Catalunya t¨¦ 450.000 pisos buits i 230.000 fam¨ªlies sense habitatge

A Catalunya hi ha 450.000 pisos buits i 231.000 fam¨ªlies que necessiten un habitatge assequible. ?s a dir, el nombre d'immobles desocupats duplica el de fam¨ªlies amb necessitat d'un sostre. Aquestes xifres formen part de la radiografia sobre el lloguer social a Catalunya que ahir va presentar la Taula del Tercer Sector. ?ngels Guiteras, presidenta de l'entitat, es va tornar a queixar de l'endarreriment en pol¨ªtiques d'habitatge social. Nom¨¦s el 2% del total de parc de pisos es dedica a aquesta finalitat, mentre que la mitjana europea ¨¦s 13 punts superior.

L'informe va ser elaborat per Carme Trilla, cap del Servei de Mediaci¨® en l'Habitatge de C¨¢ritas Diocesana de Barcelona, i Tere Berm¨²dez, encarregada del programa Sense llar ni habitatge, de la mateixa ONG. Els c¨¤lculs de les dues expertes mostren que uns 100.000 pisos buits estan en mans de les entitats banc¨¤ries (incloent-hi els del Sareb, el banc dolent), 80.000 m¨¦s s¨®n immobles de nova construcci¨® que el mercat no ha pogut absorbir i la gran majoria, uns 270.000, s¨®n propietat de particulars que no els fan servir.

D'altra banda, Trilla i Berm¨²dez utilitzen dos m¨¨todes per establir quantes unitats familiars, per la seva situaci¨® econ¨°mica o perqu¨¨ casa seva no compleix amb les normes m¨ªnimes d'habitabilitat, serien l'objectiu de les pol¨ªtiques de lloguer assequible. Les dues maneres, no obstant aix¨°, donen un nombre similar: al voltant de 231.000. Les dues investigadores accepten la dificultat de fer aquests c¨¤lculs.

La primera estimaci¨® es fa d'acord amb una detecci¨® de necessitats. Es tenen en compte, per exemple, les 50.000 fam¨ªlies que han estat desnonades de casa seva durant els ¨²ltims cinc anys (50.000, segons les xifres del Consell General del Poder Judicial), els que estan registrats en les llistes de pisos protegits de la Generalitat (69.000) i unes 65.000 fam¨ªlies en risc d'exclusi¨® social. ¡°Cinc de cada mil ciutadans t¨¦ alguna mena de problem¨¤tica de mal allotjament. Segons les xifres del 2009, les ¨²ltimes disponibles, serien unes 37.000 persones sense sostre, sense habitatge, amb una casa insegura o inadequada¡±, explica Trilla. El c¨¤lcul tamb¨¦ inclou una demanda oculta de 10.000 fam¨ªlies.

La segona estimaci¨® es va fer seguint els est¨¤ndards europeus. Es parteix de la meta d'un 15% del total del parc d'habitatge dedicat a lloguer assequible i se li resta l'oferta disponible. Aix¨ª, Catalunya hauria de tenir 440.000 habitatges de lloguer p¨²blic, per¨° nom¨¦s en t¨¦ 60.000, i 150.000 m¨¦s d'un parc privat amb rendes redu?des. Per tant, el d¨¨ficit ¨¦s de 230.000.

Trilla va assegurar que ¡°¨¦s una evid¨¨ncia que no disposarem durant els propers anys d'un parc d'habitatge capa? d'absorbir aquesta demanda si no adoptem solucions radicals¡±. Una d'aquestes alternatives podria seria multar els pisos buits, cosa que ja han comen?at a fer diversos ajuntaments. El de Barcelona, per exemple, va aprovar la mesura al gener per¨° encara no ha imposat cap multa. Encara no ha desenvolupat el reglament per imposar les sancions. Una portaveu municipal explica que igualment es treballa amb les entitats banc¨¤ries per poder aconseguir la cessi¨® de pisos i s'han comprat algunes promocions de Regesa per a lloguer assequible. Santa Coloma de Gramanet i Terrassa, amb normatives similars, s¨ª que han posat multes de fins a 5.000 euros.

La Taula del Tercer Sector va demanar que es faci ¡°una utilitzaci¨® decidida¡± d'aquests pisos buits i que es potenci?n f¨®rmules publicoprivades de gesti¨®. Es tractaria que entitats sense ¨¤nim de lucre o especialitzades en habitatge social gestionin i que les diferents Administracions regulin.