Deu llibres que molt pocs han aconseguit acabar

El novel¡¤lista brit¨¤nic Nick Hornby animava en el passat festival literari de Cheltenham a cremar en una foguera els llibres complicats. A no perseverar amb aquesta novel¡¤la que s'instal¡¤la a la tauleta de nit com un par¨¤sit perqu¨¨ el lector ¨¦s incapa? de llegir-la per¨° no vol admetre la derrota. ¡°Cada vegada que seguim llegint sense ganes reforcem la idea que llegir ¨¦s una obligaci¨® i veure la tele ¨¦s un plaer¡±, afirmava, en un elogi de la lectura com a activitat hedonista.

Arran de la seva participaci¨®, molts f¨°rums van discutir quins t¨ªtols s¨®n els m¨¦s indigestos, una versi¨® m¨¦s de l'etern debat de si es llegeixen obres complicades per poder dir que s'han llegit m¨¦s que pel plaer de llegir-les. Alguns porten aquesta idea massa lluny. El novel¡¤lista brit¨¤nic Kingsley Amis va dir en els seus anys de maduresa que a partir d'aleshores, amb poc temps de vida per davant, nom¨¦s llegiria ¡°novel¡¤les que comencen amb la frase: ¡®Es va sentir un tret¡¯¡±. Potser el pare de Martin Amis exagerava (les mem¨°ries del seu fill, on l'ataca tant, tenen gaireb¨¦ 500 p¨¤gines), per¨° s¨®n molts els que creuen que ¡°la vida ¨¦s massa curta per llegir llibres massa llargs¡±. Heus aqu¨ª una llista de volums que tenen l'estigma (sovint injust ) de ser inacabables.

1.- L'arc de Sant Mart¨ª de la gravetat, de Thomas Pynchon

Aquesta i altres novel¡¤les de l'autor m¨¦s misteri¨®s de la literatura nord-americana ha aconseguit l'estatus de literatura il¡¤legible

En el cap¨ªtol "Girl in the Big Ten" de la temporada 13 d'Els Simpson, la petita Lisa es vol fer passar per una estudiant d'institut. En una escena tafaneja a la taquilla d'una estudiant i descobreix aquesta gran novel¡¤la. La conversa que mantenen les dues diu aix¨ª: ¡°Est¨¤s llegint?L'arc de Sant Mart¨ª de la gravetat?¡±, li pregunta la petita Simpson. ¡°B¨¦, l'estic rellegint¡±, contesta l'estudiant. Aquesta broma, i el fet que aparegui en aquesta s¨¨rie, resumeix fins a quin punt aquesta i altres novel¡¤les de l'autor m¨¦s misteri¨®s de la literatura nord-americana han aconseguit l'estatus de literatura il¡¤legible. No per a tots, ¨¦s clar. ?s fam¨®s el professor George Lavine, que va anul¡¤lar les seves classes per tancar-se durant tres llargs mesos del 1973 amb l'¨²nic objectiu d'engolir-la. Quan va sortir de la reclusi¨® va afirmar que Pynchon era el millor que li havia passat a les lletres nord-americanes del segle XX.

2.- Crim i c¨¤stig, de Fiodor Dostoievski

Serveix de ben poc que es pugui llegir com un thriller psicol¨°gic i torturat que no es resol fins a l'¨²ltim par¨¤graf. Potser pel t¨ªtol, que alguns consideren aplicable al que representa l'escriptura i la lectura del llibre, pocs no s'atreveixen ni a tocar amb un pal els deliris de Raskolnikov, o els deixen a la sisena mostra de turment.

3.- Guerra i pau, de Lev?Tolstoi

Carrega l'estigma recurrent que llegir els russos ¨¦s complicat i m¨¦s cansat que escalar algun cim dels Urals

Un altre exemple de la literatura russa, que s'acostuma a situar en aquest tipus de llistes amb bromes com: ¡°Lamentablement, no vaig arribar ni al primer tret de la guerra¡±. Encara que molts la? consideren una lectura trepidant ambientada en la invasi¨® napole¨°nica de la mare R¨²ssia, preferirien veure la versi¨® cinematogr¨¤fica. Carrega l'estigma recurrent que llegir els russos ¨¦s complicat i m¨¦s cansat que escalar algun cim dels Urals. El seu autor? la va escriure convalescent, despr¨¦s de trencar-se un bra? quan va caure d'un cavall. Alguns lectors declaren en aquest tipus de debats que s'han sentit aix¨ª mentre llegien el llibre.

4.- Orgull i prejudici, de Jane Austen

Una altra novel¡¤la que amaga claus en el t¨ªtol. Alguns lectors l'acaben pel primer, per orgull, i altres ni s'hi acosten pel segon, per pur prejudici. ?s un cim dels xiuxiuejos i els tripijocs rom¨¤ntics, fins i tot c¨°mics, per¨° el lector contemporani sovint acaba fart de les tensions sexuals que s¨ª celebra en les s¨¨ries de televisi¨®. Aquest lector poc pacient no ¨¦s l'¨²nic. El geni Mark Twain va arribar a declarar: ¡°Cada vegada que llegeixo Orgull i prejudici m'agafen ganes de desenterrar-la i copejar-li el crani amb la seva pr¨°pia t¨ªbia¡±.

5.- Vida i opinions del cavaller Tristram Shandy, de Laurence Sterne

El llibre pret¨¦n ser l'autobiografia del narrador, que es perd en digressions i bucles infinits i delirants per¨° no aptes per a tots els paladars

Es va publicar per volums durant vuit anys. L'autor va morir abans que es publiqu¨¦s com a novel¡¤la; de fet, molts especialistes consideren l'obra inacabada despr¨¦s de tantes p¨¤gines. El llibre pret¨¦n ser l'autobiografia del narrador, que es perd en digressions i bucles infinits i delirants per¨° no aptes per a tots els paladars. ?s una pe?a fonamental en la narrativa moderna i c¨°mica, per¨° que el protagonista no neixi fins al llibre tercer no afavoreix que molts lectors aguantin amb el volum a les mans. Potser prefereixen l'adaptaci¨® de Michael Winterbottom, encara que d'adaptaci¨® fidel tingui, com no podia ser d'una altra manera, ben poc.

6.- La divina com¨¨dia, de Dante

El poema escrit per Dante Alighieri al segle XIV pertany al grup dels que potser enganyen pel t¨ªtol els imprudents. Crucial en la superaci¨® del pensament medieval i ¨¤cid com una llimona als ulls gr¨¤cies als comentaris sobre la seva ¨¨poca, fins i tot ha estat versionada en un mon¨°leg per Richard Pryor. No obstant aix¨°, molts es queden a la primera part (titulada Infern) o ni tan sols passen per la segona, el Purgatori, i molts menys encara abracen la definitiva, batejada com a Parad¨ªs.

7.- Moby Dick, de Herman Melville

El m¨²sic Moby admet que, encara que es va posar aquest pseud¨°nim, mai ha acabat la novel¡¤la. L'autor ¨¦s el seu oncle besavi

Si el protagonista d'un altre relat d'aquest autor Bartleby l'escrivent, l'advocat novaiorqu¨¨s fart de la seva feina, entre altres coses,?diu all¨° de ¡°Preferiria no fer-ho¡±, molts lectors subscriuen aquesta frase quan s'enfronten a la novel¡¤la definitiva de Melville. No comparteixen l'obsessi¨® cega del capit¨¤ Ahab per ca?ar la balena i es maregen amb la primera tempesta a alta mar. No estan sols, malgrat la legi¨® de seguidors entregats que vibren amb aquest llibre, en una recent reedici¨® en castell¨¤ d'aquesta obra, el prologuista inclou una an¨¨cdota suculenta. El m¨²sic Moby (s¨ª, el que fa can?ons que apareixen a vuitanta anuncis) admet que, tot i que es va posar aquest pseud¨°nim, mai ha acabat la novel¡¤la perqu¨¨ li sembla ¡°massa llarga¡±. Una pista: aquest m¨²sic calb es diu en realitat Richard Melville, el seu oncle besavi ¨¦s el consagrad¨ªssim autor.

8.- Paradiso, de Jos¨¦ Lezama Lima

Les m¨¦s de 600 p¨¤gines d'aquesta mena de novel¡¤la d'aprenentatge, exuberant en la prosa com un arbre carregat de fruita, s¨®n un infern per a massa lectors. Molts accedeixen a la formaci¨® del poeta Jos¨¦ Cem¨ª aconsellats per Julio Cort¨¢zar, un autor fonamental per a molts adolescents del qual s'intenten devorar totes les seves pistes, per¨° el llenguatge personal¨ªssim i el llarg abast escombren un alt¨ªssim tant per cent del p¨²blic d'una de les novel¡¤les en castell¨¤ del segle XX. ?s m¨¦s curi¨®s si se sap que l'autor ¨¦s cub¨¤, un car¨¤cter poc donat a aquests reclosaments. A la narrativa llatinoamericana, i malgrat el culte global recent del seu autor, tamb¨¦ s'acostuma a fer broma amb 2.666, de Roberto Bola?o, que no aconsegueix aquest nombre de p¨¤gines per¨° s'hi apropa: en t¨¦ m¨¦s de mil.

9.- Les aventures del bon soldat Svejk, de Jaroslav Hasek / El Quixot de la Manxa, de Miguel de Cervantes

Dues hist¨°ries picaresques amb dos antiherois absolutament inoblidables que porten l'etiqueta de ser el cl¨¤ssic m¨¦s aplaudit de tots dos pa?sos

El mateix esbufec d'avorriment i desgana a les aules txeques i espanyoles. I el pitjor ¨¦s que tots dos fets per l'obligaci¨® de llegir dues de les novel¡¤les m¨¦s divertides i delirants de la hist¨°ria. Dues hist¨°ries picaresques amb dos antiherois absolutament inoblidables que carreguen l'etiqueta de ser el cl¨¤ssic m¨¦s aplaudit de tots dos pa?sos. El problema? Obligar alumnes imberbes amb les feromones disparades a endinsar-se a les nombros¨ªssimes p¨¤gines que contenen, per convertir-los en ¡°un llibre de la Manxa -o de Praga- del qual no em vull recordar¡±. No obstant aix¨°, si es llegeixen m¨¦s endavant s¨®n m¨¦s addictius que una bossa de pipes amb sal o que la s¨¨rie amb m¨¦s teleespectadors.

10.- La broma infinita, de David Forster Wallace

Resulta curi¨®s que una novel¡¤la, entre altres coses, sobre l'addicci¨® i el col¡¤lapse de la cultura de l'oci desanimi tant¨ªssimes persones. Les m¨¦s de mil p¨¤gines, centenars de les quals s¨®n notes al peu, el converteixen en un dels llibres postmoderns clau en la hist¨°ria de la literatura, per¨° tamb¨¦ provoquen que molts creguin que el seu malaguanyat autor, que s'acabaria su?cidant, havia escrit, efectivament, una mena de broma infinita sense gr¨¤cia. Els lectors actuals dibuixen una l¨ªnia a terra i separen dos costats: l'estimen o l'odien.