El poble de la independ¨¨ncia basca
El municipi bisca¨ª d'Arrankudiaga votar¨¤ el 2-N si vol que Euskadi sigui ¡°un estat¡±
Hi haur¨¤ una urna, tres paperetes possibles, president de taula i una pregunta clara: ¡°Vols ser ciutad¨¤ o ciutadana d'un estat basc sobir¨¤?¡±, per¨° aquesta consulta ser¨¤ legal. Els ve?ns del municipi bisca¨ª d'Arrankudiaga, de gaireb¨¦ un miler d'habitants, estan cridats el dos de novembre a agafar una setmana d'avantatge als catalans.
La seva decisi¨® no ser¨¤ vinculant, tot i que tindr¨¤ un component sentimental: ¡°Podem passar a la hist¨°ria com el poble que va tenir el dret a decidir i obrir cam¨ª a una decisi¨® m¨¦s gran¡±, explica l'organitzador, Joseba Martin, mentre recorda que el 1979 el municipi va demanar, despr¨¦s de les eleccions generals, la independ¨¨ncia d'Euskadi.
Dret a decidir
- Arrankudiaga ¨¦s una localitat d'uns 22 quil¨°metres de superf¨ªcie al sud-oest de Biscaia, lim¨ªtrof amb ?laba. En l'¨²ltim cens s'hi comptaven 964 habitants. Es calcula que hi podran votar uns 740, inclosos els m¨¦s grans de 16 anys
- Itziar Duandikoetxea Gonz¨¢lez, d'EH Bildu, ¨¦s l'alcaldessa des del 2011. El seu partit t¨¦ quatre regidors, i el PNB en t¨¦ tres (despr¨¦s de ser l'¨²nica for?a en l'anterior legislatura, amb els partits abertzales il¡¤legalitzats i majoria d'abstenci¨®). PSE-EE va obtenir 7 vots i el PP, 6, davant dels 317 i 280 dels nacionalistes. A?les europees, Podem es va estrenar com a quarta for?a, amb 11 vots
- El 1979, Arrankudiaga va demanar la independ¨¨ncia d'Euskadi amb una moci¨® de l'alcalde Txomin Eguiluz ¡ªamb el suport d'HB¡ª, que forma part ara de la campanya de la consulta
La consulta no la convoca aquesta vegada un Ajuntament. Les taules electorals no es posaran en col¡¤legis, sin¨® en un local particular al costat del batzoki (el local del PNB), davant del qual s'ha dibuixat un mural. Els promotors de l'associaci¨® ciutadana Ados han tingut molta cura per no caure en els ¡°problemes legals¡± amb qu¨¨ es va trobar la consulta celebrada a?l'abril a Etxarri-Aranatz (Navarra). La Delegaci¨® del Govern la ratifica. ¡°Com que no hi est¨¤ implicada una instituci¨® p¨²blica, no est¨¤ promoguda per l'Ajuntament, i no hi ha acord del ple, no hi ha base per actuar¡±, reconeixen. La votaci¨® ¨¦s legal.
¡°Les consultes populars tenen molta tradici¨®, per decidir sobre escombraries, aigua o, si un barri com Usansolo vol independitzar-se de Galdakao¡±, justifica Mart¨ªn, antic membre de la Mesa Nacional d'Herri Batasuna i de la il¡¤legalitzada ASB, que va comen?ar a estudiar la possibilitat d'organitzar un refer¨¨ndum al costat de l'exalcalde del PNB Jose Aspiazu, que va ocupar el c¨¤rrec durant 15 anys. ¡°Despr¨¦s d'anys de mala relaci¨®, vam coincidir dos ve?ns de proced¨¨ncies pol¨ªtiques diferents¡±, explica al costat d'un frond¨®s rebrot de l'arbre de Gernika: ¡°La idea va sorgir sense partits o sigles. ?s m¨¦s de poble¡±.
Bildu, a l'alcaldia, d¨®na suport a la consulta, i el PNB, amb tres regidors, deixa llibertat als seus afiliats per votar ¡°o no¡± i decidir la seva papereta, per¨° recorda que ¡°el futur d'Euskadi ha de tractar-se en la pon¨¨ncia del nou estatus pol¨ªtic, al Parlament¡±, per ¡°donar suport jur¨ªdic a aquesta pretensi¨® i arribar a l'acord amb m¨¦s consens¡±.
La idea la van impulsar diversos condicionants. La hist¨°ria del 1979 pesava a les seves ments, per¨°, a m¨¦s, amb les consultes a Esc¨°cia i Catalunya al mig, van veure el dos de novembre com una data clau. ¡°Les municipals queden lluny, i l'ambient ¨¦s m¨¦s amable¡±. La campanya de l'associaci¨® popular Gure Esku Dago el 8 de juny, una cadena humana pel dret a decidir a la qual van anar 180 arrankudiagarres, hi va donar l'¨²ltima empenta.
Gure Esku Dago reconeix, tot i aix¨°, que encara no estan en fase de votar. ¡°Hem d'arribar a un punt de trobada amb pedagogia, i despr¨¦s caldr¨¤ estipular els assumptes formals¡±. Alguns dels seus membres han col¡¤laborat amb la iniciativa. En comparteix els objectius i donaran suport a altres iniciatives que puguin sorgir a escala local.
Per¨° treballar a aquesta escala tamb¨¦ comporta problemes. Com que no tenen acc¨¦s al cens, un programa inform¨¤tic s'encarregar¨¤ d'identificar els m¨¦s grans de 16 anys. Hi haur¨¤ observadors independents ¡ªprofessors universitaris de dret, per exemple¡ª i dels partits per controlar el proc¨¦s. ¡°Ser¨¤ rigor¨®s, ning¨² votar¨¤ dues vegades¡±, apunta Martin, que reconeix que ¨¦s ¡°dif¨ªcil¡± conv¨¨ncer tot el poble (a Etxarri van votar un 42% dels ve?ns). ¡°No fem campanya per una opci¨®, volem una festa de la democr¨¤cia¡±. Literalment: aquell dia rebran un DJ, hi haur¨¤ partits de pilota basca, aizkolaris i fins i tot els personatges de carnaval navarresos Zanpantzarra.
¡°I tot aix¨°, serveix per a alguna cosa?¡± Preguntava a Mart¨ªn un ve¨ª. Ell recorda els grans defensors de la llibertat: ¡°Quantes vegades devia sentir Mandela que si el que feia servia per a alguna cosa?¡±
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.