci¨®, ni les seus o col¡¤legis electorals, ni els components de les taules electorals, ni les garanties de neutralitat dels poders p¨²blics i d'imparcialitat dels mitjans de comunicaci¨® p¨²blics, aix¨ª com de la campanya informativa o l'equilibri i la igualtat d'oportunitats entre els partidaris de les diferents posicions. ?s a dir, les garanties democr¨¤tiques pr¨°pies d'un proc¨¦s electoral i que s¨®n absolutament inexcusables atesa la transcend¨¨ncia pol¨ªtica de la pregunta que es pret¨¦n formular. Molts d'aquests aspectes no proporcionen, al meu entendre, la plenitud de garanties democr¨¤tiques i, evidentment, posar les urnes al carrer, encara que a alguns els ho pogu¨¦s semblar, no t¨¦ res de democr¨¤tic i no ofereix cap credibilitat, ni interna ni internacional.

Xavier Pons Rafols ¨¦s catedr¨¤tic de Dret Internacional P¨²blic de la Universitat de Barcelona.