El jutge imposa una fian?a civil de 16 milions a Blesa i de tres a Rato

El jutge de l'Audi¨¨ncia Nacional Fernando Andreu ha imposat una fian?a de responsabilitat civil de 16 milions d'euros a l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa i de tres milions a Rodrigo Rato per l'esc¨¤ndol de les targetes opaques. Aquestes quantitats asseguren les responsabilitats pecuni¨¤ries, que comprenen tant la responsabilitat civil com les multes que se'ls podrien imposar si fossin condemnats. El magistrat els ha concedit un termini de tres dies h¨¤bils perqu¨¨ dipositin la fian?a, amb la prevenci¨® que si no ho fan es procedir¨¤ a l'embargament dels seus b¨¦ns. El termini per abonar-la, per tant, acaba dimecres que ve.

Per calcular aquesta quantitat, s'ha tingut en compte els diners que es van gastar com a presidents de forma "presumptament il¡¤l¨ªcita", m¨¦s el 25% que segons la llei es pot imposar, segons fonts de l'Audi¨¨ncia Nacional. Se'ls acusa d'un delicte continuat d'administraci¨® deslleial, una actuaci¨® que sanciona els administradors d'una societat que obren causant perjudicis amb abusos de les funcions inherents al seu c¨¤rrec.

La Fiscalia Anticorrupci¨® i el FROB han demanat una fian?a de responsabilitat civil de 15,5 milions d'euros per als expresidents de Caja Madrid Miguel Blesa i Rodrigo Rato per l'esc¨¤ndol de les targetes opaques. Aquesta xifra es correspon amb les quantitats gastades amb les targetes fantasma entre els anys 2003 i 2011. Del per¨ªode analitzat, set anys corresponen a la gesti¨® de Blesa al capdavant de l'entitat, i els dos restants a la de Rato.

Fonts jur¨ªdiques han informat de la petici¨® del Ministeri P¨²blic, a la qual s'ha adherit el Fons de Reestructuraci¨® Ordenada Banc¨¤ria (FROB), dependent d'Economia, quan tots dos encara esperen en depend¨¨ncies de l'Audi¨¨ncia Nacional que el magistrat prengui una decisi¨® sobre aquest tema.

L'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa continua en una sala de l'Audi¨¨ncia Nacional despr¨¦s de prestar declaraci¨® com a imputat durant 55 minuts davant del jutge Fernando Andreu per l'esc¨¤ndol de les targetes opaques de l'entitat credit¨ªcia madrilenya. Blesa est¨¤, segons fonts jur¨ªdiques, a l'espera que el magistrat instructor li traslladi una notificaci¨®.

L'exdirector general de Caja Madrid Ildefonso S¨¢nchez Barcoj s'ha desvinculat aquesta tarda davant el jutge de l'Audi¨¨ncia Nacional Fernando Andreu del sistema de targetes opaques al qual els consellers de l'entitat van carregar 15,5 milions d'euros en despeses personals entre el 1999 i el 2012. S¨¢nchez Barcoj ha atribu?t la creaci¨® d'aquest sistema de retribucions opaques al secretari del consell d'administraci¨® i ha assegurat que els pagaments amb la targeta black eren anteriors a la seva arribada al consell, segons fonts jur¨ªdiques. S¨¢nchez Barcoj ha declarat com a imputat durant una hora davant el magistrat i ha contestat ¨²nicament a les preguntes del jutge, del fiscal i del seu advocat. Segons les mateixes fonts, Barcoj ha atribu?t a despeses de representaci¨® de la caixa almenys un viatge a Centreeuropa que consta en els extractes de la seva targeta.

L'esc¨¤ndol de les targetes de cr¨¨dit fantasma de Caja Madrid i Bankia, a les quals els consellers d'aquestes entitats van carregar despeses personals per valor de 15,5 milions d'euros entre el 1999 i el 2012, fa avui els primers passos a l'Audi¨¨ncia Nacional. El jutge? Andreu t¨¦ previst interrogar aquesta tarda, a partir de les tres, els expresidents de l'entitat credit¨ªcia Miguel Blesa (1996-2009) i Rodrigo Rato (2010-2012) i l'exdirector general Ildefonso S¨¢nchez Barcoj sobre l'origen i funcionament d'aquest presumpte sistema de sobresous opacs al fisc.

El magistrat, a inst¨¤ncies de la Fiscalia Anticorrupci¨®, ha reaccionat amb una celeritat poc habitual despr¨¦s de fer-se p¨²blic, l'1 d'octubre passat, que 83 dels 86 membres del consell executiu ¨Cels alts directius¨C?i del consell d'administraci¨® van abonar amb la targeta b¨¦ns i serveis molt allunyats de les despeses de representaci¨® pels quals se suposava que estava concebut aquest mitj¨¤ de pagament. Entre els c¨¤rrecs de les targetes Visa Business Or i Business Plata figuren restaurants i hotels de luxe, viatges, roba, joies i altres compres sumptuoses. El 25 de setembre passat , el ministeri p¨²blic va registrar a l'Audi¨¨ncia Nacional un escrit en qu¨¨ retia compte a Andreu del resultat d'una investigaci¨® que va comen?ar la mateixa Bankia el juny d'aquest any.

En aquesta auditoria interna, l'equip de l'actual president de Bankia, Jos¨¦ Ignacio Goirigolzarri, assenyalava l'exist¨¨ncia de les targetes de cr¨¨dit black, que no tenien el suport de cap contracte amb els consellers ni estaven previstes pels estatuts de l'entitat, que va fer fallida el 2012 i va ser rescatada amb 22.424 milions d'euros de fons p¨²blics. L'informe posava en relleu, a m¨¦s, que aquests fons, t¨¨cnicament rendiments del treball i, per tant, subjectes a impostos, no havien estat comunicats ni per l'entitat ni pels usuaris de les targetes a l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria.

La not¨ªcia ha suposat la dimissi¨® dels seus c¨¤rrecs actuals m¨¦s d'una dotzena de consellers de la caixa, entre els quals l'excap de la Casa del Rei amb Joan Carles I, Rafael Spottorno, que va gastar 223.900 euros i ha cessat com a conseller privat del rei Felip VI; l'exdirector general d'Economia de la Comunitat de Madrid, Pablo Abejas, que va carregar 246.715 euros, o Jos¨¦ Ricardo Mart¨ªnez, n¨²mero dos de la UGT, que ha retornat els 44.154 euros que va gastar amb la targeta opaca.

El primer citat aquest dijous en aquesta causa per presumpta apropiaci¨® indeguda ¨¦s Ildefonso S¨¢nchez Barcoj. L'exdirector general de Caja Madrid i de Bankia va gastar 575.079 euros entre el 2003 i el 2012 amb la targeta fantasma, la qual cosa el converteix en el primer usuari d'aquest mitj¨¤ de pagament. S¨¢nchez Barcoj va ingressar en el compte de consignacions del Jutjat Central d'Instrucci¨® n¨²mero 4 de l'Audi¨¨ncia Nacional 484.200 euros corresponents a la seva etapa a Caja Madrid, que se sumen als 90.879 euros que ja va retornar a Bankia al juliol, despr¨¦s de saber que es feia la investigaci¨® interna.

El director general financer era un veter¨¤ que feia 34 anys que era a la caixa, en qu¨¨ la seva dona, Isabel Bastit, tamb¨¦ era directiva. Va ascendir sota la presid¨¨ncia de Jaime Terceiro, es va consolidar amb Blesa i va arribar al l¨ªmit amb Rato. Est¨¤ imputat per ser presumptament l'organitzador de la trama: va retirar uns 180.000 euros dels caixers i es va gastar 16.291 euros la nit de cap d'any del 2009. Nom¨¦s a El Corte Ingl¨¦s es va gastar 100.000 euros, al marge de joguines, fruita, entrades de cinema, hotels de luxe, compres a Loewe. El seu sou era de 2,43 milions.

L'informe intern de Bankia assenyala S¨¢nchez Barcoj com el responsable de l'atorgament de les targetes. No obstant aix¨°, fonts de la seva defensa van assenyalar dimecres que era ¡°la secretaria de presid¨¨ncia¡±, que exercia Blesa, qui ¡°establia el l¨ªmit m¨¤xim i tenia acc¨¦s a tots els moviments que es feien amb les targetes¡±. ¡°Aquest departament ¨¦s el que tenia el control sobre el que es pagava; cap treballador no podia estar per sobre del que assignava presid¨¨ncia¡±, van afegir des de l'equip jur¨ªdic de Barcoj.

El segon directiu que passar¨¤ pel despatx del jutge Andreu ser¨¤ Miguel Blesa. Aquest controlava la caixa madrilenya i garantia la fidelitat dels consellers de tots els partits i organitzacions sindicals i patronals amb representaci¨® en aquesta mitjan?ant les targetes opaques, que se sumaven a uns salaris i dietes molt per sobre de l'habitual en el sector de les caixes d'estalvi.

Blesa, que va dirigir Caja Madrid des del 1996 fins al 2010 despr¨¦s de ser designat per Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar per a aquest c¨¤rrec, va utilitzar la targeta per treure 90.000 euros en efectiu, allotjar-se en hotels de cinc estels o balnearis de luxe (75.000 euros en total), fer desenes de viatges a l'estranger, reparar autom¨°bils de gamma alta de la seva propietat o comprar joies. Blesa, que s'havia posat un sou de 3,5 milions, t¨¦ detalls tan cridaners com gastar-se 4.000 euros en una botiga d'inform¨¤tica uns dies abans d'abandonar la caixa.

La jornada de declaracions acabar¨¤ amb l'interrogatori de Rodrigo Rato, successor de Blesa a Caja Madrid i primer president de Bankia. L'exdirector general del Fons Monetari Internacional (FMI) va carregar a la seva targeta de cr¨¨dit despeses de joieries, botigues de roba, marroquineria, restaurants de quatre i cinc forquilles, hotels, balnearis, vols o grans magatzems com El Corte Ingl¨¦s i la Fnac. En els seus ¨²ltims tres mesos en Bankia, entre el febrer i el maig del 2012, va retirar en efectiu en caixers autom¨¤tics 16.000 euros, sempre en imports de 1.000 euros, segons consta en el desglossament de les despeses efectuades pels consellers de Caja Madrid, que van gaudir de targetes vises entre el 1999 i el 2012.

Entre el gener del 2010 i el maig del 2012, Rato va gastar 99.000 euros en m¨¦s de 526 moviments. El c¨¤rrec de m¨¦s import el va fer el 27 de mar? del 2011, quan va gastar 3.547 euros en begudes alcoh¨°liques; el 12 de desembre del 2012 va invertir 2.439 euros en una empresa d'art sacre de Madrid anomenat Santarrufina. Va gastar tamb¨¦ 969 euros en una sabateria, 680 euros a Loewe i 1.392 en una botiga de bricolatge i parament de la llar.

S¨®n diversos els c¨¤rrecs que va fer Rato amb la targeta de l'entitat a restaurants de quatre i cinc forquilles, hotels de cinc estrelles i balnearis i en quatre dies consecutius (del 23 al 26 de febrer de 2011) va gastar 1.849 euros en un club o sala de festa.