Piketty: ¡°Un impost global al capital no ha d¡¯esperar un govern mundial¡±

Fa un any el professor Thomas Piketty ¡ªdirector d'estudis de la parisenca ?cole des Hautes Etudes en Sciencies Sociales¡ª va publicar el m¨¦s fam¨®s llibre d'an¨¤lisi historicoecon¨°mica des de l'inici de la crisi, ¡°Le capital au XXI si¨¨cle¡±. Ara surt al mercat tradu?t al catal¨¤ (RBA) i ben aviat ho far¨¤ al castell¨¤. Brillant en la discussi¨® com en la redacci¨® de les seves 970 p¨¤gines, Piketty es ratifica i aprofundeix en les seves f¨®rmules contra la desigualtat.

Pregunta.?Les cr¨ªtiques el van ajudar a millorar el seu enfocament?

Resposta. Quines?

¡°El meu llibre inquieta perqu¨¨ no s¨®c d'extrema esquerra, sin¨® un cient¨ªfic¡±

P. Les del Financial Times, per exemple, que discutien les seves bases estad¨ªstiques.

R. Les vaig contestar punt a punt. Va ser una cosa m¨¦s aviat simp¨¤tica, van donar a con¨¨ixer el meu treball. No haurien de tenir por del meu llibre, no tinc una agenda oculta. Nom¨¦s s¨®c un investigador, avalat per un extraordinari equip, que vol contribuir a la transpar¨¨ncia per llimar els desequilibris econ¨°mics i socials mundials. Jo no he inventat les fortunes, els patrimonis, les creixents desigualtats. Ning¨² no pot negar el car¨¤cter agut de la desigualtat, que torna despr¨¦s d'una llarga temporada al segle XX en qu¨¨ s'havia aconseguit esmorteir-la, en part gr¨¤cies a la introducci¨® d'una fiscalitat progressiva.

P. No introdueix revisions.

R. M'atinc al principi de la desigualtat formulat en el meu llibre amb l'equaci¨® comprovada segons la qual les rendes del capital sempre superen el creixement econ¨°mic, ning¨² no ha pogut argumentar el contrari. Els patrimonis, immobiliaris, industrials, borsaris i financers augmenten molt m¨¦s r¨¤pid (i els m¨¦s alts, molt m¨¦s de pressa) que les altres rendes, n'hi ha prou que dediquin un percentatge a l'estalvi, perqu¨¨ es reprodueixin.

¡°La inversi¨® en educaci¨® ¨¦s la gran palanca contra les desigualtats¡±

P. Certs ultraliberals i part del m¨®n financer el temen.

R. Si el meu llibre inquieta ¨¦s perqu¨¨ el meu perfil no ¨¦s el d'un militant d'extrema esquerra, sin¨® el d'un cient¨ªfic. No em mou l'atracci¨® del poder. Quan va caure el mur de Berl¨ªn jo tenia 18 anys, mai no he tingut temptacions comunistes, crec bastant profundament en la propietat privada i en les forces del mercat, per¨° tamb¨¦ penso que cal reduir les desigualtats del capitalisme, al servei de l'inter¨¨s general. La meva generaci¨® ¨¦s la primera que no va con¨¨ixer la guerra freda. Si alguns hi viuen instal¡¤lats, ¨¦s el seu problema, no el meu.

P. La seva proposta principal contra la tornada de la desigualtat ¨¦s establir un impost global i progressiu sobre el patrimoni a escala mundial...

R. ... I tamb¨¦ la difusi¨® de l'educaci¨® i la inversi¨® en el coneixement, que s¨®n probablement els mecanismes m¨¦s decisius per a la reducci¨® de desigualtats.

P. El seu impost mundial al patrimoni no ¨¦s ut¨°pic, ingenu?

R. Per qu¨¨? El m¨®n acabar¨¤ anant en aquesta direcci¨®. Es pot anar avan?ant en aquest sentit, esgla¨® a esgla¨®, a Europa per exemple, sense que h¨¤gim d'esperar obligat¨°riament a l'adveniment d'un govern mundial, en el sup¨°sit que sense ell no pugui avan?ar-se gens.

P. A passos petits els processos s'eternitzen.

R. La meva proposta no inventa res en el buit. Parteixo del fet que la majoria de pa?sos han instaurat potents impostos sobre la propietat immobili¨¤ria, les property tax. Doncs ara cal modernitzar l'esquema i transformar aquests impostos en un impost progressiu, i global, que gravi tots els diversos actius patrimonials nets, ja que s'han anat diversificant. Aix¨° permetria suavitzar la fiscalitat a una immensa majoria de la poblaci¨®. Fixi's com al Regne Unit els laboristes van incrementar la progressivitat de l'impost sobre les transaccions immobili¨¤ries, per¨° despr¨¦s els conservadors no nom¨¦s no l'han suprimit, sin¨® que fins i tot l'han incrementat. ?s una cosa concreta, gens ut¨°pica.

P. Per¨° no gaire freq¨¹ent.

R. Estem en un per¨ªode hist¨°ric en qu¨¨ els patrimonis suporten molt b¨¦ una pressi¨® m¨¦s gran. Espanya ¨¦s un cas impactant. La riquesa patrimonial privada ¨¦s d'un nivell alt¨ªssim, suposa entre set i vuit vegades el PIB. Seria una bogeria no demanar a aquesta riquesa una mica m¨¦s de contribuci¨®.

P. Vost¨¨ ha calculat que amb aquest impost la UE podria recaptar un 2% del seu PIB, la qual cosa equival a dos exercicis pressupostaris, i s'apropa al paquet de 300.000 milions d'euros d'inversi¨® proposat pel president Jean-Claude Juncker per rellan?ar l'economia europea.

R. Els patrimonis poden afrontar f¨¤cilment aquesta quantitat. Si les grans fortunes creixen anualment entre un 6% i un 8%; un impost d'un 1% no seria una confiscaci¨®, ni molt menys.

P. Per posar-ho en pr¨¤ctica hi ha l'obstacle de l'evasi¨® fiscal, dif¨ªcilment salvable.

R. L'avantatge de la UE ¨¦s que, si vol, pot fer respectar les seves decisions. Fa cinc anys es creia intocable el secret bancari su¨ªs. N'hi va haver prou amb les sancions dels Estats Units en alguns casos perqu¨¨ Su?ssa segu¨ªs el corrent general, perqu¨¨ els EUA suposen una quarta part del PIB mundial. Per¨° la UE tamb¨¦ t¨¦ aquest pes. Si posa sancions, se la respecta. L'¨²nica cosa trista ¨¦s que els Vint-i-vuit haguessin d'esperar l'actuaci¨® de Washington; per¨° vegem-ho des de l'optimisme, contra el pessimisme que res no canviaria mai, les coses poden canviar, i de fet canvien.

P. Per¨° vam trigar 14 anys a tenir la primera directiva sobre fiscalitat de l'estalvi.

R. Era in¨²til.

P. I arrosseguem la taxa Tobin [sobre les transaccions financeres] entre milers de tortuositats processals...

R. ?s que t¨¨cnicament ¨¦s molt complicada, m¨¦s complicada que l'impost mundial sobre el patrimoni. Que, a m¨¦s, introduir¨¤ m¨¦s transpar¨¨ncia financera, se sabr¨¤ l'origen de cada element de capital.

P. Es necessitar¨¤ molta m¨¦s cooperaci¨® internacional.

R. No hem de deixar escapar el nou tractat UE-EUA, el TTIP, per introduir m¨¦s just¨ªcia fiscal i m¨¦s transpar¨¨ncia financera. No ens hem de limitar a completar la liberalitzaci¨® comercial: les opinions p¨²bliques tendirien a rebutjar-ho. Si desaprofitem l'oportunitat d'incorporar el cap¨ªtol impositiu, llavors ser¨¤ molt m¨¦s dif¨ªcil fer-ho per la via bilateral de cada pa¨ªs. I no oblidem que tots dos blocs representen conjuntament el 50% de l'economia mundial.

P. Com es pot rellan?ar l'economia de la UE?

R. Crec m¨¦s en l'eurozona. Hem de tenir un pressupost per a l'¨¤rea euro i un Parlament propi de l'eurozona. Amb les institucions actuals, amb el Consell Europeu tan intergovernamental, no anirem gaire lluny. Hem de fer un salt important, cap a la mutualitzaci¨® dels deutes p¨²blics nacionals, cap a la uni¨® fiscal, a la preponder¨¤ncia de la inversi¨® per sobre de la preocupaci¨® sobre el nivell del d¨¨ficit pressupostari. Ara el Consell Europeu parla de tot aix¨°, per¨° no fa res.