El d¨¨ficit o com asfixiar les autonomies

L'any 2010, Espanya va endegar el proc¨¦s de consolidaci¨® fiscal m¨¦s important de la seva hist¨°ria. Des de llavors la despesa p¨²blica s'ha redu?t en poc m¨¦s de 2,2 punts del PIB, fins a situar-se en el 44,3% el 2013. No obstant aix¨°, cal tenir en compte que durant aquest mateix per¨ªode la despesa en interessos s'ha disparat i que, si no hagu¨¦s estat aix¨ª, la caiguda de la despesa p¨²blica hauria estat encara m¨¦s gran; de 4 punts del PIB. Tanmateix, la baixada de la despesa no s'ha repartit de la mateixa manera en totes les administracions. Nom¨¦s les comunitats aut¨°nomes (CA) i els ajuntaments han estat capa?os de reduir les despeses (-14% i -21%, respectivament). Per contra, tant l'Administraci¨® central, principalment per l'augment de la despesa en interessos, com la Seguretat Social, per l'augment de la despesa en pensions, han incrementat les despeses en un 3,4% i un 2,6% respectivament.

Pel que fa als ingressos s'observa el mateix comportament. Mentre que l'Administraci¨® central ha augmentat els seus ingressos en 10.155 milions d'euros, tant els ajuntaments com les autonomies els han redu?t en 3.382 i 1.600 milions d'euros respectivament.

L'estrat¨¨gia de consolidaci¨® dissenyada per l'Executiu sembla clara: limitar els ingressos i el d¨¨ficit a les comunitats, de manera que els governs aut¨°noms es vegin obligats a reduir la despesa irremeiablement. De moment, sembla que aquesta estrat¨¨gia ha funcionat, ja que les comunitats tenen poca capacitat normativa sobre els seus ingressos. Per si aix¨° no fos suficient, les CA s¨®n les encarregades de gestionar despeses tan sensibles com la sanitat i l'educaci¨®. Aix¨ª, no ¨¦s estrany que entre els anys 2010 i 2012 la despesa en educaci¨® s'hagi redu?t en un 11% i la despesa en sanitat hagi minvat gaireb¨¦ un 9%. Aquestes caigudes seran encara m¨¦s importants quan coneguem les ¨²ltimes dades.

L'any 2013, gr¨¤cies a la nova mesura del PIB, el conjunt de les administracions p¨²bliques ha aconseguit complir l'objectiu de d¨¨ficit per primera vegada des que vam comen?ar el proc¨¦s de consolidaci¨® fiscal. Hem tancat l'any 2013 amb un d¨¨ficit del 6,3%, dues d¨¨cimes per sota de l'objectiu. No obstant aix¨°, el d¨¨ficit de les CA el 2013 va ser de l'1,5% del PIB, que va depassar l'objectiu fixat per Brussel¡¤les en dues d¨¨cimes. Malgrat el nou incompliment, l'ajust del d¨¨ficit de les autonomies des de l'any 2010 ha estat substancial: 2,2 punts de PIB. Tal com hem vist anteriorment, per aconseguir aquesta reducci¨®, tenint en compte l'escassa compet¨¨ncia normativa per augmentar els seus ingressos, les autonomies no han tingut cap altra opci¨® que reduir les despeses en educaci¨® i sanitat.

El Govern sap que si reforma el finan?ament auton¨°mic haur¨¤ d'augmentar la pressi¨® tribut¨¤ria

Com pinten les coses per aquest any? Fins al mes de juliol, el d¨¨ficit de les CA s'ha situat en l'1% del PIB, ¨¦s a dir, en el nivell amb qu¨¨ ens hav¨ªem comprom¨¨s per a tot l'any i dues d¨¨cimes pitjor que en el mateix per¨ªode de l'any anterior. Aix¨° ¨¦s a causa d'una caiguda de l'1,8% en els ingressos no financers (principalment per les caigudes dels lliuraments a compte i liquidacions) i a un augment de les despeses de l'1,5% (principalment per l'augment de la despesa corrent en b¨¦ns i serveis i la despesa en interessos). Segons les nostres estimacions, el d¨¨ficit auton¨°mic se situar¨¤ al voltant de l'1,8%, o sigui, molt lluny de l'objectiu. Sembla que l'estrat¨¨gia est¨¤ arribant al seu final, ja que les comunitats sembla que no tenen capacitat addicional per reduir les seves despeses.

A m¨¦s, lluny de solucionar-se, els problemes d'ingressos per les CA continuaran el 2015. Segons els Pressupostos Generals de l'Estat presentats recentment, els ingressos tributaris de l'Estat augmentaran pel que fa a la liquidaci¨® prevista el 2014 en uns 9.000 milions, per¨° per a les autonomies ho faran en una mica menys de 1.000 milions. ?s a dir, els augments recaptatoris continuen sense arribar a les comunitats.

El Govern ¨¦s conscient de la incapacitat de les CA per obtenir prou ingressos per finan?ar les seves despeses, per¨° retarda la reforma del sistema de finan?ament auton¨°mic. La ra¨® ens sembla clara. Moncloa sap que si reforma el finan?ament auton¨°mic necessitar¨¤ augmentar els ingressos de les administracions p¨²bliques; ¨¦s a dir, augmentar la pressi¨® fiscal, i fer-ho en un any electoral t¨¦ uns costos pol¨ªtics que no est¨¤ disposat a assumir.

Per¨° la crisi fiscal a Espanya en general, i la de les autonomies en particular, no se solucionar¨¤ fins que es dugui a terme una profunda reforma fiscal que millori la recaptaci¨® sense danyar el creixement. Aquesta reforma no nom¨¦s ha d'abordar el millor disseny dels impostos coneguts (principalment l'IRPF, el de societats o l'IVA), sin¨® tamb¨¦ una reforma de l'ineficient i opac sistema de finan?ament auton¨°mic que ofega les comunitats aut¨°nomes i en ¨²ltima inst¨¤ncia corre el risc de desmantellar la sanitat i l'educaci¨® p¨²blica.

J. Ignacio Conde-Ruiz, de la Universitat Complutense, i Juan Rubio-Ram¨ªrez, de la Universitat de Duke, s¨®n investigadors de la FEDEA.