La captura del cos

Bona part de l'obra del catal¨¤ Luis Mi?arro com a productor i director es basa en la fugida dels esquematismes quant a g¨¨neres i formats, i en la recerca de sensacions a partir de la ruptura de les l¨ªnies que solen separar el documental de la ficci¨®, i fins i tot el metratge oposat de la filmaci¨® d'imatges amb aspecte de metratge oposat. La jungla interior, m¨¦s que interessant ¨°pera cosina de Juan Barrero, produ?da per Mi?arro, incideix en aquesta proposta, persegueix els paral¡¤lelismes entre cos hum¨¤ i naturalesa, i intenta retratar com incideixen les mutacions f¨ªsiques (un embar¨¤s, al cap i a la fi, ho ¨¦s) en les relacions interpersonals i, sobretot, en l'estat mental de l'¨¦sser. Una obra experimental, ins¨°lita i sincera, que fuig de la impostura per trobar la r¨¤bia veritable d'una lluita que de vegades sembla sortir dels propis budells.

Amb la met¨¤fora d'una orqu¨ªdia que necessita un mosquit per ser fecundada com a fil conductor de la relaci¨® entre la parella protagonista, una jove que anhela ser mare, i el seu n¨°vio (el mateix director), que no vol tenir fills, la pel¡¤l¨ªcula s'endinsa en la seva primera meitat en el llegat, els records de la infantesa i la import¨¤ncia dels espais, per mitj¨¤ de les converses entre tots dos en una casa abandonada. Una narraci¨® fascinant on la naturalitat (magn¨ªfics Gala P¨¦rez i el mateix Barrero), l'exquisida captura de la llum, la lluentor dels ulls d'ella en primer¨ªssim pl¨¤nol i diverses imatges documentals convergeixen per fi en el simple i pla miracle de la vida.

Barrero demostra sensibilitat, valentia i originalitat, i el seu tractament musical i de so per crear sensacions augura l'obra d'un director segurament tan inclassificable com el productor que li ha perm¨¨s fer aquest salt mortal creatiu.