Combat ferotge contra la por

Des de fa uns deu anys tenien un gui¨® mig escrit que no aconseguien fer avan?ar. No sabien gaire per qu¨¨. Ara s¨ª que s'ho expliquen. Nom¨¦s necessitaven l'oportunitat terrible de la crisi i l'atur. "La situaci¨® actual d'Europa ¨¦s la que ens va emp¨¨nyer a tornar a aquest gui¨® i fer-lo prosperar, conscients d'una realitat aterridora com ¨¦s l'obsessi¨® que existeix per la productivitat que obliga els treballadors a competir entre ells, de vegades de forma violenta". Els germans belgues Jean-Pierre i Luc Dardenne, de 63 i 60 anys, respectivament, retraten aix¨ª a Dos d¨ªas, una noche el recorregut ag¨°nic que realitza durant un cap de setmana una treballadora per tractar de conv¨¨ncer els seus companys que renunci?n a una paga extra perqu¨¨ ella pugui mantenir la seva feina. Els Dardenne, una parella d'enteniment perfecte des del punt de vista personal i cinematogr¨¤fic ¡ªper algun motiu ja han signat nou llargmetratges junts¡ª, s'alternen met¨°dicament en les respostes. ¡°Dos d¨ªas, una noche ¨¦s un film contra la por, contra la por econ¨°mica davant la possibilitat real de perdre la feina. Tothom coneix gent, tamb¨¦ nosaltres, que s'ha vist enfrontada a aquesta situaci¨®, persones endeutades. En aquesta realitat, la por hi ¨¦s molt present i el que nosaltres hem volgut retratar ¨¦s que fins i tot avui, en circumst¨¤ncies tan adverses, ¨¦s possible lluitar-hi en contra¡±, assegura Jean-Pierre Dardenne a Valladolid, on la pel¡¤l¨ªcula forma part de la secci¨® a concurs de la Setmana de Cine Internacional de la ciutat, Seminci, els premis de la qual es donaran a con¨¨ixer dem¨¤ dissabte.

Al seu costat, el seu germ¨¤ petit, Luc, escolta atent la reflexi¨® de Jean-Pierre i defensa el film com l'elogi a la solidaritat i la fragilitat de les persones. ¡°Avui m¨¦s que mai ¨¦s necess¨¤ria la solidaritat i per aix¨° ens hem sentit obligats a donar testimoniatge de la seva import¨¤ncia. ?s dif¨ªcil en temps cr¨ªtics posar-se en el lloc d'un altre perqu¨¨ el sacrifici al qual ens enfrontem ¨¦s molt gran. No ¨¦s el mateix, per exemple, realitzar grans vagues en ¨¨poca de pen¨²ries que quan la distribuci¨® de la riquesa ¨¦s m¨¦s justa. ?s tamb¨¦ un cant a la fragilitat, cosa poc comuna en una societat en la qual sembla que nom¨¦s es valoren l'efic¨¤cia, la pot¨¨ncia, els salaris, la compet¨¨ncia entre nosaltres mateixos. Tots som c¨°mplices d'aix¨°¡±. Del que fuig aquesta parella ¨¦s de fer de la seva pel¡¤l¨ªcula una tesi o un judici als treballadors que van desfilant davant de la seva companya.

Una treballadora a qui interpreta una enlluernadora Marion Cotillard, tota una estrella internacional. Amb ella, els germans Dardenne han trencat una tradici¨® del seu cinema, com ¨¦s la de treballar amb actors gaireb¨¦ desconeguts. ¡°Va ser una fiblada cinematogr¨¤fica. ?s la millor decisi¨® que hem pogut prendre. Ha estat una experi¨¨ncia ¨²nica. Sab¨ªem nosaltres, i ella tamb¨¦, que havia de deixar de banda la seva imatge d'estrella no nom¨¦s al cinema, sin¨® tamb¨¦ al m¨®n de la moda i el luxe. Ens vam reunir amb ella durant el rodatge de De ¨®xido y hueso, de Jacques Audiard, vol¨ªem veure-la abans de prendre cap decisi¨®. Gaireb¨¦ immediatament despr¨¦s d'asseure'ns ens vam adonar que est¨¤vem davant l'actriu de la nostra pel¡¤l¨ªcula i aix¨ª l'hi vam fer saber. Hi ha alguna cosa en la Marion que ¨¦s molt misteri¨®s. Quan interpreta, el seu personatge pot estar molt lluny per¨° al mateix temps ben present¡±, expliquen un darrere l'altre els dos germans. L'actriu guanyadora d'un Oscar el 2008 per La vie en rose, en la qual es posava a la pell d'?dith Piaf, un dels grans s¨ªmbols de la m¨²sica a Fran?a, no va tenir, adverteixen els Dardenne, cap tipus de privilegi. ¡°Ni perruquer, ni maquillador privat¡±, li van advertir per endavant. ¡°Va ser molt generosa i disciplinada, no nom¨¦s durant els assajos, sis setmanes, sin¨® al llarg del rodatge realitzat en ordre cronol¨°gic¡±. I m¨¦s tenint en compte la m¨¤xima d'aquests cineastes belgues: no hi ha lloc per a la improvisaci¨®. ¡°Nosaltres estem oberts als canvis, les propostes, la Marion en va fer diverses molt bones. Ens agrada que els actors proposin canvis, per¨° durant el rodatge no improvisem¡±.

Asidus i adorats al Festival de Cinema de Cannes, dues Palmes d'Or per Rosetta (1999) i El ni?o (2005), premi al millor actor per Olivier Gourmet per El hijo (2002), millor gui¨® per El silencio de Lorna (2008) i Gran Premi del Jurat por El nen de la bicicleta (2011), amb Dos d¨ªas, una noche se'n van anar amb les mans buides en l'¨²ltim certamen franc¨¨s, malgrat que el film sonava a les m¨¦s poderoses travesses. Ells ho assumeixen amb valentia, i esperen que la Seminci torni a repetir el premi que els va concedir ja fa 18 anys amb La promesa, el seu primer llargmetratge de projecci¨® internacional. Dem¨¤ es revelar¨¤ la inc¨°gnita.