Congelar ¨°vuls

Dues de les multinacionals tecnol¨°giques m¨¦s importants del m¨®n, Facebook i Apple, han incl¨°s entre els incentius que ofereixen a les seves empleades la possibilitat de finan?ar la congelaci¨® d'¨°vuls per posposar la maternitat. No es tracta d'una ajuda menor: el tractament d'estimulaci¨® ov¨¤rica i posterior congelaci¨® costa prop de 8.000 euros, m¨¦s una quota de 400 anuals m¨¦s per manteniment. Les empreses assenyalen que l'edat de maternitat coincideix amb el per¨ªode de m¨¤xima productivitat i exig¨¨ncia en la carrera professional, i calculen que amb aquesta ajuda podran atreure m¨¦s dones en un sector, el tecnol¨°gic, amb escassa pres¨¨ncia femenina.

En principi, no hi hauria res a objectar al fet que una empresa ofereixi als seus treballadors suports de tipus social. Per¨° la mesura ha generat controv¨¨rsia entre els que hi veuen avantatges i els que subratllen els inconvenients. El plantejament adopta un discurs expl¨ªcit d'ajuda a la maternitat i de control del calendari de la fertilitat, per¨° el missatge impl¨ªcit que l¡¯acompanya ¨¦s que un embar¨¤s ¨¦s dif¨ªcilment acomodable als alts nivells de competitivitat i exig¨¨ncia professional, i que per poder progressar professionalment cal posposar la maternitat o b¨¦ renunciar-hi.

?s possible que aquesta idea ja s¡¯hagi interioritzat i moltes dones s'acullin a l'incentiu. Per¨° cal recordar que la soluci¨® que s'ofereix ¨¦s incerta. Les t¨¨cniques de congelaci¨® d'¨°vuls estan lluny de garantir la maternitat. Es recomanen, com a mal menor, per a dones amb c¨¤ncer la fertilitat de les quals es pot veure afectada per la quimioter¨¤pia. Per aconseguir un embar¨¤s que doni lloc al naixement d'un nad¨®, l'¨°vul ha de sortir ben parat de la congelaci¨®, despr¨¦s ha de ser fecundat in vitro (circumst¨¤ncia que no sempre s'aconsegueix) i superar el procediment de la implantaci¨® uterina, fase en la qual molts tractaments de fecundaci¨® assistida fracassen. El resultat no ¨¦s segur.

En vista del valor de tend¨¨ncia que marquen algunes empreses, cal ponderar b¨¦ els efectes que tindria la generalitzaci¨® d'un plantejament aix¨ª, que no s¡¯ha de considerar un m¨¨tode de conciliaci¨® de la vida laboral i familiar, ja que implica acceptar la idea que maternitat i ¨¨xit professional no s¨®n compatibles. La natalitat als pa?sos avan?ats ja s¡¯ha ressentit for?a per les dificultats de la conciliaci¨®.

El problema ¨¦s m¨¦s complex que donar facilitats a les dones fins que puguin trobar el moment adequat per ser mares. La protecci¨® de la maternitat interessa en primer lloc a les dones, per¨° no nom¨¦s a elles; concerneix a tota la societat. En lloc de buscar f¨®rmules m¨¦s o menys atractives que esquiven el problema, governs i empreses han d'estudiar de deb¨° mesures que facin realment compatible la professi¨® i la maternitat en l'edat m¨¦s adequada per a elles ¡ªi en la qual la dona pugui tenir capacitat de decisi¨®¡ª i no quan sigui massa tard.