Motivaci¨® i inspiraci¨®

En t¨¦ de l¨ªriques, per¨° tamb¨¦ de teatrals. N'ha parit en prosa i en vers, per intu?ci¨®, de broma i per desesperaci¨®, amb l'onada del seu seny llat¨ª i el rigor prec¨ªs de la seva obstinaci¨® n¨°rdica. Joan Manuel Serrat, 50 anys d'ofici, ¨¦s aquest germ¨¤ col¡¤lectiu del qual tothom t¨¦ un disc a casa. Ha acompanyat la hist¨°ria recent descrivint-nos en compassos. ?s un confident ¨ªntim, alg¨² que ens expressa i ens abra?a, company d'enderrocaments interiors i alegries compartides, Serrat encarna derrotes i aspiracions, que podria resumir en 10 can?ons. Una selecci¨® feta a mitges amb EL PA?S per a la qual l'artista explica la seva motivaci¨® i la seva inspiraci¨® en cada una.

Aquellas peque?as cosas

La sorpresa d'all¨° quotidi¨¤, el cop d'efecte que amaga un calaix. La vida en silenci, tan sols interromput per una sonora estampida de records, s'amaga sota aquest poema d'acords que Joan Manuel Serrat va incloure en la seva obra mestra Mediterr¨¢neo: ¡°Volia reflectir certa tendresa de la quotidianitat, la gran dimensi¨® que adquireixen en nosaltres moltes vegades les petites coses¡±, assegura l'autor. La inspiraci¨® la t¨¦ associada al poema Las moscas, de Machado, que aleshores li brunzia per darrere, elaborat amb el m¨¨tode contrari a l'epopeia. ¡°Hi ha diverses maneres de construir can?ons. Una t¨¦ a veure amb agafar un fet contundent i deixar-lo en dimensi¨® d'estar per casa; una altra, com va fer Machado en aquest poema, consisteix a posar en valor alguna cosa tan ¨ªnfima com les mosques¡±.

Mediterr¨¢neo

La falta, l'abs¨¨ncia de mar ¨¦s el que va portar Serrat a escriure Mediterr¨¢neo. ¡°Era a M¨¨xic, feia setmanes que era a l'interior. Hi somiava, literalment. Vaig agafar el cotxe i me'n vaig anar a un llac, encara que nom¨¦s fos per fer-me a la idea del mar que jo enyorava. En aquests casos ¨¦s quan m'adono que per a mi, el mar, i concretament el Mediterrani, ¨¦s una identitat: una identitat feli?¡±, assegura. Despr¨¦s, ja sabeu la hist¨°ria d'aquesta can?¨® que cadascun de nosaltres porta dins. Triada en la majoria de les llistes de prefer¨¨ncies quant a m¨²sica popular com la millor que s'ha escrit mai en espanyol. La seva cantarella podria portar molts int¨¨rprets amants de la boutade a renegar-ne. No ¨¦s aix¨ª, en el cas de Joan Manuel: ¡°Mai, mai, renegar¨¦ d'aquesta o de qualsevol altra de les meves can?ons. Em sentir¨¦ eternament agra?t, s¨®n elles les que m'han fet el que s¨®c. Aix¨ª que sempre la cantar¨¦ per obligaci¨®, per¨° el que ¨¦s m¨¦s important, per gust¡±.

Pleny al mar

Filla de Mediterr¨¢neo, neix als anys vuitanta Pleny al mar. ¡°?s un cabreig, la seva cara B¡±. S¨®n infinits els atzars, les motivacions, les justificacions d'una can?¨®. ¡°El mateix que l'amor em va portar a compondre Mediterr¨¢neo, un crit, un plor un 'qu¨¨ hem fet?' em va portar a fer Pleny al mar. S¨®n complement¨¤ries, van juntes, encara que l'¨²ltima sorgeix de la necessitat d'al?ar la veu¡±.

Pare

La guerra entre la terra i els homes, una preg¨¤ria gaireb¨¦ divina per¨° alhora absolutament arrelada. Una can?¨® sobre el frac¨¤s, l'oblit, que tampoc t¨¦ a veure directament amb el seu pare: ¡°Ell era una bona persona, en qualsevol drama grec encaixaria perfectament com l'element que apareix per solucionar qualsevol conflicte i imposar pau¡±.

Pueblo Blanco

Aquesta ¨¦s la hist¨°ria d'una can?¨® mutant, amb ress¨° de retorn i consci¨¨ncia metaf¨°rica per a d'altres trag¨¨dies. Quan Serrat la va compondre a principis dels setanta, la motivaci¨® era clara: fer una cr¨°nica m¨¦s aviat t¨¨trica de l'aband¨® dels pobles i l'assalt a la ciutat, un testimoni de la transformaci¨® d'un pa¨ªs que deixava massivament de ser rural per convertir-se en urb¨¤. Per¨° anys despr¨¦s, quan l'artista la cantava a Xile o l'Argentina i entonava aquestes l¨ªnies: ¡°Pero los muertos est¨¢n en cautiverio y no los dejan salir del cementerio¡­¡±, autom¨¤ticament sobrevolaven entre els estadis i les consci¨¨ncies els crims de Videla o Pinochet. ¡°?s una de les meravelles que t¨¦ fer can?ons. No saps cap a on les portar¨¤ la gent¡±. Avui, quan llegim a les not¨ªcies un cert pressentiment de tornada al camp, podem dir que aquesta majestuosa pe?a ha iniciat el seu cam¨ª de retorn.

Romance de Curro el Palmo

La hist¨°ria d'aquest tendre desgraciadet, membre d'un tablao, s'emmarca en la narrativa de Serrat. Per¨° tamb¨¦ en la dramat¨²rgia, perqu¨¨ ha estat portada als escenaris per Antonio Canales en un espectacle que converteix en carn aquest gitano fals exbuf¨® de palau. ¡°La can?¨® ¨¦s un homenatge a Rafael de Le¨®n. Una pe?a en quatre actes¡±¡­ El primer explica la planta del personatge i la seva circumst¨¤ncia; el segon, el seu amor per la Mercedes; el tercer, el seu dolor en veure com ella se li escapa amb un metge de cl¨ªnica pr¨°pia i rotllos de contraban, i l'¨²ltim, la seva arribada al cel. Genialitat de perip¨¨cies, que enfila amb una sublimaci¨® de la cobla en tota la seva esplendor per¨° tamb¨¦ amb obres mestres de la literatura com El maestro Juan Mart¨ªnez que estaba all¨ª, de Manuel Chaves Nogales.

Seria fant¨¤stic

En cert sentit, Seria fant¨¤stic ¨¦s l'Imagine de Serrat: una escarida per¨° profunda formulaci¨® de la utopia. El somni del sentit com¨², l'aspiraci¨® d'un parad¨ªs a l'abast. ¡°Les can?ons s'expliquen a si mateixes. Aquesta ¨¦s una petici¨® formal perqu¨¨ tots result¨¦ssim iguals als ulls de D¨¦u i de la policia municipal¡±, afirma l'autor. El fet que tot sigui com est¨¤ mandao per¨° no mani ning¨², aquesta certa anarquia tolerant i ordenada del sentit com¨² fabricada amb dobles sentits, perqu¨¨ el com¨², si pot ser, tantes vegades esquiu, no falti.

Luc¨ªa

Igual que Mediterr¨¢neo, Luc¨ªa ¨¦s per a Serrat una d'aquestes can?ons irrenunciables en els seus concerts. La vesteix, la despulla, i aquesta carta d'amor, que ha quedat nua tan sols abra?ada per la guitarra de Silvio Rodr¨ªguez en el seu nou homenatge, ¨¦s un dels cants a la p¨¨rdua, a la recerca en la sorra de la lluna plena que esgarrapava el mar.

No hago otra cosa que pensar en t¨ª

Les muses, ai, les muses. Si tothom, comen?ant per ell mateix, fos capa? de capgirar magistralment la falta d'inspiraci¨®, de nou, entre l'absurd i el poder vol¨¤til d'all¨° quotidi¨¤ ¨C¡°por cierto, al techo no le ir¨ªa nada mal una mano de pintura¡±¨C, es comptarien els prodigis de dos en dos. Per¨° el que Serrat va fer en aquesta pe?a que va incloure dins del seu disc de retorn a la visibilitat ¨Cdespr¨¦s d'anys de censura a Televisi¨® Espanyola en negar-se a cantar a Eurovisi¨® per no deixar-li fer-ho en catal¨¤¨C que va ser En tr¨¤nsit, resulta una lli?¨® de mestre. La seva frescor, la seva ironia, el seu aire de burla contra l'abs¨¨ncia de llum i contra si mateix, ¨¦s sorprenent: ¡°Les putes muses, s¨ª, calia donar un sentit simp¨¤tic a aquesta desesperaci¨® de no trobar-les, no?¡±. Ja ho sabeu, una altra de les caracter¨ªstiques del producte: abs¨¨ncia de rancor.

Cantares

Dins de la carrera de Serrat hi ha hagut un apartat important. Una obstinaci¨® per mantenir viu el seu club dels poetes morts. S'hi troben dos grans recurrents als quals va ser capa? d'estendre en tota la seva puresa amb les armes de la seva m¨²sica. Miguel Hern¨¢ndez va ser un d'aquests grans recurrents; Antonio Machado, l'altre, del qual aquest Cantares suposa una certa bandera vital. ¡°Pel que fa al meu treball amb la gran poesia, el resultat no ¨¦s la finalitat, sin¨® fer bones can?ons perqu¨¨ la gent se les escolti¡±. I ho ha fet, en massa. Encara que ells, del que formen part, segons el mateix Serrat, ¨¦s d'una esfera de la seva intimitat molt aut¨¨ntica. ¡°Mai els hauria posat una m¨²sica que no els fes just¨ªcia¡±, afirma.