Farmac¨¨utiques europees van usar en assajos 14.000 alemanys de l¡¯Est

Unes 70 farmac¨¨utiques occidentals, entre les quals hi ha les actuals principals companyies del sector, van fer assajos cl¨ªnics de nous f¨¤rmacs a l'antiga Alemanya comunista. Investigadors que han revisat fins i tot els arxius de la Stasi, la policia secreta del r¨¨gim, xifren en almenys 14.000 els alemanys que van participar en aquests assajos. No han trobat proves que aquestes persones en fossin informades, per¨° tampoc que no se seguissin els protocols d'investigaci¨®.

Des de la reunificaci¨® alemanya, el 1990, diversos mitjans van publicar informacions sobre aquests experiments. Per¨° no va ser fins al 2012 que l'afer va tenir abast internacional. Llavors, el setmanari Der Spiegel va iniciar una s¨¨rie d'articles sobre el que semblava un pacte contra natura: farmac¨¨utiques de pa?sos capitalistes utilitzant ciutadans de l'Alemanya comunista com a conillets d'?ndies sota la supervisi¨® de les autoritats del r¨¨gim. I tot per un grapat de marcs.

Aix¨ª explicat, la not¨ªcia va provocar una gran alarma i esc¨¤ndol. Ara, per separar el blat de la palla, tres investigadors independents de l'Institut per a la Hist¨°ria i l'?tica de la Medicina de la Universitat Friedrich-Alexander d'Erlangen-Nuremberg (Alemanya) han bussejat en els arxius oficials del Sistema de Salut de la Rep¨²blica Democr¨¤tica Alemanya (RDA) i en els de la Stasi.

El que van trobar van ser contractes i un sistema d'autoritzacions sofisticat i molt reglat ideat a comen?aments dels anys vuitanta. Llavors, el Sistema de Salut, emblema dels ¨¨xits del socialisme, estava a prop de la fallida, una situaci¨® de la qual, d'altra banda, en vivia tota l'economia de l'Estat. Per generar divises, l'Oficina de Consultes per a la Importaci¨® de Medicaments i la Companyia Berlinesa d'Importaci¨® i Exportaci¨® van signar una s¨¨rie de contractes amb companyies occidentals.

La majoria de les 68 farmac¨¨utiques que apareixen als arxius s¨®n de la llavors Alemanya Federal i Su?ssa, encara que tamb¨¦ n'hi ha de nord-americanes, brit¨¤niques o franceses. La legislaci¨® de la RDA exigia que els assajos cl¨ªnics, en les seves diferents fases d'I a III, nom¨¦s es podien fer amb el consentiment informat dels participants sobre el procediment, els efectes esperats i els seus possibles riscos.

Van assajar antidepressius, anticoagulants, quimioter¨¤pia i fins i tot pasta de dents

"Entre el 1983 i el 1990 es van fer almenys 220 assajos cl¨ªnics utilitzant f¨¤rmacs fabricats per companyies occidentals", escriuen els autors en els resultats de la seva investigaci¨®, publicats pel British Medical Journal. Malgrat que el nombre exacte de participants es desconeix, als arxius n'hi ha una mica m¨¦s de 14.000. El que no han trobat els investigadors s¨®n proves que aquestes persones fossin informades dels experiments, per¨° tampoc el cas contrari.

Encara que Der Spiegel parlava d'assajos amb subst¨¤ncies dopants subministrades a nens prematurs o ¨²s de placebo en pacients amb malalties greus, els investigadors rebaixen el to. Entre els f¨¤rmacs estudiats, alguns encara disponibles a les farm¨¤cies, hi havia una mica de tot: agents per a la quimioter¨¤pia, antidepressius, antial¡¤l¨¨rgics, anticoagulants com l'heparina, la insulina i fins i tot pasta de dents.

Per part alemanya, van participar-hi gaireb¨¦ un centenar d'institucions, per¨° la majoria dels assajos es van desenvolupar en nou facultats de medicina, encap?alades per la de la Universitat Humboldt de Berl¨ªn, l'Acad¨¨mia de Ci¨¨ncies de Dresde o el berlin¨¨s Hospital Universitari Charit¨¦.

Diverses desenes de participants van morir durant els experiments, per¨° els investigadors no han trobat proves que morissin per l'administraci¨® dels f¨¤rmacs. De fet, per participar en un estudi de fase III, els participants han de tenir la malaltia per la qual s'ha dissenyat el f¨¤rmac. I, molts, escriuen els autors de l'estudi, "estaven seriosament malalts".

Per uns milions de marcs

Els contractes analitzats revelen que les companyies occidentals van pagar per aquests assajos un total de 16,5 milions de marcs alemanys, uns 1.150 milions de pessetes de l'¨¨poca. Donada la perempt¨°ria necessitat de l'economia de l'Alemanya de l'Est, els pagaments es feien en divises i nom¨¦s la meitat anaven al Sistema de Salut, mentre que la resta anava als ministeris de Sanitat i Educaci¨® Superior. Els pacients no van rebre res.

"El problema moral m¨¦s important ¨¦s que els assajos farmac¨¨utics es van desenvolupar sense que la poblaci¨® en fos informada. Concretament, els acords comercials es van desenvolupar sense el coneixement dels ciutadans alemanys orientals amb l'objecte de servir als interessos econ¨°mics d'un pa¨ªs que s'apropava vertiginosament a la fallida financera", conclouen els investigadors.