Par¨ªs / Zamora

L¡¯any 1936, des del sindicat anarquista de la CNT, la poeta i activista llibert¨¤ria madrilenya Luc¨ªa S¨¢nchez, la metge i soci¨°loga saragossana Amparo Poch i l¡¯advocada i pedagoga barcelonina Mercedes Comaposada van fundar la Federaci¨®n Nacional de Mujeres Libres, dedicada exclusivament a les dones, una organitzaci¨® que va arribar a tenir 20.000 associades i que durant la Guerra Civil tindria un paper molt rellevant. Mujeres Libres propugnava l¡¯alliberaci¨® absoluta en tots els aspectes, incl¨°s el sexe, llavors ¡ªi encara ara en segons quins ambients¡ª bastant tab¨². Va ser un bon comen?ament, m¨¦s racional que el que havia proposat entre 1912 i 1913 l¡¯eixelebrada Valentine de Saint-Point amb el Manifesto della donna futurista i el Manifesto futurista della Lussuria, que ¡ªfeixistes com eren la majoria dels col¡¤legues que tenia¡ª acabava glorificant la guerra i, fins i tot, les violacions en nom de la libido m¨¦s desenfrenada. Les dones lliures anarquistes proposaven evitar contaminar-se dels errors masculins, dels conceptes establers de relaci¨® i conviv¨¨ncia, buscant una visi¨® nova i refusant el paper passiu de la dona imposat i obligat per l¡¯estructura masclista. Aix¨ª ho posaven de manifest al primer n¨²mero de la revista, ¨°rgan de l¡¯associaci¨®, aparegut el 1936. En aquesta publicaci¨®, d¡¯entrada, no hi podia publicar cap home per no contaminar, amb l¡¯excepci¨® de l¡¯escultor Baltasar Lobo ¡ªcompany de Comaposada¡ª, que s¡¯encarregava de la maquetaci¨® i de les portades, i del poeta Le¨®n Felipe, amic de la parella, que hi faria alguna col¡¤laboraci¨® puntual.

Baltasar Lobo (Cerecinos de Campos, Zamora, 1910 - Par¨ªs, 1993) era anarquista com tota la seva fam¨ªlia, i tenia dues germanes que tamb¨¦ militaven a Mujeres Libres, un fet que facilitaria una bona entesa amb el grup radical femen¨ª. Potser per aix¨°, la dona, el tema m¨¦s constant en la seva producci¨®, no ¨¦s un personatge objecte destinat a seduir i ser posse?t per l¡¯home, o un animal que resta a l¡¯espera de la gran batalla sexual, tal com sol passar en Picasso, sin¨® un ¨¦sser independent i souple ¡ªterme franc¨¨s de dif¨ªcil traducci¨®: suau, el¨¤stic, flonjo, voluptu¨®s¡ª, que no busca ni espera res, m¨¦s enll¨¤ del propi benestar momentani i autosuficient. La dona i la maternitat com una cosa inherent i pr¨°pia, no com una productora de fills per a l¡¯home i la preservaci¨® de la fam¨ªlia. L¡¯obra de Lobo, que t¨¦ punts de contacte amb Jean Arp, Constantin Brancusi i Henry Moore, i tamb¨¦ amb les imatges sensuals de la Marie-Th¨¦r¨¨se Walter picassiana dels anys 1927 a 1936, ¨¦s hereva directa d¡¯Henri Laurens, un altre escultor souple per excel¡¤l¨¨ncia, proper al cercle de Picasso, amb un llenguatge original i propi.

Lobo va con¨¨ixer Laurens a Par¨ªs, arran de la fat¨ªdica evoluci¨® de la Guerra Civil espanyola, i en va esdevenir el principal deixeble i col¡¤laborador. Amb Comaposada ¡ªque s¡¯acabaria canviant el nom pel de Mercedes Guill¨¦n¡ª s¡¯havia exiliat els primers dies de 1939, fugint de Barcelona; primer van passar pel camp d¡¯Argel¨¨s-sur-Mer i despr¨¦s van arribar a la capital francesa. Aquest fet seria transcendental per a la vida i l¡¯obra de l¡¯escultor castellano-lleon¨¨s, perqu¨¨ evolucionaria amb pas segur cap a la modernitat. Sempre a la vora de Laurens, Lobo es va fer un nom a Par¨ªs, s¡¯hi va quedar i es va integrar plenament en l¡¯ambient art¨ªstic franc¨¨s. Una de les seves obres m¨¦s emblem¨¤tiques va ser el monument Aux espagnols morts pour la libert¨¦ col¡¤locat el 1948 a la ciutat d¡¯Annecy, a l¡¯Alta Savoia. Des de l¡¯exili, per¨°, va fer algunes petites incursions a Espanya, tot mostrant l¡¯obra a partir dels anys seixanta, quan, des del govern de Franco, interessava recuperar alguns artistes republicans per fer veure a fora que ja no era cap dictadura i tot anava la mar de b¨¦, tal com pretenia demostrar Manuel Fraga Iribarne mentre va ser ministre d¡¯Informaci¨® i Turisme.

Despr¨¦s de la Transici¨®, i per sort encara en vida, Lobo va ser reivindicat de ple des de la seva terra d¡¯origen. El 1984 va rebre l¡¯enc¨¤rrec del fer el monument a Le¨®n Felipe, una magn¨ªfica creaci¨® de maduresa: un bell nu mascul¨ª, bastant ins¨°lit, potser inspirat en Walt Whitman, que el poeta tant admirava i va traduir. D¡¯altra banda, Lobo acabaria tenint un museu propi a Zamora, gestionat per una fundaci¨® propiet¨¤ria del seu llegat, tot i que, de fa temps, els descendents de l¡¯escultor estan molt queixosos amb el govern municipal del PP, que presideix l¡¯entitat.

Malgrat l¡¯actual gesti¨® dubtosa, Zamora llueix pels carrers i places molts bronzes de l¡¯artista, exemples reeixits d¡¯escultura p¨²blica enmig de la mediocritat general que ha enva?t el territori espanyol en temps de la democr¨¤cia, amb Catalunya inclosa, per desgr¨¤cia!

?