Un documental inoblidable

Si ens posem restrictius, la divisi¨® m¨¦s senzilla del cinema, i segurament la m¨¦s clara, ¨¦s la que distingeix les pel¡¤l¨ªcules bones de les dolentes. I, no obstant aix¨°, hi ha obres que transcendeixen la divisi¨® i s'instal¡¤len en un reducte, d'explicaci¨® molt m¨¦s complexa, que ¨¦s la categoria de les pel¡¤l¨ªcules inoblidables; aquestes que, fins i tot, amenacen amb canviar-te el sentit de la vida. Entre les experi¨¨ncies cinematogr¨¤fiques m¨¦s inoblidables que ha viscut aquest cr¨ªtic hi ha des d'ara la del documental A cielo abierto. I a m¨¦s ¨¦s molt bona.

Durant diversos mesos, la directora francesa Mariana Otero ha conviscut amb els habitants de Le Courtil, un centre educatiu que ajuda criatures discapacitades ps¨ªquiques d'entre sis i 20 anys a buscar els camins per aconseguir la felicitat, o almenys a controlar els seus impulsos. Al comen?ament podria arribar a discutir-se si el component de la filmaci¨®, amb la c¨¤mera a tot just uns pams d'uns nois amb innombrables problemes, aporta, molesta, resulta imp¨²dic o fins i tot immoral. Vista la pel¡¤l¨ªcula, magn¨ªfica en tots els aspectes, els dubtes s'aclareixen. ?s una meravella; una terrible meravella. Aqu¨ª hi ha nens neur¨°tics i psic¨°tics. I hi ha psiquiatres, que, per torns, conviuen amb ells les 24 hores del dia, a qui anomenar herois del nostre temps seria quedar-nos curts. Els nens els necessiten: quan estaven amb les seves fam¨ªlies (i encara ara en algunes fases) sentien veus, parlaven amb ells mateixos, es copejaven contra la paret. A d'altres encara els costa d'entendre el seu propi cos: un nen nom¨¦s el veu en dues dimensions; una altra nena, d'uns nou anys, tot ho canalitza a trav¨¦s del sexe, t¨¦ continus impulsos sexuals, sobre ella mateixa i sobre els altres. I l'objectiu del centre ¨¦s frenar certs comportaments abundant en el gaudi col¡¤lectiu.

Otero ofereix la informaci¨® amb tant ordre did¨¤ctic com emocional i dram¨¤tic. I quan els esdeveniments s¨®n directament terribles es donen a con¨¨ixer a trav¨¦s dels treballadors del centre en les seves reunions, no es mostren. Quan cal tancar una porta, es tanca. Tacte, sensibilitat, amargor, afecte. Amb senzills plans de suport i amb prou feines unes r¨¤fegues musicals, Otero ha fet una cosa inoblidable. "A qui els d¨¦us volen destruir, primer el tornen boig", va escriure Eur¨ªpides. D¨¦us, quins d¨¦us?