La correcci¨®, abans i ara

Cada quinze dies, Rudolf Ortega (Barcelona, 1970), corrector d¡¯aquestes p¨¤gines, analitza l¡¯estat de la q¨¹esti¨® ling¨¹¨ªstica a la seva secci¨® Brou de Llengua. No ho fa gaire sovint perqu¨¨ ¨¦s molt discret, per¨° alguna vegada ha aprofitat aquell espai per explicar qu¨¨ ¨¦s corregir i fer com si no. La de corrector ¨¦s probablement la feina m¨¦s invisible que hi ha al sector editorial, ni tan sols n¡¯apareix el nom als cr¨¨dits. Probablement ¨¦s per aix¨° que la figura d¡¯Andreu Rossinyol (Sentmenat, 1948), primer corrector de Quadern, per al gran p¨²blic ha passat injustament d¡¯esquitllentes per la hist¨°ria de la literatura catalana, per¨° els que ens saben (com Ortega) el veneren i li reconeixen un paper cabdal.

L¡¯any 1982 engega Quadern i Llu¨ªs Bassets truca a Rossinyol, potser pel ress¨° que havia tingut un article que protestava per la mala correcci¨® de poemes de Vinyoli en un altre mitj¨¤. Corrector de confian?a de Vinyoli per¨° tamb¨¦ de Foix, Mart¨ª de Riquer o Brossa, abans d¡¯aquest diari Rossinyol va treballar a Edicions 62, Seix Barral, el Diccionari etimol¨°gic de Joan Coromines i Quaderns Crema. Despr¨¦s sempre va anar per lliure perqu¨¨, diu, li interessa triar els llibres que corregeix, no per caprici personal, sin¨® per m¨¨tode: ell no tira pel dret, sin¨® que omple folis de comentaris perqu¨¨ siguin l¡¯autor i l¡¯editor els qui prenguin decisions a consci¨¨ncia (vegeu la fotografia que acompanya aquest article). Explica que aix¨° ho va aprendre a Edicions 62: ¡°Vaig comen?ar en un temps en qu¨¨ se suposava que l¡¯autor no sabia llengua, el que en sabia era el corrector, i es feien carnisseries. Per¨° un dia Jordi Sarsanedas es va queixar a l¡¯editorial d¡¯una correcci¨®, ¨¦s l¡¯¨²nica cr¨ªtica que he rebut, per¨° vaig quedar escaldat i vaig veure que no s¡¯havia d¡¯anar per aquest cant¨®¡±. Tamb¨¦ Espriu el va advertir, que no li toqu¨¦s ni un punt ni una coma, i d¡¯aqu¨ª les seves notes caracter¨ªstiques. Els elogis eren freq¨¹ents: Mari¨¤ Manent deia a Xavier Folch que n¡¯estava molt content, de Quadern, i Joan Sol¨¤ deia que Rossinyol era la persona que sap m¨¦s catal¨¤.

Si el model de llengua que avui llegiu a Quadern (i a la premsa en general) no sorpr¨¨n ni cal intervenir-hi gaire, diu Ortega, ¨¦s perqu¨¨ Rossinyol va ajudar a establir-lo. Eren els anys vuitanta, i hi havia dues escoles marcades: el catal¨¤ ric per¨° normativista de l¡¯Avui i el que se¡¯n deia el catal¨¤ light, al Diari de Barcelona (molt influ?t per Joan Ferrat¨¦). Rossinyol va procurar mantenir un catal¨¤ ¡°literari per¨° no encarcarat, sempre he cregut que el lector no ha d¡¯anar a repel de l¡¯autor¡±.

Amb anys de dist¨¤ncia i molts correctors entremig, com ara Mait Carrasco o Pau Vidal, Ortega subscriuria aquesta afirmaci¨®. Dels ¨²ltims temps, destaca un moment clau: l¡¯any 2016 s¡¯havia de decidir si s¡¯aplicava la reforma ortogr¨¤fica dels diacr¨ªtics. L¡¯aposta, llavors sota la coordinaci¨® de Carles Geli, era arriscada, a causa de la controv¨¨rsia generada i de la morat¨°ria de quatre anys per avaluar si la cosa prosperava. Per¨° van decidir tirar endavant, tot i la desavinen?a d¡¯alguns col¡¤laboradors. El mateix any es publicava la nova gram¨¤tica de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans, que obria la porta a la llengua informal i que Ortega tamb¨¦ va adoptar de seguida.

Qu¨¨ ha de fer un corrector d¡¯un suplement? Rossinyol respon: ¡°T¡¯has de situar al nivell de l¡¯autor, jugar el seu joc, i no l¡¯has de fer passar per un adre?ador per on no vulgui passar, escrigui m¨¦s estripadament o menys¡±. D¨¨ries concretes: la ela geminada escrita com cal (llavors, una lletra catalana en un diari espanyol no rebia gaire atenci¨®) i els interrogants s¡¯han d¡¯obrir i no nom¨¦s tancar. ¡°Hi ha una llegenda que diu que en catal¨¤ no s¡¯obren, que ¨¦s influ¨¨ncia del castell¨¤. I qu¨¨? Fabra mai no va pontificar sobre aix¨° i tant me fa d¡¯on vingui si ens beneficia¡±.

Ortega parla en termes similars: ¡°La gr¨¤cia ¨¦s que hi ha diferents veus, t¡¯has d¡¯adaptar a la de cadasc¨² i alhora donar unitat d¡¯estil¡±. Explica que tot i que cada vegada hi ha un domini m¨¦s clar de la gram¨¤tica i l¡¯ortografia (efecte clar de la normalitzaci¨®), tamb¨¦ ha de bregar amb interfer¨¨ncies ling¨¹¨ªstiques que abans no es veien tant. El criteri, per¨°, ¨¦s sempre modern: com menys cursives, millor.

Acabem amb una batalleta: un dels molt pocs articles que Andreu Rossinyol ha publicat a Quadern era molt cr¨ªtic amb la MOLC (la col¡¤lecci¨® Millors Obres de la Literatura Catalana), l¡¯any 1983. Joaquim Molas es va ofendre, per¨° va ser Enric Bou qui va respondre en un altre article. ¡°Llavors, quan un text no encaixava a p¨¤gina, era feina del corrector escap?ar-lo (ara ho fan els editors). Vaig haver de ser el censor de qui m¡¯atacava¡±, explica rient. Ara Rossinyol est¨¤ retirat, per¨° encara corregeix algun cl¨¤ssic catal¨¤ per a Adesiara, recentment Guimer¨¤ o Igl¨¦sias. Tamb¨¦ escriu, perqu¨¨ tot i que no s¡¯ha prodigat gaire en premsa, quan la sang li bull omple p¨¤gines i p¨¤gines, molts cops distribu?des per ell mateix en forma d¡¯opuscle. Tant de bo algun dia veure¡¯ls tots publicats en un sol volum.

El cr¨ªtic de llibres com a lector p¨²blic

Pon? Puigdevall

Un cr¨ªtic de llibres ¨¦s un lector que escriu; o potser es pot dir d¡¯una manera m¨¦s concreta: un cr¨ªtic de llibres ¨¦s un lector p¨²blic; o, segurament, encara es pot dir d¡¯una altra forma m¨¦s precisa: un cr¨ªtic de llibres ¨¦s una cosa bastant semblant a ser un carter. Portem not¨ªcies de llibres que ens fa il¡¤lusi¨® d¡¯entregar. Perqu¨¨, encara que sembli que no ¨¦s aix¨ª, el que m¨¦s ens agrada ¨¦s dir que aquest llibre cal que tothom el llegeixi i sigui tan feli? com ha sigut el lector que us el recomana. Tamb¨¦ ¨¦s veritat que no sempre ¨¦s aix¨ª: a vegades no hi ha el moment de sort que normalment es desitja. A vegades ens trobem en la tessitura que un lector que escriu ha de complir amb tots els papers de l¡¯auca. Hem de seduir escrivint, per¨° tamb¨¦ ens trobem que som un jutge, un fiscal i fins tot un advocat defensor. Hem de conv¨¨ncer els lectors que ens llegeixen que entenem el que llegim, que tenim una m¨ªnim d¡¯empatia cap al llibre que tenim a les mans, per¨° tamb¨¦ hem de ser capa?os de tenir prou habilitat i gentilesa per aconseguir donar prou rellev¨¤ncia als matisos.

I com que un cr¨ªtic de llibres ¨¦s un lector que escriu, ha de tenir prou coratge per ser valent i detectar tota una s¨¨rie de coses que tenen bastant a veure amb les noves tend¨¨ncies que, no se sap com, es van formant. O potser el secret es basa nom¨¦s amb la gr¨¤cia de relacionar punts de vista. El que s¨ª que no sap un cr¨ªtic de llibres ¨¦s predir res relacionat ni amb el passat ni amb el futur.