Mal lloc per a la novel¡¤la negra

La novel¡¤la negra escandinava, tan de moda, t¨¦ sens dubte un dels seus representants m¨¦s curiosos en el fero¨¨s J¨®gvan Isaksen. Autor d'una dotzena de novel¡¤les del g¨¨nere protagonitzades per dos detectius diferents ¨Cun periodista i un militar¨C, les seves obres presenten la particularitat que transcorren al seu pa¨ªs, les illes F¨¨roe, que acredita la taxa de criminalitat m¨¦s baixa del m¨®n. El 2012 la pl¨¤cida societat feroesa es va veure sacsejada pel primer assassinat en 23 anys!, i el culpable va ser un croat. ?s cert que despr¨¦s s'han succe?t dos homicidis m¨¦s en dos anys, per¨° a veure, no ¨¦s que aix¨° sigui Chicago. La viol¨¨ncia a les illes sembla que es descarrega en els banys de sang de les matances peri¨°diques de bens i sobretot de balenes que es duen a terme a les maresmes al costat de les platges i tenyeixen el mar d'un carmes¨ª sinistre.

He quedat amb Isaksen a la Brasserie Hvonn, a la capital, T¨®rshavn, que concentra prop de la meitat dels 48.000 habitants de les F¨¨roe. El restaurant est¨¤ situat davant dels locals del Sosialunin, el diari on treballa el periodista Hannis Martinsson, un dels dos investigadors creats per Isaksen (l'altre ¨¦s William Hammer, un ex-boina verda dan¨¨s incorporat a la policia de les F¨¨roe). L'escriptor, natural de la ciutat i nascut el 1950, ¨¦s a m¨¦s d'autor de novel¡¤la criminal, professor de literatura i llengua feroeses a la Universitat de Copenhaguen. T¨¦ un aire a Jo Nesbo, en gran. La seva primera novel¡¤la negra, Blio er summarnatt a Foroyalandi (1990), que transcorre a les F¨¨roe ¨Ccom indica el seu t¨ªtol¨C, ¨¦s la primera del g¨¨nere escrita en fero¨¨s (Isaksen ha estat tradu?t al dan¨¨s, a l'alemany i a l'island¨¨s, i aviat ho ser¨¤ a l'angl¨¨s).

¡°Cal tenir molta inventiva, per¨° l'escenari ¨¦s magn¨ªfic¡±, diu l'autor

Li pregunto com aconsegueix la inspiraci¨® en un lloc tan pac¨ªfic. ¡°Cal tenir molta inventiva, per¨° l'escenari ¨¦s molt bo¡±, respon gaudint amb el seu fish and chips, her¨¨ncia culin¨¤ria de l'ocupaci¨® brit¨¤nica durant la Segona Guerra Mundial a la qual s¨®n molt addictes els feroesos, com entendr¨¤ qualsevol que hagi provat la balena. ¡°L'atmosfera de les F¨¨roe ¨¦s sensacional per a la novel¡¤la polic¨ªaca, cada vegada que un personatge obre la porta et trobes la pluja, la boira i el vent. Aqu¨ª no pots ignorar la naturalesa. Amb els grans paisatges i la solitud aquest ¨¦s un lloc excel¡¤lent per situar hist¨°ries¡±. Ja, excepte que no hi ha crims. ¡°B¨¦, per aix¨° hi ha la imaginaci¨®¡±, riu. I a fe que Isaksen en t¨¦: entre els arguments de les seves novel¡¤les figura l'assassinat d'una periodista que investiga la relaci¨® d'un vaixell arribat del Paraguai amb un antic tresor dels nazis desembarcat a les F¨¨roe per un submar¨ª el 1945 (la primera), la mort de dos ecologistes brit¨¤nics degollats en mirar d'aturar la pesca de balenes, la troballa d'un esquelet en un llac o la recerca de les 30 monedes de plata de Judes a l'illa, en la qual intervenen els cavallers de Malta i que provoca diversos crims.

Com a m¨ªnim, ha pogut tenir una mica d'inspiraci¨® directa del cas del croat. ¡°El van condemnar sense cad¨¤ver, nom¨¦s per les proves, per¨° fa poc un bussejador va treure del mar el crani de la v¨ªctima, a Kv¨ªvik¡±. Isaksen declina que se'l titlli d'Agatha Christie de les F¨¨roe. ¡°No, no, amb tots els respectes per la vella dama, la meva inspiraci¨® s¨®n Dashiell Hammet i Raymon Chandler¡±. Se sent part de la tradici¨® escandinava de novel¡¤la negra? ¡°No hi havia pensat; de fet, quan es va traduir a l'island¨¨s la meva primera novel¡¤la, el 1991, encara no hi havia ning¨² que escriv¨ªs obres del g¨¨nere, i crec que es va dir que si alg¨² podia escriure novel¡¤la negra a les F¨¨roe tamb¨¦ es podia escriure a Isl¨¤ndia. He llegit Stiegg Larsson, per¨° no crec que m'hagi influ?t gaire. Sens dubte, m¨¦s Hemingway¡±.

En acabar de dinar, Isaksen s'encasqueta la seva gorra de beisbol i camina pels carrerons mentre cau l'en¨¨sim aiguat del dia. Espera el gran crim de les F¨¨roe?, li pregunto abans de separar-nos. ¡°No¡±, respon amb un somriure resignat, ¡°va contra les estad¨ªstiques¡±.