Sandra Ortega, una milion¨¤ria de perfil baix

L'agost de l'any passat, Sandra Ortega Mera, filla dels fundadors d'Inditex, Amancio Ortega i Rosal¨ªa Mera, va passar un d'aquests mals tr¨¤ngols que t¨¦ programats la vida. Va enterrar la seva mare, que va morir poques hores despr¨¦s de patir un vessament cerebral. Sandra va perdre una amiga, una companya de feina i l'escut que la protegia. Va quedar en el punt de mira com la dona dels m¨¦s de 5.000 milions d'euros, la segona fortuna d'Espanya, encara que a una dist¨¤ncia considerable de la primera (la del seu pare, a qui Forbes li calcula una fortuna d'uns 43.000 milions), i la setena dona m¨¦s rica d'Europa.

Amancio Ortega va sortir de l'anonimat poc abans que Inditex sort¨ªs a borsa i ara porta una vida qualificable de normal, sense exhibicions. La seva primog¨¨nita, no obstant aix¨°, ha tornat a la privadesa m¨¦s rigorosa. Viu en una finca a la costa d'Oleiros (la Corunya), on tamb¨¦ tenia la casa la seva mare, i la segueixen tenint les seves ties Josefa i Primitiva, de la mateixa manera que quan era nena els seus pares vivien al costat de la platja de Riazor, al mateix edifici que el seu oncle Antonio i els avis paterns. Segueix anant a treballar a la Fundaci¨® Paideia, a la pla?a de Mar¨ªa Pita de la Corunya, en el seu utilitari Renault, i segueix portant els fills a centres p¨²blics. Marti?o i Ant¨ªa ja van a l'institut, per¨° Ux¨ªa encara va a l'escola, i Sandra segueix sent membre de l'APA, que va arribar a presidir en moments en qu¨¨ mares i pares van haver de lluitar per aconseguir el menjador al centre.

El seu marit, Pablo G¨®mez, t¨¦ la seva mateixa edat (ella va n¨¦ixer el juliol del 1969) i el va con¨¨ixer quan va decidir deixar l'escola de les Esclavas del Sagrado Coraz¨®n de Jes¨²s, que tenia a la vorera de davant de casa, pel for?a m¨¦s lluny¨¤, en tots els aspectes, institut que hi ha a A Sardi?eira. Encara que ara podria semblar un professor d'aquell institut, llavors era ¡ªeren¡ª uns heavys que no desentonaven a la zona, en aquell temps una terra de ning¨² sobre les vies del tren, on s'acabava la ciutat i comen?ava un pol¨ªgon industrial, A Grela. Pablo G¨®mez suporta di¨¤riament els embussos en aquest pol¨ªgon i en el seg¨¹ent, Sab¨®n, on hi ha la seu d'Inditex on treballa. De tant en tant, se'ls pot veure prenent alguna cosa per la ciutat, com fa poc en una festa de la cervesa, a la Ciutat Vella de la Corunya.

Alguns caps de setmana se'n van a les Fragas do Eume, un bosc atl¨¤ntic de roures i freixes, per¨° cada vegada m¨¦s enva?t d'eucaliptus. Gaireb¨¦ 10.000 hect¨¤rees on viuen menys de 500 persones. No ¨¦s precisament una zona residencial, sin¨® tot el contrari. All¨¤, a la parr¨°quia de San Pedro de Eume, el matrimoni G¨®mez Ortega va restaurar una casa de pedra amb una zona d'horta i quadres per a un cavall. A prop, a Azureira, Amancio Ortega hi ?t¨¦ un terreny?enorme, per¨° la casa de la seva filla ¨¦s una construcci¨® normal, de llogaret. El somni de qualsevol gallec urbanita ¨¦s aix¨°, una casa de pedra amb un terreny on poder plantar alguna cosa ¡ªenciams, tom¨¤quets, cols, patates¡ª per consumir i regalar als amics. Rosal¨ªa Mera, filla de generacions d'obrers del barri de Monte Alto, al peu de la Torre d'H¨¨rcules, es queixava quan era petita de ¡°no tenir llogaret¡±.

No hi ha gran cosa m¨¦s per afegir. Les amistats de Sandra Ortega semblen haver signat un contracte de confidencialitat. ¡°Ni els professors, ni a l'APA, ni tan sols a la perruqueria on anava Rosal¨ªa i on van Sandra i les seves ties, que ¨¦s on vaig jo, van m¨¦s enll¨¤ de ¡®s¨®n gent molt normaleta i molt senzilla¡¯¡­¡±, es queixa amb ironia Xabier Blanco, autor del llibre De cero a Zara (La Esfera de los Libros), que prepara una biografia de Rosal¨ªa Mera (titulada, provisionalment, Rosal¨ªa Mera. Un hilo suelto). ¡°El que passa ¨¦s que amb Sandra al capdavant, la Fundaci¨® Paideia ha perdut visibilitat. Rosal¨ªa era la rica compromesa i Amancio el multimilionari indiferent. Ara ¨¦s a l'inrev¨¦s. La Fundaci¨® Amancio Ortega construeix resid¨¨ncies per a pobres, escoles bressol i acaba de donar dos milions d'euros per a equips de l'Hospital de la Corunya i la de Rosal¨ªa no hi apareix¡±, analitza Blanco.

La Fundaci¨® Paideia Galiza, on sempre va treballar Sandra Ortega, la va crear la seva mare el 1986 com un espai de formaci¨® i investigaci¨® en ci¨¨ncies humanes i socials, determinada per la situaci¨® del seu segon fill, Marcos, afectat per una par¨¤lisi cerebral. Sandra, llicenciada en Psicologia, sempre es va encarregar del programa de voluntariat europeu (el tercer pilar de Paideia, juntament amb les empreses d'economia social i els projectes de desenvolupament local), i gent que ha treballat amb ella assegura que t¨¦ m¨¦s m¨¤ esquerra per treballar en equip que no pas Mera. Aquesta for?a apareixia a totes les rodes de premsa que convocava la fundaci¨® i entrava a mata-degolla a tot el que se li plantava al davant, com deia ella mateixa, rient. Sandra Ortega no ha comparegut a cap roda de premsa.

Despr¨¦s de m¨¦s d'un any de la defunci¨® de la seva mare, el motiu de la tornada de Sandra Ortega als titulars ¨¦s la decisi¨® d'auditar Rosp Corunna, la societat patrimonial que abans agrupava els b¨¦ns de Rosal¨ªa Mera i ara de la seva hereva, malgrat que no estava obligada a fer-ho. Rosp Corunna va presentar comptes consolidats al Registre Mercantil fa un mes per primera vegada, i va declarar actius per valor de 5.489 milions d'euros.

¡°La primera lectura ¨¦s la m¨¦s prosaica: que l'hereva vulgui saber el que t¨¦, encara que ja era administradora solid¨¤ria. La segona, potser t¨¦ a veure amb el pagament de l'impost de successions, sobre el qual no se sap res. Que vulgui tenir una valoraci¨® pr¨°pia per contrastar-la amb la que pot tenir o demanar la hisenda auton¨°mica¡±, analitza Juli¨¢n Rodr¨ªguez, periodista econ¨°mic autor del llibre?Se?ores de Galicia. A Rosp Corunna no hi ha respostes.

Hi ha experts que apunten a aquestes i a altres raons. Un d'ells, que prefereix mantenir l'anonimat, apunta al fet que ¡°volen con¨¨ixer el valor del que tenen, perqu¨¨ estan liquidant participacions¡±. Menys Inditex (i tot i aix¨ª han baixat d'un 7,5% al 5%) i les biotecnol¨°giques com Zeltia, en la qual Rosal¨ªa Mera va invertir quan necessitaven suports, Rosp est¨¤ abandonant els accionariats i s'est¨¤ centrant en b¨¦ns immobles. ¡°Encara que no va crear cap gran empresa, quan era al Consell d'Inditex Rosal¨ªa Mera era molt activa. Sandra Ortega t¨¦ el cap en l'¨¤mbit social. Tot i que amb 70 milions a l'any nom¨¦s en dividends, i tan sols amb la desena part, es podia dinamitzar molt¡±, comenta l'economista.