Menyspreu

El catedr¨¤tic Joaquim Brugu¨¦, en el seu did¨¤ctic llibre ?s la pol¨ªtica, idiotes! (Papers amb accent, Girona) afirma que ¡°la pol¨ªtica neix del conflicte, reconeix l'exist¨¨ncia d'interessos i de posicions diferents, per¨° aposta per usar el di¨¤leg com a mecanisme per obtenir respostes i posicions de s¨ªntesi¡±. La pol¨ªtica espanyola i catalana est¨¤ en les ant¨ªpodes d'aquesta definici¨®. Dia rere dia veiem com alguns pol¨ªtics i responsables financers i econ¨°mics no nom¨¦s avorreixen el di¨¤leg, sin¨® que arriben a menysprear la ciutadania a l'hora de prendre les seves decisions pol¨ªtiques i ¨¨tiques. Ho podr¨ªem interpretar com un menyspreu de classe, entenent-ho com el desdeny de sectors socials acabalats cap a les classes populars.

Un exemple ¨¦s l'actuaci¨® de la ministra de Sanitat, Ana Mato, i del conseller del mateix ram de la Comunitat de Madrid envers l'auxiliar d'infermeria infectada d'ebola. Creieu que una ministra que no sap que al seu garatge hi ha un Jaguar aparcat pot tenir certa empatia cap al sofriment? O que un senyor conseller a qui no importa que demanin la dimissi¨®, ja que t¨¦ la vida solucionada, pugui mostrar una mica de respecte cap al pro?sme? ?s un menyspreu cap a la ciutadania que tant la ministra com el conseller no hagin estat encara destitu?ts.

A Catalunya, la situaci¨® al Departament de Salut ¨¦s semblant. En l'¨²ltim mes s'han declarat dos brots de legionel¡¤la a Sabadell i a Ripollet, que han provocat la mort de 10 persones. Aquest terrible succ¨¦s no ha merescut la compareixen?a immediata del conseller Boi Ruiz informant la poblaci¨® quan el brot estava en els seus inicis. Nom¨¦s al final, despr¨¦s de 10 morts, ha tingut la dec¨¨ncia, obligat per alguns partits de l'oposici¨®, d'explicar en seu parlament¨¤ria el que ha passat, sense aclarir res. ?s un menyspreu a la ciutadania no haver tranquil¡¤litzat les persones d'aquestes ciutats i no haver-los-ho explicat, mentre vivien temoroses i desinformades. Tampoc ha dimitit ni ha estat destitu?t.

La falta d'¨¨tica i un alt grau de menyspreu cap als diners p¨²blics ¨¦s el que han protagonitzat els membres del Consell d'Administraci¨® de Caja Madrid, que creixien amb una targeta de cr¨¨dit opaca, sense l¨ªmits i vivint com uns reis. Mentrestant, aquesta mateixa caixa, sota el benepl¨¤cit del consell, emetia un producte financer denominat preferents destinat a persones amb cap mena de formaci¨® davant un producte tan complex i vol¨¤til, que, com a conseq¨¹¨¨ncia, han vist desapar¨¨ixer els seus estalvis.

Han usat tots els mecanismes d'agitaci¨® i propaganda per crear una ficci¨® de di¨¤leg que ha provocat frustraci¨®, vergonya i incertesa entre els catalans

Tamb¨¦ aquesta mateixa caixa ¡ªal costat de la resta d'entitats financeres¡ª contractava hipoteques de risc, sense opcions de negociaci¨®, i arribava en molts casos al desnonament. El s¨²mmum d'aquest desprop¨°sit l'escenifica el senyor D¨ªaz Ferran, expresident de la patronal, que l'octubre del 2010 va dir: ¡°Cal treballar m¨¦s i cobrar menys per sortir de la crisi¡±. El mateix senyor que s'ha gastat 94.000 euros amb la targeta negra de la vergonya.

Aquests senyors, D¨ªaz Ferran, Blesa, Rato¡­ demostren un clar menyspreu de classe, ja que viuen en un m¨®n on els treballadors, els humils, nom¨¦s els interessen com a m¨¤ d'obra ¡ªcada vegada m¨¦s barata i amb menys drets¡ª per aix¨ª continuar enriquint-se.

Si alg¨² est¨¤ lluny de l'afirmaci¨® que encap?ala l'article s¨®n Rajoy i Mas, dos pol¨ªtics que no han sabut ni han volgut buscar la s¨ªntesi del conflicte entre Catalunya i Espanya. En tot moment han prevalgut els seus interessos electorals sobre els de la ciutadania. Han usat tots els mecanismes d'agitaci¨® i propaganda per crear una ficci¨® de di¨¤leg que ha provocat frustraci¨®, vergonya i incertesa entre els catalans. El resultat de la seva incompet¨¨ncia ha provocat la creaci¨® d'un mur de desconfian?a entre els uns i els altres i la sensaci¨® que la pol¨ªtica no serveix per solucionar el conflicte inherent en tota societat viva.

Mas i els seus aliats nacionalistes han sobrepassat totes les l¨ªnies vermelles de la democr¨¤cia. Convoca una consulta sense les garanties de control i transpar¨¨ncia pr¨°pies de qualsevol proc¨¦s electoral democr¨¤tic. Els ¨¦s igual qu¨¨ es vota, amb quin cens, i substitueix els funcionaris que controlen tot proc¨¦s electoral per uns voluntaris, tots ells partidaris de votar a favor de la independ¨¨ncia. Unes votacions amb un resultat que no tindr¨¤ validesa jur¨ªdica per¨° s¨ª valor pol¨ªtic: el de donar suport a la proposta del partit del Govern que vol recuperar vots costi el que costi. Tot aix¨° en una Catalunya que s'assembla cada vegada m¨¦s a un pa¨ªs autoritari que necessita la consulta per obtenir suports incondicionals dels adeptes a la independ¨¨ncia.

Per fer-ho, el Govern ha ordenat als centres escolars p¨²blics que obrin les portes perqu¨¨ voluntaris de la comunitat escolar (o no) controlin l'acc¨¦s, les instal¡¤lacions i custodi?n les paperetes. Per mi, aquesta ¨¦s una mostra m¨¦s de menyspreu cap a la ciutadania.

El m¨¦s trist de tot ¨¦s que, malgrat patir aquest menyspreu, hi ha gent que creu que aix¨ª es construeix un nou pa¨ªs.

Joan Boada Masoliver ¨¦s professor d'Hist¨°ria