L¡¯Estat enemic

Necessitem l¡¯Estat adversari. Ens va molt i molt b¨¦ un Estat ben hostil i enemic. Qualsevol baralla entre nosaltres queda m¨¦s ben emmarcada si abans decretem que la culpa ¨¦s externa, mai nostra, i que a m¨¦s ¨¦s tota sencera d¡¯aquest Estat al qual menystenim cada cop m¨¦s, ja no per hostil, sin¨® per poc democr¨¤tic i per corrupte, per antic i per ali¨¨.

?Si els nostres dirigents s¡¯apunyalen els uns als altres, ¨¦s culpa de l¡¯Estat enemic. Si mentim i tergiversem, ¨¦s culpa de l¡¯Estat enemic. Si ens dividim fins a fer impossible el gran vespre que tant hem somiat, ser¨¤ culpa tamb¨¦ de l¡¯Estat enemic. Si els nostres plans estan mal confegits i no en fem ni cinc de calaix, tamb¨¦ ¨¦s culpa de l¡¯Estat enemic.

?Qu¨¨ far¨ªem si no tingu¨¦ssim un Estat enemic? L¡¯Estat enemic ¨¦s una construcci¨® admirable, sobre la qual podem projectar tot el que no ens agrada, fins i tot de nosaltres mateixos. Jordi Pujol, sense anar m¨¦s lluny, ¨¦s tamb¨¦ una pe?a en mans de l¡¯Estat enemic per evitar la independ¨¨ncia de Catalunya. La corrupci¨®, com no podia ser de cap altra manera, ¨¦s filla de la casta que patrimonialitza l¡¯Estat enemic. L¡¯endeutament i el d¨¨ficit, les retallades i les preferents, tot ¨¦s cosa de l¡¯Estat enemic. L¡¯Estat enemic ¨¦s fins i tot l¡¯ant¨ªtesi de la democr¨¤cia: i la prova ¨¦s que no ens deixa votar.

L¡¯Estat enemic ¨¦s fins i tot l¡¯ant¨ªtesi de la democr¨¤cia: i la prova ¨¦s que no ens deixa votar.

??s una paradoxa, certament, perqu¨¨ el president de la Generalitat ¨¦s el leg¨ªtim representant ordinari de l¡¯Estat enemic a Catalunya, ¨¦s a dir, ¨¦s enemic de la instituci¨® que representa i de la qual es deriven l¡¯autogovern catal¨¤ i el mateix c¨¤rrec que ocupa, ¨¦s a dir, enemic de si mateix. Aquesta paradoxa l¡¯aproxima, tan sols en les declaracions per¨° en cap cas en els fets, ¨¦s veritat, a la situaci¨® de Llu¨ªs Companys en els desgraciats fets d¡¯Octubre del 1934 que van derivar en la suspensi¨® de l¡¯autonomia i van precedir la Guerra Civil.

?De tota manera, atenci¨®! L¡¯Estat enemic no ¨¦s l¡¯Espanya enemiga, ni els espanyols enemics. Ara hem tret de l¡¯armari un gran raspall amb el qual ens dediquem a fer la gara-gara als nostres adversaris. Hem d¡¯estimar molt i molt Espanya, s¨ª, actitud sim¨¨trica dels que des de Madrid es desfan ara, sobtadament, en declaracions d¡¯amor cap als catalans, despr¨¦s d¡¯haver promogut el boicot al cava, haver muntat meses petit¨°ries per recollir signatures contra l¡¯Estatut, haver organitzat manifestacions anticatalanes i haver presentat els recursos contra l¡¯Estatut.

?Tots aquests ara estimen molt els catalans per¨° no volen que als catalans se¡¯ls pregunti sobre el seu futur i els nostres dirigents estimen molt Espanya i els espanyols per¨° detesten l¡¯Estat constitucional dins del qual Catalunya ha obtingut les seves actuals cotes d¡¯autogovern i la normalitzaci¨® de la llengua. D¡¯una banda, estimar Catalunya i odiar-ne l¡¯autogovern, i de l¡¯altra estimar Espanya i odiar l¡¯Estat espanyol, quan l¡¯¨²nica via civilitzada, pr¨°pia de ciutadans que respecten la llei, seria la d¡¯estimar tots l¡¯autogovern catal¨¤ i l¡¯Estat constitucional i democr¨¤tic i deixar-nos d¡¯alm¨ªvars sentimentals pel que fa a l¡¯amor als espanyols i als catalans.