El desterrat que va aspirar al tron

Rodrigo Rato sempre hi era quan passaven les coses importants. Des del 1982, quan va ser escollit diputat per primera vegada, no passava gaireb¨¦ res a Alian?a Popular (AP) sense que hi tingu¨¦s alguna a dir el fill de Ram¨®n de Rato Rodr¨ªguez San Pedro i Aurora Figaredo Sela, dues grans fam¨ªlies d'empresaris asturians.

Fins al punt que aquest home, nascut a Madrid el mar? del 1949, va ser un dels quatre protagonistes de la reuni¨® al xalet de Manuel Fraga a Perbes (A Coru?a), l'agost del 1989, en la qual van conv¨¨ncer Don Manuel perqu¨¨ apost¨¦s per Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar i no per Isabel Tocino per ser cap de llista d'AP.

Quan Mariano Rajoy encara era a la segona fila de l'aparell, organitzant actes i campanyes del PP i passant moltes hores a la seu nacional de G¨¦nova, 13, Don Rodrigo ja era la gran figura ascendent de la dreta i portaveu parlamentari del PP amb Aznar. I ja aspirava a tot.

El 1996, quan va arribar al Govern, Aznar el va nomenar vicepresident econ¨°mic quan Rajoy encara era un ministre m¨¦s. Rato va acumular un poder enorme especialment al m¨®n del poder econ¨°mic i financer, i sempre s'hi va moure amb molta comoditat per les seves arrels i la seva educaci¨® entre l'elit madrilenya, rematada als EUA amb un any a la Universitat de Berkeley.

Rato i Aznar van culminar les privatitzacions iniciades pel PSOE de les grans companyies p¨²bliques d'energia, transports, finances o tabac: Telef¨®nica, Iberia, Endesa, Argentaria, Tabacalera... I al capdavant van col¡¤locar persones de la seva absoluta confian?a, fins i tot companys de pupitre.

Aquestes decisions de llavors marcarien el futur de la hist¨°ria empresarial espanyola, encara dominada per alguns gegants privatitzats en aquesta ¨¨poca i personatges que van comen?ar llavors el seu ascens, i donarien a Rato un enorme poder i molts deutes pendents.

Dins del Govern, Rato i els ratistes, que eren una legi¨®, anaven fabricant una mena de poder paral¡¤lel, enfrontat en moltes ocasions a l'entorn m¨¦s proper d'Aznar. Per¨° la seva relaci¨® seguia intacta. Era un dels pocs que es permetia adre?ar-s'hi pel nom de ¡°Jos¨¦ Mar¨ªa¡± i no ¡°president¡±. Rajoy mai ha arribat a aquest punt, ni tan sols ara, quan ell mateix ¨¦s president i Aznar nom¨¦s ex.

A poc a poc, amb l'ajuda de molts fidels al Govern i al PP i alguns altres al m¨®n empresarial, el llavors vicepresident econ¨°mic ja anava construint la seva gran aposta: l'ascens a la presid¨¨ncia del Govern espanyol. Per¨° per arribar-hi havia de tenir el vistiplau de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar.

Aznar assegura en les seves mem¨°ries que va proposar dues vegades a Rato que fos el seu successor, i ell ho va rebutjar

L'expresident assegura en les seves mem¨°ries que li va proposar dues vegades a Rato que fos el seu successor, i ell ho va rebutjar. Rato mai ho ha desmentit. Per¨° el 2003, Rato el va avisar que s¨ª que volia el c¨¤rrec. ¡°Tu m'has dit dues vegades que no¡±, li va dir Aznar, segons la seva versi¨®. ¡°Per¨° ara et dic que s¨ª¡±. El president va callar. Per¨° quan va haver de prendre la decisi¨® definitiva, no va optar per qui era el gran aspirant, sin¨® per Rajoy. La relaci¨®, ja en aquells dies molt tensa despr¨¦s de discussions intenses pel suport d'Espanya a la Guerra de l'Iraq, es va trencar.

Rato sempre havia buscat el poder. Rajoy era l'ant¨ªtesi. Li va arribar sense demanar-ho. I mai es van entendre. Aix¨ª que Rato, bandejat, va comen?ar a buscar una sortida. Encara seria el?n¨²mero dos?a la candidatura del 2004, per¨° nom¨¦s tres mesos despr¨¦s, despr¨¦s de la derrota, marxava cap a l'FMI amb el suport del socialista Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero. Era la gran aposta, el principal c¨¤rrec que ocupava un espanyol des que Javier Solana va ser secretari general de l'OTAN.

Rato mai no va deixar de fer pol¨ªtica, de viatjar a Madrid, d'influir en els cercles de ratistes?preparats per si en qualsevol moment es decidia a tornar i treure el lloc a Rajoy, que no aconseguia consolidar-se. Per aix¨° el que per la majoria, incloent-hi el Govern espanyol, va ser un gran desengany, aix¨° ¨¦s que Rato dimit¨ªs com a director de l'FMI despr¨¦s de nom¨¦s tres dels cinc anys de mandat, el 2007, pels ratistes va ser un moment d'euf¨°ria.

L'anunci va causar un gran impacte al PP. Rato nom¨¦s sap i vol fer pol¨ªtica, deien els seus. Ve a veure si Rajoy cau el 2008 despr¨¦s de la segona derrota, asseguraven uns altres. Per¨° ell va insistir a tots: no ¨¦s aix¨°, ho deixo per motius personals, estic cansat de Washington. Venia a dedicar-se al m¨®n de l'empresa. A guanyar diners. I de seguida va acumular diversos c¨¤rrecs, encara que tot va comen?ar amb el banc Lazard.

Els marianistes, en veure que Rato no venia a disputar-li el lloc a Rajoy, es van relaxar a poc a poc

Els marianistes, en veure que Rato no venia a disputar-li el lloc a Rajoy, es van anar relaxant a poc a poc, malgrat que sempre hi va haver molta desconfian?a m¨²tua. El nom de Rato, en la comparaci¨® entre les capacitats pol¨ªtiques de tots dos, sempre ha causat molts recels i discussions.

Per¨° Rajoy estava molt tranquil, deien els seus. Els seus enemics eren uns altres. Rato va batallar el 2003, va perdre i no hi va tornar, explicaven. No eren amics, mai ho van ser. Rajoy no li trucava mai. Per¨° hi havia un cert respecte. El president es concentrava a lluitar contra Esperanza Aguirre, Jaime Mayor Oreja i altres, sobretot en la premsa conservadora, que s¨ª que van fer que ho pass¨¦s malament el 2008.

D'aquesta guerra va sorgir la gran oportunitat de Rato. El 2009, Aguirre volia col¡¤locar a Caja Madrid Ignacio Gonz¨¢lez, la seva m¨¤ dreta. Rajoy li havia dit a Gonz¨¢lez que li faria costat en aquesta aventura. Per¨° Rato va llan?ar el missatge que li agradaria ocupar aquest lloc, i Rajoy, amb el suport d'Alberto Ruiz-Gallard¨®n, va aprofitar el moment per guanyar una batalla clau a Aguirre. Va vetar Gonz¨¢lez, va imposar Rato i aquest es va aconseguir tot el poder a Caja Madrid i despr¨¦s a Bankia. Tornava a ser un referent al PP, alg¨² amb qui calia comptar per a les grans decisions.

Rato va fer el que sabia fer: pol¨ªtica. Seguia les nits electorals amb Rajoy, i actuava com un pol¨ªtic m¨¦s. Va conv¨¨ncer sindicats, PSOE i IU i va aconseguir calmar la caixa, utilitzant tamb¨¦ les targetes opaques i els enormes sous, com abans havia fet Blesa. El seu el va fixar en 2,4 milions d'euros.

Bankia era el gran maldecap del Govern de Zapatero i sobretot de Rajoy despr¨¦s

Per¨° la gesti¨® no funcionava. Bankia era el gran maldecap del Govern de Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero i sobretot de Rajoy despr¨¦s. Luis de Guindos, que va ser col¡¤laborador de Rato, pressionava el president perqu¨¨ intervingu¨¦s Bankia. Els fons internacionals, els grans inversors, les autoritats europees, nom¨¦s preguntaven al Govern de Rajoy una cosa: qu¨¨ far¨¤ amb Bankia?

Fins que al final, l'abril del 2012, Rajoy va decidir posar fi definitivament a la carrera de Rato: va nacionalitzar la caixa i el va apartar. Ell s'ha resistit des de llavors a desapar¨¨ixer del tot, i ha aconseguit que el fitxin empreses com Telef¨®nica, que es van privatitzar sota el seu mandat, per¨° sabia que la seva carrera estava acabada. Fins que va arribar l'esc¨¤ndol de les targetes opaques, que l'ha obligat a deixar fins i tot el PP, on ho va ser tot. L'home que hauria pogut regnar ha acabat desterrat.