Una Catalunya de bolero

El denominador com¨² dels llibres Un Fernandes entre banderas i Viento de tramontana ¨¦s l'angle des del qual examinen el proc¨¦s?que s'est¨¤ vivint a?Catalunya. Els seus autors coincideixen a plantejar l'efectiva possibilitat de ser i sentir-se catal¨¤ i, simult¨¤niament, espanyol. A ning¨² se li escapa que aquesta ¨¦s precisament la perspectiva que el discurs sobiranista s'obstina a negar, obsessionat com est¨¤ a abocar la ciutadania a l'excloent dilema "o amb mi o contra mi". A?Viento de tramontana, primera novel¡¤la de Sergio Gaspar, es rebutja per mitj¨¤ d'una estrat¨¨gia certament imaginativa, la d'inventar un di¨¤leg entre Josep Pla i Miguel de Cervantes, que d¨®na motiu a l'autor per presentar algunes preguntes, tan procedents com inquietants, sobre el present i el futur dels catalans.

Un Fernandes entre banderas ¨¦s, en canvi, una cr¨°nica, l¨²cida i commovedora, del que passa a Catalunya des de fa ja uns anys escrita per alg¨², Ricardo Fern¨¢ndez Aguil¨¤, a qui Jos¨¦ Antonio Zarzalejos defineix en el pr¨°leg com "l'expressi¨® m¨¦s total de l'esperit ciutad¨¤ de conc¨°rdia i de s¨ªntesi conciliadora".

He utilitzat per definir la naturalesa d'aquest ¨²ltim text el terme cr¨°nica ¡ªi no, per exemple, assaig o un altre an¨¤leg¡ª amb l'objecte de situar adequadament el possible lector. No es tracta que no es trobin a les seves p¨¤gines abundants, i molt l¨²cids, arguments, sin¨® que tots ells estan al servei d'un prop¨°sit que va m¨¦s enll¨¤ de la mera persuasi¨® racional. Ricardo Fern¨¢ndez contempla el que est¨¤ passant a Catalunya amb una mirada que ¡ªsense el menor ¨¤nim d'establir comparacions improcedents¡ª en alguns moments recorda la de Juan Mars¨¦. Nen del barri de Gr¨¤cia com ell, l'autor d'aquest Un Fernandes¡­?ha assumit sempre la coexist¨¨ncia dels dos hemisferis de la seva identitat (clarament expressats en el mestissatge dels seus dos cognoms: estem davant un xarnego?pota negra, en el cas que l'expressi¨® no tingui una mica d'ox¨ªmoron) amb una serena naturalitat, com molt¨ªssims altres catalans.

El llibre intenta estendre acta o, m¨¦s ben dit, elaborar una mena de cr¨°nica sentimental de Catalunya?(per parafrasejar el t¨ªtol del llibre ¨²nic de Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n). ?s en tot cas una cr¨°nica intel¡¤ligent i brillant, perspica? i amable, aguda i tendra, per¨° sobretot trista, molt trista. O, amb m¨¦s precisi¨®, profundament malenconiosa. ?s la malenconia pel que hauria pogut ser i no va ser, formulaci¨® carregada de bolero?que li agradava repetir a l'enyorat MVM, a qui amb tanta atenci¨® com passi¨® ha llegit sempre Fern¨¢ndez. No s'est¨¤ parlant, que quedi clar, d'una cosa que va passar fuga?ment per davant nostre i que es va esvair en l'aire sense que aconsegu¨ªssim ni fregar-ho amb la punta dels dits, sin¨® d'un projecte col¡¤lectiu de conviv¨¨ncia pel qual molta gent va lluitar i amb el qual es va comprometre, es va barallar i va donar la cara (alguna bufetada es va endur Fern¨¢ndez per aix¨°), en el convenciment que constitu?a una manera bella i desitjable de viure plegats.

Com tants catalans, Fern¨¢ndez transita per les lleng¨¹es del seu pare i la seva mare i les considera igual de pr¨°pies

En aquest moment, bona part dels qui van apostar per aquest projecte, com l'autor d'aquest llibre, es troben que els qui, en els temps foscos, declaraven estar en la mateixa trinxera (encara que despr¨¦s, a la pr¨¤ctica, se'ls vei¨¦s poc al camp de batalla) i compartir els ideals d'harmonia, conviv¨¨ncia i respecte han passat a considerar els seus antics companys de viatge gaireb¨¦ com uns estranys, estadi immediatament anterior a tractar-los, sense m¨¦s, com a estrangers. Significa aix¨° que Un Fernandes ha de ser llegit com la cr¨°nica del frac¨¤s d'una il¡¤lusi¨®? Encara que pugui semblar que la realitat ens aboca a aquesta conclusi¨®, Ricardo Fern¨¢ndez es resisteix fero?ment a acceptar-la. Entre altres coses, perqu¨¨ no podria donar-se per ven?ut sense negar-se a si mateix. Perqu¨¨ no pot evitar sentir tan seva la gent del Madrid del seu pare com la del Barcelona de la seva mare, perqu¨¨ transita per les lleng¨¹es de tots dos, com tants altres catalans, amb absoluta flu?desa i sentint per elles id¨¨ntic amor, ¨¦s a dir, considerant-les per igual lleng¨¹es pr¨°pies. Perqu¨¨, en fi, ent¨¦n que estem constitu?ts per emocions, s¨ª, per¨° de signe molt divers. I probablement, per cert, no hi hagi res tan t¨°xic per a una societat com un poder que pretengui dictaminar, per imperatiu patri¨°tic, que hi ha emocions que han de ser silenciades i unes altres, ai, d'obligat compliment.

Acabo amb una proposta. El dia, esperem que proper, en qu¨¨ es derogui la infausta llei Wert i torni a impartir-se Educaci¨® per a la Ciutadania a les aules de les nostres escoles i instituts, aquest Un Fernandes entre banderas hauria de ser a Catalunya llibre de text de l'assignatura.

Un Fernandes entre banderas. Ricardo Fern¨¢ndez Aguil¨¤. Pr¨°leg de Jos¨¦ Antonio Zarzalejos. Pen¨ªnsula. Barcelona, 2014. 181 p¨¤gines. 12,95 euros.

Viento de tramontana. Sergio Gaspar. Edhasa. Barcelona, 2014. 286 p¨¤gines. 14,10 euros.