Per qu¨¨ t¨¦ ¨¨xit Podem?

Quan hagi passat un temps i mirem enrere, segurament un dels fen¨°mens m¨¦s importants del 2014 ser¨¤ l'aparici¨® de Podem. ?s aviat per saber si aquesta formaci¨® pol¨ªtica ha vingut per quedar-se o si el 2015 ser¨¤ el principi de la fi. Per¨° del que no hi ha gaires dubtes ¨¦s que la seva aparici¨® en l'escenari pol¨ªtic espanyol mereix una profunda reflexi¨®. La pregunta que molts es fan ¨¦s: qu¨¨ explica el seu creixent suport a les enquestes?

Alguns analistes atribueixen el seu ¨¨xit a les nombroses aparicions televisives dels seus principals dirigents. Per¨° la veritat ¨¦s que ¨¦s una explicaci¨® insuficient. D'una banda, aquest argument pressuposa que la ciutadania ¨¦s f¨¤cilment manipulable, cosa que ens acabaria portant a dubtar de la mateixa democr¨¤cia com a millor forma de govern. D'altra banda, en aquestes tert¨²lies televisives no nom¨¦s hi apareixen representants de Podem. De fet, els tertulians propers als dos grans partits tenen m¨¦s pres¨¨ncia que les altres formacions pol¨ªtiques. I tot i aix¨ª, el missatge de Podem aconsegueix conv¨¨ncer un percentatge de ciutadans molt similar al dels grans partits.

Tamb¨¦ s'associa l'¨¨xit de Podem a les seves propostes rupturistes, i per aix¨° molts les q¨¹estionen. Per¨° la veritat ¨¦s que les promeses pol¨ªtiques al nostre pa¨ªs han perdut molta de la seva credibilitat. ?s dif¨ªcil pensar que en aquests moments la ciutadania es cregui el que prometen els partits. Despr¨¦s d'anys i anys d'incompliments, especialment en l'¨²ltima legislatura, les promeses electorals han perdut molt del seu valor.

Segurament, el secret de Podem radica en el fet que ha connectat amb l'estat d'¨¤nim dels espanyols. En l'¨²ltim any, l'opini¨® p¨²blica a Espanya es vertebra entorn de dos eixos: ciutadania-elit i nou-vell. El primer dels eixos ha estat ¨¤mpliament comentat en els mitjans de comunicaci¨® i es resumeix en el que els dirigents de Podem anomenen ¡°casta¡±. Malgrat les mancances d'aquest discurs, fen¨°mens com les targetes opaques de Caja Madrid no fan m¨¦s que alimentar la sensaci¨® d'impunitat i enriquiment que s'atribueix a una elit poc virtuosa i que ha copat part del poder econ¨°mic i pol¨ªtic del nostre pa¨ªs. El segon dels eixos, nou enfront de vell, posa en relleu les noves bretxes socials que han sorgit en els ¨²ltims temps i que estan associades a una certa ruptura generacional que es tradueix, per exemple, en una bretxa digital o en prefer¨¨ncies diferents sobre el model de democr¨¤cia.

La formaci¨® pol¨ªtica s'ha? presentat com a ciutadans nous enfront d'una elit vella?

En aquests marcs conceptuals els dirigents de Podem han aconseguit presentar-se com a ciutadans nous enfront d'una elit vella que se situaria en els partits tradicionals. No ¨¦s, per tant, un discurs d'antipol¨ªtica, sin¨® que han sabut situar-se en els debats que vertebren l'estat d'¨¤nim dels espanyols. A m¨¦s, ja que molts ciutadans es veuen representats en aquest discurs, han generat certa il¡¤lusi¨® i percepci¨® d'alternativa. ?s a dir, han aconseguit connectar amb els sentiments dels ciutadans, cosa que no ¨¦s f¨¤cil en pol¨ªtica.

Per¨° si analitzem amb una mica m¨¦s de detall la seva estrat¨¨gia, acabem arribant a la conclusi¨® que Podem ¨¦s una formaci¨® populista. Per qu¨¨? Diu el que pensa la gent. En el fons, Podem ¨¦s un partit fet a cop d'enquesta. El seu relat coincideix amb el que opina la majoria social. Per aix¨° criticar-lo acaba sent contraproduent, es pot associar una cr¨ªtica a aquesta formaci¨® pol¨ªtica amb una cr¨ªtica a la ciutadania. Dit d'una altra manera, la m¨¤xima virtut de Podem ¨¦s haver posat un mirall davant del pa¨ªs. Tots ens hi hem mirat i no ens ha agradat el que hi hem vist. En aquesta situaci¨® tenim dues alternatives: o trenquem el mirall o tractem de millorar la imatge que s'hi projecta.

Si mirem al passat, no ¨¦s la primera vegada que passa alguna cosa semblat. El 1891 va sorgir als Estats Units el primer moviment ¡°populista¡±, conegut com a People's Party. El 1892 va participar per primera vegada a les eleccions presidencials i va superar el mili¨® de vots, un 8,5% dels votants. El seu discurs pol¨ªtic s'assentava en un rebuig a l'elit econ¨°mica del pa¨ªs, especialment els banquers, denunciant els seus enormes privilegis. Despr¨¦s de l'¨¨xit inicial, aquest moviment ciutad¨¤ va comen?ar el seu declivi a les seg¨¹ents eleccions presidencials del 1896. L'estrat¨¨gia que va seguir el Partit Dem¨°crata va ser assumir part del seu diagn¨°stic, i posar sobre la taula nombroses mesures antioligopolis que q¨¹estionaven l'enorme poder econ¨°mic que es concentrava en molt poques mans.

En definitiva, si Podem ha tingut ¨¨xit ¨¦s perqu¨¨ ha sabut interpretar l'estat d'¨¤nim dels espanyols. No ¨¦s trivial que el seu nucli fundador estigui ple de polit¨°legs i soci¨°legs que han dedicat gran part del seu temps a la investigaci¨® social. Per¨° seria un error pensar que aquesta forma de fer pol¨ªtica ¨¦s la correcta. El lideratge no consisteix a donar sempre la ra¨® a la gent. Ser sensible a l'opini¨® p¨²blica ¨¦s una condici¨® necess¨¤ria per¨° no suficient. De fet, una de les paradoxes de Podem ¨¦s que sent producte de la crisi pol¨ªtica, la seva forma de fer pol¨ªtica est¨¤ contribuint a la desafecci¨®. ?s a dir, recuperar la confian?a en la pol¨ªtica implicar¨¤ una mica m¨¦s que dir el que la gent vol sentir, justament la base de l'¨¨xit de Podem.

Ignacio Urquizu ¨¦s professor de Sociologia a la Universitat Complutense de Madrid i col¡¤laborador de la Fundaci¨® Alternativas