Fa 50 anys

Tot va comen?ar el mat¨ª del 18 de febrer del 1965. Radioscope era un dels programes m¨¦s populars de la r¨¤dio catalana, es retransmetia cada dia i en directe des de l'estudi Toresky de R¨¤dio Barcelona. Aquell mat¨ª Salvador Escamilla, el seu creador, va presentar un jove del Poble Sec barcelon¨ª que havia escrit algunes can?ons en catal¨¤. I no nom¨¦s li va obrir les ones de la r¨¤dio m¨¦s escoltada del moment sin¨® que el va recomanar a la discogr¨¤fica Edigsa, la que tallava el bacall¨¤ en coses de can?¨® catalana. Aix¨ª, en q¨¹esti¨® de poques setmanes un Joan Manuel Serrat encara desconegut va passar a gravar el seu primer disc, i incorporar-se, despr¨¦s de fer un examen, a Els Setze Jutges (en va ser el membre n¨²mero tretze) i iniciar els seus primers concerts p¨²blics (el primer el maig d'aquell any a Esplugues de Llobregat).

Aquest va ser el principi de tot, per¨° la hist¨°ria havia comen?at una mica abans, exactament el 27 de desembre del 1943. Aquell dia, al segon fill d'en Josep i l'?ngeles li van posar per nom Joan Manuel. Un nen espavilat que m¨¦s tard va estudiar per a perit agr¨ªcola mentre aprenia a tocar la guitarra i es deixava impressionar tant per la can?¨® francesa com per la cobla, la sarsuela o el tango. D'aquesta impressi¨® va sorgir El mocador, la seva primera can?¨®, i l'inici d'una de les carreres art¨ªstiques m¨¦s importants del segle XX. Una carrera que ja va comen?ar com a tal. Serrat no va entrar a Els Setze Jutges amb una idea de reivindicaci¨® de la llengua i la cultura o com una afici¨® complement¨¤ria a una feina "m¨¦s seriosa". Serrat volia ser cantant i estava disposat a aconseguir-ho, probablement per aix¨° va ser el primer Jutge que es va professionalitzar i l'¨²nic dels tretze inicials que va edificar una carrera de continu?tat que el portar¨¤ a celebrar el febrer vinent els primers cinquanta anys en la professi¨® (una xifra que es diu r¨¤pid per¨° de la qual molt pocs a la Pen¨ªnsula poden presumir).

En poques setmanes un Joan Manuel Serrat encara desconegut va passar a gravar el primer disc, i incorporar-se, despr¨¦s de fer un examen, a Els Setze Jutges¡±

A aquell primer mocador, que figurava tamb¨¦ al seu primer disc, van seguir algunes can?ons que van marcar indefectiblemente el panorama catal¨¤ (i el deixant encara dura): Ara que tinc vint anys, Can?¨® de matinada, Paraules d'amor o La tieta. Ja el 1967 Serrat va fer els seus primers concerts en solitari al barcelon¨ª Palau de la M¨²sica Catalana, la meca somiada de qualsevol m¨²sic, i immediatament despr¨¦s va protagonitzar el seu primer especial televisiu cantant en catal¨¤ per a tot l'Estat.

El pas seg¨¹ent era l¨°gic i coherent: cantar en castell¨¤, malgrat l'oposici¨® de molts dels seus companys de la can?¨®, i d'all¨¤ a Eurovisi¨®, que encara era un festival seri¨®s, un simple sospir. Per¨° tot es va embolicar al voltant d'aquest festival, al final Serrat va declinar de participar-hi (hi va anar Massiel i va guanyar) per¨° va deixar la can?¨® gravada en diversos idiomes per demostrar la seva obertura de mires. El seu p¨²blic ja no era nom¨¦s el catal¨¤ o l'espanyol, el seu p¨²blic estava a tot el m¨®n i es va llan?ar a demostrar-ho.

Mentre l'Am¨¨rica Llatina li obria les portes de bat a bat, a Espanya la censura franquista maltractava alguna de les seves can?ons i encara m¨¦s despr¨¦s que es tanqu¨¦s a Montserrat per protestar contra el judici de Burgos el 1970 o, el 1975, les seves declaracions contra els afusellaments del r¨¨gim espanyol. La continuaci¨® va ser un any d'exili, un retorn apote¨°sic i la seva imatge convertida en una de les icones de la transici¨® donant suport a Felipe Gonz¨¢lez.

Fa m¨¦s de vint anys que diu que fa vint anys que diu que t¨¦ vint anys, encara t¨¦ for?a, que no t¨¦ l¡¯¨¤nima morta i sent bullir la sang. I els que queden¡±

A partir d'aqu¨ª Serrat ha viscut amb un peu a la Pen¨ªnsula i un altre al continent americ¨¤ i seria dif¨ªcil afirmar en quin costat de l'Atl¨¤ntic ¨¦s m¨¦s estimat i respectat. A l'Argentina o a Xile el senten tan seu com al mateix Poble Sec barcelon¨ª. I, en realitat, aix¨ª ¨¦s perqu¨¨ Serrat ha aconseguit convertir-se en un sentiment col¡¤lectiu f¨¤cilment compartible m¨¦s enll¨¤ de senyals geogr¨¤fics. Els?Cantares o la Saeta d'Antonio Machado, el Para la libertad de Miguel Hern¨¢ndez o les seves pr¨°pies Mediterr¨¢neo, Hoy puede ser un gran d¨ªa, Pare o Tu nombre me sabe a yerba ja s¨®n can?ons populars en tot el sentit de la paraula, d'aquestes (poques) que se seguiran cantant fins i tot quan el seu autor hagi desaparegut de la mem¨°ria col¡¤lectiva perqu¨¨ s¨®n can?ons que formen part d'aquesta mem¨°ria col¡¤lectiva independentment de qui n'hagi estat l'autor.

De la guitarra solit¨¤ria a l'orquestra simf¨°nica, de les can?ons pr¨°pies a les versions de la nova can?¨® o del can?oner llatinoameric¨¤, de la m¨²sica tradicional a la poesia amb maj¨²scules (de Machado a Salvat-Papasseit), de la democr¨¤cia a l'ecologia, de l'amor al desamor... Tot t¨¦ un lloc en l'univers serrati¨¤, el de tots, i escoltant-lo en qualsevol d'aquests contextos es compr¨¨n que no ¨¦s casual que ja faci (el galimaties ¨¦s seu) m¨¦s de vint anys que diu que fa vint anys que diu que t¨¦ vint anys, que encara t¨¦ for?a, que no t¨¦ l'¨¤nima morta i sent bullir la sang. I els que queden.