?rbit, aix¨° ¨¦s penal!

Hi ha paraules que no triomfen i que s¨®n sistem¨¤ticament bandejades del c¨¤non. I per c¨¤non, en aquest cas, em refereixo tant a la normativa com als usos p¨²blics habituals del terme. N¡¯hi ha, de mots, que de seguida veus que tenen mala pe?a al teler. Potser ¨¦s que v¨¦nen d¡¯una altra llengua que ens angunieja, potser ¨¦s que tenen una formaci¨® extravagant, potser, senzillament, s¨®n malsonants, i sempre hi ha estrat¨¨gies, canals de comunicaci¨® i crides un¨¤nimes a deixar-les al rac¨®. Res a dir-hi, tots els idiomes segueixen estrat¨¨gies semblants. Per¨° hi ha casos, excepcionals si es vol, en qu¨¨ sembla que una paraula, simplement, tingui mala sort.

Aneu a un camp de futbol. De ciment, de sorra o de gespa, amb graderies llampants o instal¡¤lacions r¨°negues, amb veterans d¡¯equips de barri o canalla de prim¨¤ria. En poblacions de l¡¯interior i en barris de l¡¯¨¤rea metropolitana. En boca de tots, sense gaires dissensions, davant d¡¯una injust¨ªcia del reglament sentireu el mateix mot per al¡¤ludir a l¡¯home de negre, a l¡¯escarabat, a l¡¯¨¤rbitre, al refli: ¡°Eh, ¨¤rbit!!¡±, ¡°Pero ¨¤rbit¡±, ¡°?rbit, nen...¡±, ¡°?rbit, fill de...¡±

Vet aqu¨ª l¡¯¨¤rbit, un terme d¡¯una catalanitat inq¨¹estionable i d¡¯un ¨²s extens¨ªssim que, poc o molt, aconsegueix sobreviure merc¨¨s a l¡¯espontane?tat, l¡¯estirabot, l¡¯¨²s col¡¤loquial de la llengua, perqu¨¨ no es pot dir que el c¨¤non que deia abans l¡¯hi hagi posat f¨¤cil. Apartat sistem¨¤ticament ¡ªning¨² s¡¯ho ha plantejat?¡ª dels reculls normatius, ¨¦s tamb¨¦ rar de veure i sentir en mitjans de comunicaci¨®, implacables corrons d¡¯expansi¨® de la llengua est¨¤ndard. Els periodistes de r¨¤dio i tele no la diuen, els de premsa no l¡¯escriuen. Per¨° qui juga a futbol la fa servir. Quant a la seva formaci¨®, ¨¦s prou clar que es tracta d¡¯un vulgarisme a partir del mot ¨¤rbitre, per¨° no per aix¨° hem de tractar la paraula com si estigu¨¦s empestada.

De fet, l¡¯opci¨® ¨¤rbit mai no s¡¯arriba ni a plantejar. Pompeu Fabra, gran aficionat als esports ¡ªespecialment el tennis¡ª, ¨¦s autor d¡¯abundants reflexions al voltant del llenguatge esportiu, i una de les seves converses filol¨°giques, la 359, ja apunta la implantaci¨® d¡¯¨¤rbitre en substituci¨® del refli, de quan els anglicismes adaptats entraven a doll en la pron¨²ncia trapassera del gran p¨²blic, amb formacions com gol, xut i c¨®rner en conviv¨¨ncia amb hems, haut i orsai. I, alhora, comet la temeritat de q¨¹estionar el terme penal amb una explicaci¨® filol¨°gicament impecable (ves qu¨¨ hi hem de dir) per¨°, pel que veurem, poc convincent: ¡°Quant a penalty ?no sabrem trobar un substitut d¡¯aquest curi¨®s penal, en qu¨¨ apareix accentuada una vocal que en el mot originari ¨¦s precisament... muda?¡± No van trigar gaire, des de les p¨¤gines del sat¨ªric Xut!, a fer-li la r¨¨plica (no hi havia Twitter, per¨° tamb¨¦ se les tenien), amb un Valent¨ª Castanys que no nom¨¦s confirmava que la vocal en q¨¹esti¨® no era muda, sin¨® que hi redundava: ¡°Panaaaaaaal¡±. No cal dir que tant ¨¤rbit com penal han perviscut en el l¨¨xic futbol¨ªstic, tot i que nom¨¦s la segona ha acabat engreixant el diccionari.

El c¨¤non ja ho t¨¦, aix¨°. L¡¯ideal de normativa sempre ha estat procurar una llengua pulcra, endre?ada, noucentista, benplantada. I en contraposici¨® no ¨¦s casual que, darrerament, estiguin apareixent respostes de tu-tira-pel-dret per plasmar estructures, paraules i expressions d¡¯una genu?nitat poc discutible que no tenen, tanmateix, resposta normativa ¡°oficial¡±; aix¨° s¨ª, s¨®n f¨®rmules que provenen sobretot de l¡¯oralitat, l¡¯espontane?tat, la col¡¤loquialitat. S¡¯estenen aix¨ª en diaris i novel¡¤les els mots aglutinats (esclar, oi tant, encabat, sisplau), l¡¯apostrofaci¨® dels pronoms no normativa (digue¡¯m, coneixe¡¯ns) o la formaci¨® d¡¯alguns verbs amb un antic pronom prefixat (enriure¡¯s, encostipar-se, enfotre¡¯s), i aix¨° sense esmentar el cabal l¨¨xic, font de diatribes no sempre educades. Per¨° s¨®n, totes aquestes, solucions que estan definint el model en el qual s¡¯inscriu la llengua actual.

Poc m¨¦s es pot fer per l¡¯¨¤rbit, pobre, m¨¦s enll¨¤ d¡¯esperonar-ne l¡¯¨²s. Suposo que seguir¨¤ malvivint en camps enfangats precedint innobles qualificatius, tot esperant que l¡¯¨¤rbitre de deb¨° se¡¯l miri amb respecte.