Una Espanya sense miralls

¡°Artur Mas ¨¦s un zombi que ha perdut la ra¨®¡±. ¡°Si no fos perqu¨¨ a Euskadi ens mataven, jo diria que aix¨° de Catalunya ¨¦s pitjor¡±. ¡°ETA ¨¦s un aliat de Mas¡±. El projecte independentista ¨¦s ¡°el somni d'una gran Andorra¡±, parad¨ªs d'evasors fiscals i blanquejadors de diner negre. Manifestar-se pac¨ªficament pels carrers l'Onze de Setembre equival a ¡°commemorar una guerra civil¡±. La demanda sobiranista catalana ¡°suposa un ultratge¡± per les altres autonomies. Els grups partidaris de la consulta constitueixen una ¡°anticosmopolita coalici¨® d'agropecuaris i antisistema¡±. El ¡°desafiament per part dels independentistes¡± nom¨¦s pret¨¦n ¡°tapar les vergonyes d'una de les autonomies m¨¦s corruptes, Catalunya¡±.

Les frases que omplen el par¨¤graf anterior s¨®n nom¨¦s un m¨ªnim florilegi de desqualificacions llan?ades, al llarg de les ¨²ltimes setmanes, contra la pretensi¨® ¡ªrotundament majorit¨¤ria en les institucions democr¨¤tiques catalanes¡ª de celebrar una votaci¨® consultiva sobre el futur estatus pol¨ªtic de Catalunya. Unes frases no recol¡¤lectades en ambients extremistes i marginals, sin¨® escrites pel m¨¦s granat de la classe pol¨ªtica i de la intel¡¤lectualitat espanyoles de l'any 2014.

Del 2014, s¨ª, quan s'investiga un cas de frau i malversaci¨® massiva a la base a¨¨ria de Getafe; i hi ha una den¨²ncia per la gesti¨® econ¨°mica de l'Hospital Militar G¨®mez Ulla; i cada dia coneixem detalls m¨¦s escandalosos al voltant de l'afer de les targetes negres de Caja Madrid i Bankia; i sabem que el l¨ªder hist¨°ric del SOMA-UGT, Fern¨¢ndez Villa ¡ªl'home del mocador vermell al coll i el puny al?at, al costat d'Alfonso Guerra, a Rodiezmo¡ª va ocultar al fisc 1,4 milions d'euros; i creixen el frau dels ERO i el dels fons de formaci¨® per a aturats a Andalusia; i continuen bellugant els casos G¨¹rtel, Fabra, Cotino, B¨¢rcenas, Palma Arena, N¨®os i¡­

No, no us preocupeu, no m'atrinxerar¨¦ en l'i tu, m¨¦s. I, per descomptat, no crec que els esc¨¤ndols esmentats treguin gens de gravetat al cas Palau, al cas Pujol o a les derivacions que l'un o l'altre puguin tenir, i que han de ser investigades fins a les ¨²ltimes conseq¨¹¨¨ncies. Per¨° el fet que, mentre els esclats de la corrupci¨® ho sacsegen tot (reialesa, forces armades, partits, sindicats, institucions financeres, administracions p¨²bliques¡­), hi hagi qui presenti la Catalunya aut¨°noma com la cova dels 40 lladres em sembla molt simptom¨¤tic d'un problema sobre el qual s¨ª que voldria reflexionar una mica: l'aparent afebliment, la par¨¤lisi de la capacitat autocr¨ªtica d'intel¡¤lectuals i pol¨ªtics espanyols davant l'anomenat ¡°desafiament catal¨¤¡±.

Cal examinar amb rigor la gesti¨® de la pluralitat d'identitats en les ¨²times tres d¨¨cades

B¨¦ est¨¤ que, enfront d'aquest repte, es busquin les contradiccions del bloc sobiranista, i es furgui en les evidents debilitats del proc¨¦s preparatori del 9-N, i se subratllin les conseq¨¹¨¨ncies negatives d'una eventual independ¨¨ncia, etc¨¨tera. Per¨°, no seria tamb¨¦ saludable que alguns caps pensants, des de la defensa de la unitat d'Espanya, reflexionessin seriosament sobre com i per qu¨¨ ha arribat Catalunya a l'estat d'opini¨® present?

Quan dic ¡°seriosament¡±, em refereixo a deixar de costat imaginaris i impossibles rentats de cervell, a no obsessionar-se amb la suposada capacitat adoctrinadora d'una Televisi¨® de Catalunya la quota de pantalla de la qual aconsegueix com a m¨¤xim el 14%, i a examinar amb rigor la gesti¨® jur¨ªdica, pol¨ªtica, discursiva i cultural que l'establishment espanyol ha fet, al llarg de les ¨²ltimes tres d¨¨cades i mitja, de la pluralitat d'identitats de l'Estat. Des de la LOAPA fins a les reaccions i respostes davant el nou Estatut catal¨¤ entre el 2005 i el 2010, per entendre'ns. Posats a fer, potser aquests intel¡¤lectuals cr¨ªtics podrien mirar-se al mirall de la hist¨°ria contempor¨¤nia d'Espanya i provar de descobrir-hi alguna lli?¨® profitosa per a l'escenari actual.

Per la meva banda ¡ªespero que pugueu perdonar-me la gosadia¡ª, em permetr¨¦ aventurar una hip¨°tesi molt personal. Per no retrotreure'm a segles que conec menys, la meva impressi¨® ¨¦s que, des de les albors del 1800, la cultura pol¨ªtica espanyola nom¨¦s ha concebut els conflictes de poder als quals va haver d'enfrontar-se en termes de vict¨°ria o derrota. La transacci¨®, el fifty-fifty, el comprom¨ªs ¡ªaquest concepte que, en alemany (Augsleich), va sostenir l'estabilitat de l'Europa danubiana durant el mig segle anterior a la Gran Guerra, per exemple¡ª resulten estranys, i objecte de menyspreu, en el patrimoni pol¨ªtic hisp¨¤. Aix¨° s¨ª: ¨¦s una incapacitat per al comprom¨ªs prove?da sempre de s¨°lides bases jur¨ªdiques i constitucionals.

La Constituci¨® de Cadis del 1812 definia ¡°la Naci¨® espanyola¡± com ¡°la reuni¨® de tots els espanyols de tots dos hemisferis¡±; els absolutistes, per la seva banda, consideraven Ferran VII sobir¨¤ omn¨ªmode ¡°de les Espanyes i les ?ndies¡±. No obstant aix¨°, ni una legalitat ni l'altra van poder impedir que, en els tres lustres seg¨¹ents a la promulgaci¨® de la Pepa, la gran majoria dels presumptes espanyols de l'hemisferi americ¨¤ deixessin de ser-ho per convertir-se en ciutadans d'una s¨¨rie de rep¨²bliques independents. B¨¦ ¨¦s cert que Madrid va trigar d¨¨cades a acceptar-ho i a recon¨¨ixer-les.

Camb¨® ja va advertir que els plets sobre llibertat col¡¤lectiva no tenen solucions jur¨ªdiques

La monarquia brit¨¤nica, en canvi, va obrar d'una manera ben diferent. Alli?onada pel frac¨¤s de la recepta del tot o res enfront de la rebel¡¤li¨® de les Tretze Col¨°nies d'Am¨¨rica del Nord, al llarg del segle XIX es va apressar a concedir ampl¨ªssims autogoverns als seus criolls de les col¨°nies de poblament europeu (Canad¨¤, Austr¨¤lia, Nova Zelanda, el Cap¡­), i desactivar aix¨ª les ¨¤nsies d'independ¨¨ncia d'aquests territoris i conservar-ne fins avui mateix la majoria ¡ªi molts altres¡ª al si de la Commonwealth.

Significativament, no hi ha hagut mai ni tan sols com un projecte una Commonwealth, una mancomunitat hisp¨¤nica de nacions. L'Espanya oficial no va extreure de la p¨¨rdua de l'Am¨¨rica continental cap lli?¨® ¨²til i, quan es va manifestar el problema cub¨¤, ho va afrontar amb la mateixa i desastrosa f¨®rmula: inflexibilitat jur¨ªdica i fermesa ret¨°rica: l'article 89 de la Constituci¨® del 1876 considerava Cuba una ¡°prov¨ªncia d'ultramar¡±, part inalienable de la naci¨®; i el president C¨¢novas va proclamar emf¨¤ticament que Espanya defensaria Cuba ¡°fins a l'¨²ltim home i l'¨²ltima pesseta¡±. Els resultats de l'envit s¨®n de sobres coneguts.

S¨ª, ja s¨¦ que Catalunya no ¨¦s Cuba, ni el virregnat del R¨ªo de la Plata. No estic comparant les situacions respectives, sin¨® els reflexos profunds de l'Estat espanyol quan se li plantegen problemes de sobirania. I ni tan sols s¨®c original en aix¨°: fa gaireb¨¦ un segle, el desembre del 1918, un perillos¨ªssim separatista de nom Francesc Camb¨® retreia en seu parlament¨¤ria al Govern ¡ªals governs espanyols de la Restauraci¨®¡ª ¡°voler prescindir completament de les solucions que al m¨®n han tingut els plets de llibertat col¡¤lectiva¡±, i va arribar ¡°a la trista conclusi¨® que un plet de llibertat col¡¤lectiva no tenia soluci¨® jur¨ªdica, com mai l'han tingut, per desgr¨¤cia, a Espanya¡±.

Per descomptat, Camb¨® no pensava en Esc¨°cia. I ni tan sols no li havia passat pel cap el cas de Gibraltar, aquest microproblema de llibertat col¡¤lectiva que l'Espanya oficial no ha sabut resoldre en tres segles. Primer, perqu¨¨ va tractar d'arreglar-ho a for?a de canonades i setges; despr¨¦s, amb reixats, cadenats i taps fronterers; sempre, amb l'objectiu ¨²ltim de veure els gibraltarenys rendits i sortint d'un en un, amb el carnet a la boca. El que s'ha dit: vict¨°ria o derrota, sense termes mitjans. Per ventura ja hem oblidat l'¨¨pica reconquesta de Perejil?

No, la immensa majoria dels catalans que volen exercir la sobirania no odien Espanya ni l'espanyol. Per¨° se senten, especialment des de l'any 2000, maltractats moralment i material per un Estat ¡ªper un sistema jur¨ªdic i pol¨ªtic¡ª que perceben com a ali¨¨, quan no hostil, a la seva identitat i als seus interessos. I, despr¨¦s de la sent¨¨ncia que el 2010 va dissipar tantes il¡¤lusions, no creuen haver rebut d'aquell Estat una altra cosa que desdenys, humiliacions i amenaces.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s professor d'Hist¨°ria Contempor¨¤nia a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona.