I qui no ho ha pensat?

Es pot buscar la identificaci¨® emocional de l'espectador amb el que est¨¤ veient i escoltant a la pantalla de moltes maneres. A trav¨¦s de f¨®rmules previsibles, amb estudis de mercat sobre l'oferta i la demanda, amb guions al servei exclusiu de l'aura dels estels. L'¨¨xit mai est¨¤ garantit, hi ha pel¡¤l¨ªcules en les quals tots els elements estan perfectament greixats per aconseguir l'acceptaci¨® d'infinits receptors i que sorprenentment s'estavellen a la taquilla.

Aquesta metodologia necessita en la majoria dels casos recursos molt f¨¤cils, t¨°pics infal¡¤libles, una computadora amb ¨ªnfim marge d'equivocaci¨®. I despr¨¦s hi ha els artistes, els aut¨¨ntics narradors d'hist¨°ries, els que imprimeixen el seu segell a tot el que fan en pressupostos grans o petits. El seu llenguatge pot ser cl¨¤ssic o barroc, espectacular o intimista, aparentment senzill o revolucionari amb causa, per¨° sempre esgarrapa les fibres ¨ªntimes del receptor amb paladar, transmet, deixa p¨°sit. I, evidentment, cap gran director decideix fer cinema d'esquena al p¨²blic. O actuen com a farsants en proclamar el seu desinter¨¨s cap a l'acceptaci¨® o el rebuig de la gent. Quan aquest art ¨¦s poder¨®s, complex i vera? connectar¨¤ amb la sensibilitat de moltes persones o el seu ress¨° ser¨¤ minoritari i prestigi¨®s, per¨° deixar¨¤ empremta en els sentiments de tots ells.

Hi ha humor en aquests successos b¨¤rbars, per¨° ¨¦s una gr¨¤cia molt negra

Cal ser un marci¨¤ per no identificar-se amb algun dels personatges en situacions extremes que poblen la m¨¦s que interessant pel¡¤l¨ªcula argentina Relatos salvajes. I ho fas amb rubor, sabent que no actuar¨¤s com ells, per¨° no per falta de ganes. Neixen de la imaginaci¨® perversa del guionista i director Dami¨¢n Szifr¨®n. Es permeten la llibertat i les solucions que ofereixen les ficcions i que l'ordre social no permet o castiga a la vida real. Per¨° tot el que plantegen aquestes tremebundes i cruels hist¨°ries demostra un coneixement l¨²cid i despietat de la naturalesa humana. ?s molt llaminer pensar que pots agrupar en un espai sense sortida totes les persones que van perpetrar la teva desgr¨¤cia per exercir la venjan?a. Que una vulgar discussi¨® de tr¨¤fic, en aquests vehicles que faciliten l'explosi¨® del pitjor de la gent, se saldi amb ira homicida. Que una nit de pluja i despr¨¦s de tant de temps aparegui al lloc de treball el vil¨¤ que va destruir la teva fam¨ªlia. Que un ciutad¨¤ que comen?a a sentir vertigen davant la impot¨¨ncia de reclamar just¨ªcia a la g¨¨lida i implacable burocr¨¤cia, a aquesta llei que menysprea les queixes dels innocents, decideixi utilitzar la seva habilitat com a dinamiter per donar un esglai collonut al poder institucionalitzat. Que la cobd¨ªcia de picaplets, representants de la llei i p¨¤ries s'encebin amb un milionari que intenta salvar de la pres¨® el seu fill comprant un fals culpable. Que en la teva felic¨ªssima festa de noces descobreixis que el teu mod¨¨lic marit ha convidat la seva amant a la celebraci¨®.

Hi ha humor en aquests successos b¨¤rbars, i sempre ¨¦s alliberador riure, per¨° ¨¦s una gr¨¤cia molt negra. I ¨¦s transparent la intel¡¤lig¨¨ncia, la gosadia i la crueltat d'un director tan original com pertorbador.