Els ?scars, una de freda i una de calenta

Nova aventura de la parella ?scar Dalmau i ?scar Andreu a TV3. Es diu Tot torna. S¨®n deu cap¨ªtols de mitja hora i ja estan tots penjats a la plataforma 3Cat. Es ven amb un entusiasme molt agosarat com la ¡°contracr¨°nica informativa m¨¦s divertida dels ¨²ltims 40 anys¡±. De fet, d¡¯aquests 40 anys el programa en tria un de sol per a cada cap¨ªtol. El millor del programa est¨¤, precisament, en la selecci¨® que es fa a cada cap¨ªtol dels episodis d¡¯aquells 365 dies. Com que no els obliga la hist¨°ria sin¨® la broma, al marge de recordatoris previsibles (els Jocs Ol¨ªmpics, l¡¯engany en la guerra de l¡¯Iraq), se¡¯n deixen molts dels que un resum de l¡¯any consideraria inevitables a favor d¡¯an¨¨cdotes divertides. Per exemple, el ciutad¨¤ que afirma que va veure un OVNI amb forma de granja de gallines. O que el 2006, l¡¯any m¨¦s pr¨°xim dels escollits, es consideri el dels politons i la Nintendo Wii.

Jordi Pujol ¨¦s un dels personatges m¨¦s presents, per¨° no sempre per recordar les seves vict¨°ries electorals. Hi ha un impagable document sobre un error de campanya. Quan Justo Molinero li va muntar l¡¯any 1999 un recital de Los Chunguitos que va congregar 15.000 persones. Aquest p¨²blic que no coneixia que anava a una festa electoral, volia escoltar els seus artistes i no els pol¨ªtics. Pujol va ser escridassat i els altres oradors ni tan sols gosaren pujar a l¡¯escenari.

Hi ha l¡¯evocaci¨® de la moci¨® de censura que va presentar Pasqual Maragall l¡¯any 2001. Jordi Sol¨¦ Tura va escriure que el debat va resultar ser un esdeveniment parlamentari de bon nivell. Tot torna es fixa en una al¡¤lusi¨® riallera de Maragall sobre un Artur Mas que no es despentina i que l¡¯al¡¤ludit replica, tamb¨¦ amb un somriure, considerant la pobresa de l¡¯argument. Assumpte que arrodoneix Duran i Lleida des del faristol mostrant la seva satisfacci¨® perqu¨¨ ning¨² podr¨¤ ficar-se amb el seu pentinat. Al debat van discutir-se assumptes seriosos, per¨° veient l¡¯actual agror que hi ha al Congr¨¦s, et fa enyorar una conversa parlament¨¤ria amb espai per a la fiblada jovial.

Les imatges porten altres informacions, subtextos. Per exemple, l¡¯est¨¨tica dels telenot¨ªcies que ara es fan amb els periodistes a peu dret passejant per davant d¡¯immenses pantalles. Encara l¡¯any 1986 es practicava el pla fix d¡¯un bust parlant que darrere tenia una imatge al¡¤lusiva, amb prou feines un cromo, sobre la not¨ªcia.

El programa t¨¦ altres elements com l¡¯aparici¨® de persones molt conegudes (actors, escriptors, m¨²sics..) que fan intervencions brev¨ªssimes i, molt sovint, alienes al motiu que, aparentment, els convoca. Un cas, Pilar¨ªn Bay¨¦s recordant que ja va ser a la batalla de Les Term¨°piles. S¨®n cameos on la gr¨¤cia ¨¦s precisament malbaratar l¡¯ocasi¨®. Els ?scars es reserven per fer uns personatges an¨°nims que complementen la not¨ªcia comentada (per exemple, un operari que encara porta travessada la fletxa del peveter ol¨ªmpic) i un gag dom¨¨stic de la parella mirant el televisor i comentant el programa. Al marge que aquesta escena ja la trobem ara mateix a Natura s¨¤via, resulta que ¨¦s for?a antiga. El 1987 ja l¡¯explotaven els de La Trinca disfressats de fam¨ªlia teresinenca (¡°guaita qu¨¨ fan ara!¡±). La debilitat del gui¨®, hi ha gags amb molta fullaraca, perjudica el resultat final d¡¯un programa on determinades imatges rescatades amb intenci¨® s¨®n, per si mateixes, molt m¨¦s divertides que la brometa que se¡¯n fa. Una de freda i una de calenta. Els ?scars sempre acaben amb la mateixa gr¨¤cia: ¡°podria haver estat millor, per¨° hauria fet menys gr¨¤cia¡±. Potser no. Sembla que la parella (la mateixa que triomfa merescudament a La compet¨¨ncia de RAC 1) n¡¯est¨¤ contenta.