Els EUA volen les bases espanyoles per a la seva operaci¨® militar contra l'ebola

Els Estats Units han demanat a Espanya l'¨²s de les bases de Mor¨®n de la Frontera (Sevilla) i Rota (Cadis) per al tr¨¤nsit i escala dels avions que donaran suport a l'operaci¨® Unified Assistance (Assist¨¨ncia unificada), de lluita contra l'ebola a l'?frica Occidental. Els responsables de la sanitat militar espanyola negocien amb el Pent¨¤gon "estrictes protocols¡± per evitar que els 3.000 militars que participaran en la missi¨® puguin contagiar el virus a Espanya en tornar de la zona de risc,?segons les fonts consultades.

Per calmar aquestes pors, Washington ha donat garanties que a bord dels avions no viatjar¨¤ personal m¨¨dic que hagi at¨¨s directament?malalts d'ebola, ni tampoc sospitosos d'haver contret la malaltia. Les escales serviran pel prove?ment de combustible a les aeronaus. la c¨¤rrega de material i el descans de les tripulacions, de manera que ¨¦s probable que pernoctin en s¨°l espanyol, per¨° no que puguin sortir de les bases.

Una altra situaci¨® diferent ¨¦s la del personal militar destacat a Espanya. A l'operaci¨® militar contra l'ebola ja participa una part dels 850 marines de la unitat de reacci¨® desplegada a Mor¨®n per per¨ªodes prorrogables d'un any, que tornaran a la base sevillana quan acabin la missi¨® a l'?frica.

Encara que la petici¨® s'emmarca en el conveni bilateral, Espanya es reservar¨¤ la potestat d'autoritzar els vols i escales ¡°cas per cas¡±; ¨¦s a dir, que podria denegar l'aterratge d'avions amb passatgers sospitosos de contagi a bord.

El Pent¨¤gon i Defensa negocien un protocol per controlar els avions i els passatges

La majoria del personal implicat en l'operaci¨® pertany a unitats d'enginyeria i log¨ªstica, que s'encarregaran de construir els hospitals de campanya. Tamb¨¦ hi haur¨¤ vols de transport de material, els quals es monitoraran.

Encara que Espanya no s'hauria de negar a donar suport a una missi¨® de car¨¤cter humanitari ¡ªsobretot despr¨¦s d'haver autoritzat l'¨²s de les bases per a la lluita contra l'autodenominat Estat Isl¨¤mic¡ª, aix¨° no vol dir que la q¨¹esti¨® no sigui delicada.

De fet, el Govern espanyol encara no ha respost a la petici¨® que, a principis de setembre, li va fer el servei aeri de les Nacions Unides (UNHAS) per utilitzar l'aeroport de Las Palmas de Gran Can¨¤ria (o fins i tot la base militar de Gando) com a pont aeri per portar material i personal m¨¨dic als pa?sos m¨¦s afectats per l'ebola: Lib¨¨ria, Sierra Leone i Guinea Conakry. I aix¨° tot i que l'ONU ha donat garanties que els seus avions es desinfecten en origen i els passatgers se sotmeten?a controls m¨¨dics, aix¨ª com el port de Las Palmas t¨¦ una base log¨ªstica del programa Mundial d'Aliments (PMA) dedicada a emerg¨¨ncies a l'?frica Occidental.

Washington assegura que el seu personal no estar¨¤ en contacte directe amb els malalts

La petici¨® est¨¤ damunt de la taula del gabinet de crisi sobre l'ebola que dirigeix la vicepresidenta Soraya Sa¨¦nz de Santamar¨ªa. El problema radica, segons les fonts consultades, que abans de donar l'autoritzaci¨® definitiva cal garantir que la infraestructura sanit¨¤ria de l'illa est¨¤ preparada per afrontar un possible contagi.

El mateix problema es planteja a les dues bases militars andaluses. A l'operaci¨® de lluita contra l'ebola llan?ada pel president Obama participaran uns 3.000 militars, que durant sis mesos construiran 17 hospitals de campanya ¡ªamb 100 llits cadascuna¡ª i instruiran el personal sanitari local per combatre l'epid¨¨mia. El seu cost s'estima en uns 750 milions de d¨°lars. La caserna general de l'operaci¨®, dirigida pel Comandament dels EUA per l'?frica (Africom) ser¨¤ a Monr¨°via (Lib¨¨ria), i hi haur¨¤ una base interm¨¨dia a Dakar (Senegal).