Mig segle de ¡®Qualsevol nit pot sortir el sol¡¯, la can?¨® m¨¤gica que ho va canviar tot

A en Bob Dylan When I paint my masterpiece no devia semblar-li una can?¨® important. Va cedir-ne l¡¯estrena, el setembre de 1971, als col¡¤legues de The Band, i mesos despr¨¦s va enterrar-ne una versi¨® pr¨°pia dins d¡¯un greatest hits. Probablement en Sisa no la va con¨¨ixer a l¡¯¨¨poca. ?s una ll¨¤stima, aquelles aventures per Roma d¡¯un artista conven?ut que un dia pintar¨¤ una obra que, de tan bona que ser¨¤, li canviar¨¤ la vida, potser haurien estat el b¨¤lsam que necessitava¡­ A principis dels setanta, el ciutad¨¤ Jaume Sisa i Mestres estava ingressant en l¡¯edat adulta amb la carrera musical estancada. El single de 1968, L¡¯home dibuixat, havia servit d¡¯inici de carrera i l¡¯experiment avantguardista de M¨²sica dispersa potser no estava pensat per a l¡¯¨¨xit comercial, per¨° amb Orgia, el primer elap¨¦, enregistrat a finals de 1970 i no distribu?t fins a principis de 1972, havia arribat el des¨¤nim. No sortien bolos, ni m¨¤nager, ni cap discogr¨¤fica que volgu¨¦s publicar-li can?ons noves. El 1973, amb vint-i-cinc anys, llarg i prim, amb tofa arrissada i ulleres de cul de got, un cantautor sense p¨²blic torna a casa dels pares, al Poble-sec, i es posa a treballar en una companyia d¡¯assegurances a la Gran Via¡­ Some daaaaay everything is going to be different when I paaaaint my masterpiece.

Hi ha obres mestres que ho canvien tot. Qu¨¨ se n¡¯hauria fet, d¡¯en Jaume Sisa, si fa cinquanta anys no hagu¨¦s publicat la seva can?¨® m¨¤gica? Podem imaginar un escenari on seguia component, per¨° no transcendia l¡¯underground; avui les seves can?ons serien joies amagades dels setanta, perles en playlists de connoisseurs. Per¨° va treure¡¯s de la m¨¤niga una can?¨® travessadora de d¨¨cades. ?s possible apropar-nos al seu secret? ¡®Qualsevol nit pot sortir el sol¡¯ ¨¦s un name dropping trepidant, un artefacte amb l¨ªnia directa amb la infantesa perduda, una celebraci¨® de la cultura popular, un himne anarquista que amaga la munici¨® sota una disfressa amabil¨ªssima, per¨°, sobretot, ¨¦s una can?¨® per a tots els p¨²blics. La sensibilitat havia dirigit en Sisa abans, i el tornaria a dirigir despr¨¦s, per camins d¡¯alt voltatge art¨ªstic per¨° m¨¦s minoritaris, per¨° aqu¨ª li va ser cedida la vareta m¨¤gica del mainstream. ?s una m¨¤gia delicada, el prestidigitador avan?a per una corda fluixa: si ¡®Qualsevol nit pot sortir el sol¡¯ arriba a ser m¨¦s r¨¤pida, o m¨¦s lenta, o m¨¦s llarga, o m¨¦s curta, si els m¨²sics que hi participen haguessin estat uns altres o si en Sisa l¡¯hagu¨¦s cantat lleugerament diferent, el miratge s¡¯hauria evaporat i la can?¨® m¨¤gica hauria lliscat sense remei cap al cistell de les can?ons mortals. Per¨° premem play i ho notem: en aquella gravaci¨® va passar el que no passa gaireb¨¦ mai.

Creu haver-la escrit mentre collia fruita a Lleida ¡ªjornaler amb guitarra i gravadora¡ª, aix¨ª ho va explicar a en Donat Putx al llibre-entrevista Jaume Sisa. El comptador d¡¯estrelles (Emp¨²ries), i la va anar cantant en els pocs recitals que feia mentre buscava discogr¨¤fica. L¡¯enumeraci¨® dels convidats i l¡¯¡±oh, benvinguts, passeu, passeu¡± feien gr¨¤cia, per¨° era una can?¨® m¨¦s, ning¨² n¡¯esperava gran cosa. Si repassava les can?ons noves se sentia m¨¦s orgull¨®s d¡¯'El set¨¨ cel¡¯, ¡®El fill del mestre¡¯ o ¡®Maria Lluna¡¯, que li semblaven m¨¦s serioses. La publicaci¨® de l¡¯¨¤lbum la va desencallar en Rafael Moll, mel¨°man de vint i pocs del Guinard¨®, cul inquiet de l¡¯underground barcelon¨ª, que des de l¡¯obertura de Zeleste, la primavera del 73, s¡¯havia anat guanyant la confian?a del seu propietari, V¨ªctor Jou, i ara estava exercint de director art¨ªstic de la sala. Eren ambiciosos, i aquesta va ser la sort d¡¯en Sisa: entre en Jou i en Moll van conv¨¨ncer en Claudi Mart¨ª, director de la discogr¨¤fica Edigsa, d¡¯engegar el subsegell Zeleste/Edigsa. La sala nocturna volia traspassar les parets del carrer Argenteria, publicarien artistes c¨°mplices i es convertirien en ag¨¨ncia de management per representar-los. Amb els assumptes empresarials encarrilats, l¡¯impetu¨®s Moll comen?a a treballar per al seu nou artista, donant un sentit personal¨ªssim i apassionat al c¨¤rrec de productor. A l¡¯¨¨poca el terme s¡¯associava a tasques administratives, per¨° en Moll va convertir-se en el col¡¤laborador art¨ªstic que aquell cantautor solitari necessitava¡­ Se¡¯ls recorda enroscats en una conversa infinita, imaginant amb entusiasme com havien de ser les vuit can?ons del disc. Cap dels dos era un gran instrumentista, teoritzaven, tenien opinions contundents, els hi anava la vida, ho tenien clar¨ªssim i la resta del m¨®n no hi entenia res. Que D¨¦u els beneeixi.

Estaven en marxa, i en Moll va posar la seva agenda al servei de la causa. Reclutava m¨²sics que poguessin acompanyar en Sisa en directe en els dos entorns que dominava, la mateixa Zeleste i el conservatori del carrer Bruc. El so de ¡®Qualsevol nit pot sortir el sol¡¯ ¨¦s fruit d¡¯aquell c¨¤sting de m¨²sics que, durant els mesos anteriors a la gravaci¨®, s¡¯influenciaven rec¨ªprocament mentre rodolaven a les palpentes cap a l¡¯obra mestra. Qu¨¨ sona, exactament, dins de la can?¨® m¨¤gica? Poca cosa, de fet: amb entonaci¨® de rondallaire, la veu d¡¯en Sisa es despla?a damunt del piano juganer d¡¯en Jordi Vilapriny¨®; la Dolors Palau i en Manel Joseph reforcen les tornades amb les seves veus, i el viol¨ª d¡¯en Xavier Riba renova l¡¯energia a partir de la tercera estrofa. En l¡¯¨²ltim interludi instrumental, emulant una radionovel¡¤la, sentim ambient de festa i un plop! d¡¯ampolla de xampany.

En Vilapriny¨® era un element extern, com a bon m¨²sic de conservatori tenia el seu projecte de rock simf¨°nic, un grup anomenat G¨°tic. Li van encarregar els arranjaments del disc o, dit d¡¯una altra manera, que pos¨¦s una mica d¡¯ordre a la banda de directe ??¡ªera un model de col¡¤laboraci¨® habitual a l¡¯Ona Laietana, on convivien m¨²sics virtuosos amb cantautors de coneixements musicals rudimentaris. Ell va ser el primer de gravar. M¡¯imagino un vespre fred del febrer de 1975. Al control de l¡¯antic estudi GEMA 2, al carrer Sardenya, el t¨¨cnic Ricard Casals comprova nivells a la taula de mescles. No ¨¦s un desconegut: fa m¨¦s de cinc anys que treballa a la casa ¡ªva debutar el 69, el dia que gravaven l¡¯orquestra per al Festa Major de La Trinca¡ª, va ser-hi a les sessions del Dioptria i de M¨²sica dispersa, i a aquestes altures ha treballat amb tothom, en Pi de la Serra, la Dharma, Ia i Batiste¡­. Al seu costat, en Moll i en Sisa conspiren i observen en Vilapriny¨® a trav¨¦s del vidre. Dins la sala, el pianista seu davant d¡¯un Yamaha gran cua i s¡¯espera amb calma professional. Quan tot est¨¤ preparat, el magnet¨°fon comen?a a gravar, li fan un senyal i es trenca el silenci. No hi ha claqueta que marqui el tempo, ni una maqueta pr¨¨via que gui?. En Jordi Vilapriny¨® es llan?a al buit amb un acord de do i ¡®Qualsevol nit pot sortir el sol¡¯ comen?a a existir.

Va tocar de mem¨°ria, mai n¡¯ha escrit la partitura, i despla?a els dits per la taula del Fornet del carrer Val¨¨ncia on m¡¯ha citat per demostrar que podria tornar-ho a fer ara mateix. Tamb¨¦ recorda que trepitjava tota l¡¯estona el pedal celeste del Yamaha, el de l¡¯esquerra, per atenuar el so. Naturalment en Sisa i en Moll devien estar amb el ganivet afilat vigilant que l¡¯arranjador no els encolom¨¦s cap floritura: l¡¯antiacademicisme era marca de la casa; la m¨²sica massa ben tocada, vibracions sense ¨¤nima. Per¨° el pianista va tenir la saviesa de posar-se al servei de la can?¨®, sense exhibicions. Signa tots els arranjaments del disc, per¨° potser la seva feina brilla m¨¦s en els temes menys de banda, la mateixa ¡®Qualsevol nit¡¯, la jazz¨ªstica ¡®Maniqu¨ª¡¯ i la majestuosa ¡®El set¨¨ cel¡¯, en la qual va escriure un quartet de corda i toca el clavic¨¨mbal. Amb en Sisa i en Moll sobrevolant-te no es devia treballar gaire tranquil: en un perm¨ªs de la mili, per exemple, va descobrir que en Moll havia gravat un obo¨¨ salvatge i desafinad¨ªssim al final de ¡®Germ¨¤ aire¡¯¡­ Per¨° havia de ser aix¨ª: per m¨¦s que en Vilapriny¨® fos l¡¯arranjador, tamb¨¦ era una baula d¡¯una cadena on feia temps que hi havia altres forces en moviment, amb menys t¨¨cnica, m¨¦s intu?tives, per¨° igualment poderoses en el cam¨ª misteri¨®s cap a l¡¯obra mestra. La resta dels m¨²sics participants van ser una comunitat d¡¯amics ¡ªvan combinar-se de totes les maneres possibles en una constel¡¤laci¨® de pisos compartits¡ª i van anar guanyant quatre duros que durant un temps va semblar que eren suficients.

Qui formava aquella comunitat? Al violinista Xavier Riba un germ¨¤ gran li havia picat la porta de l¡¯habitaci¨® d¡¯adolescent. Tenia 15 anys i passava hores tocant, li agradava Raimon i improvisar damunt de ¡®Honky Tonk Women¡¯ dels Rollings. En Pau ja sortia als diaris, ja havia fet Dioptria, i aquell dia a l¡¯habitaci¨® va cantar-li una melodieta ¡ªla, re, la, fa sostingut¡­ Era un arranjament que en Xavier, germ¨¤ petit, orgull¨®s, va acabar gravant a ¡®L¡¯avioloncel¡¯, del disc Jo, la donya i el gripau, de 1971. Va ser una primera incursi¨® en el m¨®n d¡¯en Pau Riba, que, a la llarga, va fer inevitable la trobada amb en Sisa. Despr¨¦s, durant aquells anys foscos anteriors a la m¨¤gia, va sorgir la idea que en Xavier acompany¨¦s en Sisa en directe, i van muntar un repertori per a duo, amb guitarra i viol¨ª. ?s un moment decisiu: podr¨ªem establir que aquelles trobades entre en Sisa i en Riba s¨®n la llavor del proc¨¦s que culmina en l¡¯enregistrament de ¡®Qualsevol nit¡¯, per¨° s¨®n m¨¦s que aix¨°.

L¡¯estil incipient del cantautor va experimentar una simbiosi amb el fraseig ple de sensibilitat d¡¯aquell jove violinista. No ¨¦s que s¡¯entenguessin, ¨¦s que, amb el seu viol¨ª, en Xavier Riba va ajudar en Sisa a completar la seva identitat musical. Potser cap instrumentista ha compr¨¨s tant com el jove Riba l¡¯amor del cantautor per l¡¯espontane?tat, la seva lucidesa conceptual combinada amb la fascinaci¨® per l¡¯execuci¨® po¨¨?ticament imperfecta¡­ Per¨° perqu¨¨ aflor¨¦s l¡¯¨¤nima definitiva de la banda, faltava que s¡¯hi incorporessin la Dolors Palau, jove de Campdev¨¤nol amb orella privilegiada, registre de soprano i innoc¨¨ncia psicod¨¨lica, i el percussio?nista cantaire Manel Joseph, habi?tual de Zeleste, que havia tocat amb en Pau Riba en l¡¯¨¨poca de Jo, la donya i el gripau. A YouTube es pot comprovar la qu¨ªmica de la comunitat que es gestava, en l¡¯obertura del documental que en Francesc Bellmunt va rodar al Canet Rock de 1975. La hist¨°ria ¨¦s coneguda: ¡®Qualsevol nit pot sortir el sol¡¯ just feia setmanes que s¡¯havia publicat i la Direcci¨®n General de Seguridad havia prohibit l¡¯actuaci¨® d¡¯en Sisa per unes declaracions de caire anarquista a Fotogramas. Quan el festival s¡¯havia acabat i s¡¯estava fent de dia, el trio Sisa-Riba-Palau va interpretar ¡®El set¨¨ cel¡¯ furtivament, en una rotllana improvisada que sembla una escena religiosa. Fa vint anys es deia fer un Blogoth¨¨que, avui seria un Tiny Desk delicat i emocionant.

Sortint de l¡¯A-2 a l¡¯altura del Bruc, una carretera voreja el l¨ªmit occidental de Montserrat. Bages endins, en una masia centen¨¤ria de Sant Salvador de Guardiola, hi ha el temple budista Kadampa, on la Dolors Palau fa anys que hi passa temporades. Treiem els coixins de les cadires, xops de la pluja d¡¯ahir, i bevem te amb gingebre. Tenia dinou anys, potser vint, feia primer d¡¯harmonia al carrer Bruc i els diumenges a la tarda anava a casa d¡¯un amic i cantaven de tot, dels Beatles al repertori kumbai¨¤. En Moll ¡ªsempre en Moll¡ª va apar¨¨ixer en una d¡¯aquelles trobades i li va parlar d¡¯un cantautor que buscava corista; dies despr¨¦s en Sisa va presentar-se amb guitarra al pis que la Dolors compartia amb altres noies al carrer N¨¤pols, i van cantar junts per primera vegada, improvisant. Despr¨¦s tot va anar molt r¨¤pid: li van enviar una partitura, es va aprendre la melodia¡­ El dia que ¡ªsempre for?ada en el registre m¨¦s agut per requeriment innegociable d¡¯en Sisa¡ª va gravar la veu en les tornades de ¡®Qualsevol nit pot sortir el sol¡¯, potser era la segona vegada a la vida que veia el cantautor. Recorda la impressi¨® de trepitjar un estudi, la foscor de la sala a GEMA 2, la microfonia intimidant i l¡¯alleujament quan va descobrir en Moll i en Sisa saludant-la riallers des de l¡¯altra banda del vidre. Ho havien preparat tot perqu¨¨ la Dolors cant¨¦s sobre una gravaci¨® pr¨¨via, aquell piano inicial d¡¯en Vilapriny¨® damunt del qual en Sisa ja havia gravat la veu principal. En Moll manava, suggeria, feia repetir les preses o les donava per bones. Despr¨¦s de pocs minuts ho tenien.

L¡¯estrena d¡¯aquella can?¨® els va canviar les vides. A en Sisa, evidentment, se li va desbloquejar la carrera. Al Canet Rock va plorar mentre sentia els 25.000 assistents cantant ¡®Qualsevol nit pot sortir el sol¡¯ despr¨¦s que anunciessin que no podria actuar. La Dolors s¡¯havia tret magisteri sense vocaci¨® i ara formava part de la banda d¡¯un cantautor que, al galop d¡¯una can?¨® m¨¤gica, s¡¯estava convertint en un personatge fam¨®s; havia estudiat guitarra cl¨¤ssica i ara estava envoltada de gent que, sense haver estudiat gaireb¨¦ res, sabia fer moltes coses. Va deixar el conservatori i, per arrodonir-se el sou, feia de professora a l¡¯escola de m¨²sica de Zeleste. De bolo en bolo, dalt d¡¯una furgoneta tronada va aprendre que nom¨¦s podia acceptar els porros que li passava en Manel Joseph despr¨¦s d¡¯actuar, mai abans, i com que en Sisa, millor o pitjor, ja tocava la guitarra, es va acostumar ¡ªi all¨° li marcaria la vida¡ª que el seu instrument de directe fos la flauta dol?a. Un altre YouTube: ¨¦s una nit qualsevol a Zeleste. A l¡¯escenari hi ha en Sisa, amb americana blava, corbat¨ª negre, faixa de la senyera i Telecaster groga, en Manel Joseph a les congues, el baixista Paco Pi i la Dolors. Toquen ¡®Qualsevol nit pot sortir el sol¡¯ amb l¡¯energia reservada a les can?ons acabades d¡¯estrenar, ¨¦s la millor interpretaci¨® en directe que n¡¯he vist. Als interludis entre estrofes, cobrint l¡¯abs¨¨ncia del piano d¡¯en Vilapriny¨®, la Dolors, a mig cam¨ª entre el cantant de Jethro Tull i una pedagoga catalana progre, toca una flauta buc¨°lica.

El so de la banda que van ser queda especialment recollit en el disc de 1976, Galeta gal¨¤ctica. L¡¯¨¨xit els va mantenir junts durant tres o quatre anys, fins que el cantautor va tenir ganes de fer canvis. Despr¨¦s de ¡®Qualsevol nit pot sortir el sol¡¯ en Sisa havia recollit el guant a la vareta m¨¤gica del mainstream i ja no es va aturar: La catedral, els musicals amb Dagoll Dagom, Transcantautor, Ricardo Solfa, Visca la llibertat¡­ La can?¨® m¨¤gica li havia disparat la carrera i ell hi va correspondre amb un torrent d¡¯imaginaci¨® i quatre d¨¨cades d¡¯una obra tensa que va tancar amb Malalts del cel, de 2016, un disc immens dedicat, precisament, als camarades dels anys de Zeleste. Per la seva part, en Manel Joseph va regnar en les festes majors dels vuitanta com el frontman salsero i carism¨¤tic de l¡¯Orquestra Plateria, i en Xavier Riba i la Dolors Palau, despr¨¦s de diversos projectes de subsist¨¨ncia i un temps ressituant-se, van posar-se seriosos en l¡¯estudi dels seus instruments. S¡¯han jubilat fa poc: ella ha estat vint-i-cinc anys professora de flauta travessera al Conservatori de Sabadell; ell, violinista a l¡¯Orquestra Simf¨°nica del Vall¨¨s m¨¦s de trenta.

Per acabar, dues hist¨°ries de funerals, inevitables quan les can?ons comencen a fer mig segle. Quan en Pau Riba va morir, en Xavier va decidir que a la cerim¨°nia tocaria la melodia de ¡®L¡¯avioloncel¡¯: la primera cosa que havien fet junts tamb¨¦ seria l¡¯¨²ltima. Tota una vida de violinista professional feia pensar que li seria f¨¤cil recuperar el vell arranjament, per¨° va descobrir que, si el tocava amb tota la t¨¨cnica adquirida, no sonava a Jo, la donya i el gripau. Si volia fer-ho b¨¦, havia de fer marxa enrere, desaprendre. ¡°La veritable innoc¨¨ncia ¨¦s la que conquerim quan som adults¡± ¨¦s una m¨¤xima habitual del Sisa retirat, convertit avui en savi de conversa fonda i generosa. Potser ¨¦s una idea important per entendre la can?¨® m¨¤gica i, de fet, el conjunt de la seva obra... En Rafael Moll va morir un any llarg despr¨¦s d¡¯en Pau, el desembre de 2023. En el comiat, al Teatre de la Gleva, la banda es va retrobar. La Dolors Palau no s¡¯ha prodigat en l¡¯ambient dels antics companys de Zeleste, va canviar de m¨®n i no va mirar enrere. Conscient que el seu vell amic cantautor sempre ha tingut problemes de vista i que, amb els anys, ha acabat veient-hi molt poc, quan aquell migdia a La Gleva va anar a saludar-lo, mentre s¡¯hi apropava va preguntar-li: ¡°Jaume, que em coneixes?¡±, i en Sisa va respondre: ¡°S¨ª, per la veu¡±.