La pres¨® turca de Dr¨¤cula

Una de les moltes ombres que acompanyen la llegenda del temible Dr¨¤cula est¨¤ a punt de difuminar-se. No se sabia gaire cosa de la seva joventut, encara que la majoria dels estudiosos coincidien que ell i el seu germ¨¤ van ser ostatges pol¨ªtics de les autoritats otomanes durant diversos anys per assegurar la col¡¤laboraci¨® del seu pare. Per¨°, on van estar? Un grup d'arque¨°legs turcs creu que ha descobert el lloc que va servir de llar for?osa de qui amb el temps es convertiria en Vlad l'Empalador: l'antic castell de Tokat, que s'al?a en un penyal al costat d'aquesta ciutat a la part nord del centre de Turquia. ¡°El castell est¨¤ completament envoltat de t¨²nels secrets; ¨¦s molt misteri¨®s¡±, va descriure a la premsa local Ibrahim Cetin, un dels arque¨°legs que asseguren que van ser aquestes masmorres les que van allotjar el jove Vlad. ¡°?s dif¨ªcil saber en quina sala es retenia Dr¨¤cula, per¨° ell va estar per aqu¨ª¡±, va afegir Cetin.

Va ser suposadament durant els anys que va passar com a pres pol¨ªtic quan Vlad va desenvolupar el seu car¨¤cter violent i l'odi cap a l'Imperi Otom¨¤. S'explica que el 1462 el pr¨ªncep Vlad i els seus homes van deixar els cossos empalats de 20.000 persones als afores de la ciutat de T?rgovi?te, llavors capital de Val¨¤quia, perqu¨¨ els trobessin les forces otomanes que s'aproximaven des de Constantinoble, l'actual Istanbul. Com a comparaci¨®, el vampir de Bram Stoker, que al llibre tot just mossega unes quantes persones, sembla gaireb¨¦ entranyable.

Nascut a Transsilv¨¤nia el primer ter? del segle XV, se'l coneixia com a Vlad Draculea (de drac) i m¨¦s tard va ser el pr¨ªncep Vlad?III de Val¨¤quia, una regi¨® al sud de la Romania actual. Com a pr¨ªncep, Vlad va liderar tropes romaneses cristianes durant la guerra contra l'Imperi Otom¨¤, que volia expandir-se cap a Europa, i es va guanyar fama de ser extremament cruel i de torturar i deixar empalats al camp de batalla milers d'enemics.

El centre, envoltat de t¨²nels secrets, ser¨¤ restaurat i servir¨¤ d¡¯atracci¨® tur¨ªstica

Els otomans l'anomenaven Lord Empalador. Anys despr¨¦s de morir, entre el 1476 i el 1477, la seva fama s'havia est¨¨s per tot Europa. El mite i la llegenda van anar enriquint la seva hist¨°ria, que segles m¨¦s tard va inspirar l'escriptor irland¨¨s Bram Stoker per imaginar el 1897 la figura del comte Dr¨¤cula, el vampir m¨¦s literari, que recull el nom original del pr¨ªncep Vlad. Malgrat que la idea general del vampir existeix des de l'Antiguitat i la seva figura moderna sembla que va n¨¦ixer al sud-est europeu al segle XVIII, va ser aquest Dr¨¤cula de novel¡¤la g¨°tica qui va popularitzar la imatge del vampir immortal que s'alimenta de la sang de les seves v¨ªctimes. A Occident, llibres i pel¡¤l¨ªcules han reinterpretat la seva hist¨°ria fins a l'avorriment, i diferents regions de Romania, Bulg¨¤ria, S¨¨rbia i ara tamb¨¦ Turquia miren d'apropiar-se de la seva hist¨°ria per motius culturals o de vegades tur¨ªstics.

¡°El castell de Tokat est¨¤ constru?t sobre la ciutat en un pendent molt inclinat per a la seva defensa. M¨¦s tard, durant el per¨ªode otom¨¤, es va fer servir com a pres¨® i hi va haver presos destacats: tamb¨¦ es rumoreja que el comte Dr¨¤cula va estar en aquestes masmorres durant set anys¡±, va explicar a la premsa local Abdurrahman Akyuz, director provincial de Cultura i Turisme a Tokat.

Akyuz va afegir que una vegada restaurat completament el castell servir¨¤ d'atracci¨® tur¨ªstica i inclour¨¤ un ?ay bah?esi, un establiment enjardinat amb petites taules i tamborets per prendre el te. A Turquia, el te se serveix tradicionalment en gotets acampanats de vidre i ¨¦s de gust fort i color vermell fosc, potser com la sang que alimentava el comte Dr¨¤cula i que segles abans van vessar copiosament les tropes de Vlad l'Empalador.