Evitar tenir la ment confusa

Va ser Chateaubriand qui en comparar dos grans personatges que va tractar ¡ªGeorge Washington i Napole¨® Bonaparte¡ª ens va donar a con¨¨ixer que els l¨ªders pol¨ªtics poden dividir-se en els que tenen ment clara i els que tenen ment confusa. La ment i l'actitud clara de Washington van conduir el poble nord-americ¨¤ a la situaci¨® pac¨ªfica i a la prosperitat. La ment i l'actitud confusa de Napole¨® ¡ªmalgrat ser un geni¡ª va portar els pobles d'Europa a nombroses situacions de dram¨¤tic caos.

Els l¨ªders pol¨ªtics de ment confusa han estat molts. Els de ment clara, pocs. Si em demanessin que tri¨¦s tres dirigents pol¨ªtics hist¨°rics destacats per la seva ment clara triaria Mahoma, Theodor Herzl i Jean Monnet. Mahoma, com a cabdill, per l'elecci¨® per a la construcci¨® de la seva obra ar¨¤biga de dos pilars: la identitat i el pactisme. Herzl per haver unit un gran ideal, la capacitat de domini de la concreci¨® per a la converg¨¨ncia d'un poble extraordin¨¤riament dispers. Monnet per haver establert la clau de la conversi¨® d'una zona de guerres mundials en una ¨¤rea de pau.

Els tres grans homes citats van tenir en com¨² aquestes qualitats. Primera, la intu?ci¨® d'una for?a profunda capa? de posar soluci¨® a un problema (la dispersi¨® i mis¨¨ria de les tribus ¨¤rabs, la di¨¤spora jueva, les guerres del centre d'Europa). Segona, una seguretat personal a prova de bomba (Mahoma va haver de fugir, Herzel va ser considerat boig, Monnet mai va ser candidat a eleccions pol¨ªtiques. Per¨° van saber convertir-ho en positiu). Tercera, una capacitat pedag¨°gica de gran perfil (no es van supeditar al vent de les masses. Ells les van persuadir i les van conduir).

No aniria malament que les qualitats dels l¨ªders universals esmentats fossin imitades pels tres dirigents pol¨ªtics als quals vull esmentar, ¨ªntimament relacionats amb el problema catal¨¤. Em refereixo a Mariano Rajoy, a Artur Mas i a Pedro S¨¢nchez. Llan?o sobre ells una mirada a vista d'ocell. Es pot ser l¨ªder profund depenent tant de l'estira-i-arronsa de partits i de vots desesperadament cobejats?

Espanya est¨¤ formada per tres entitats de singular nacionalitat: la pr¨°piament espanyola (amb Madrid com a capital), la basca i la catalana

Per no entrar en la pol¨ªtica m¨¦s directa permeteu-me abordar nom¨¦s la proposta de S¨¢nchez sobre Catalunya. A partir del Document de Granada proposa un pla federal. Catalunya ocupa nom¨¦s unes l¨ªnies d'un projecte complex que vol canviar tot Espanya. N'hi ha per omplir molts folis. Introdueix molts temes. S'apresta a discutir durant anys. No portaria aquesta proposta a la impossibilitat del consens? No podria podrir i fer explotar la q¨¹esti¨® de Catalunya creant una societat catalana totalment frustrada?

El problema de Catalunya s'ha d'abordar, prim¨¤riament, com a ¨²nic. Est¨¤ per sobre de tota situaci¨® actual. Les seves l¨ªnies, breus, s'han de tractar al principi entre pocs. L'ideal m¨¦s ¨¨tic seria que els tres dirigents posessin inicialment el problema en mans d'un grup de savis, experts imparcials, fora del poder, per moderar el que tot ¨¦s lluita de poder. El pas posterior seria inculcar la soluci¨® obtinguda des de la pedagogia pol¨ªtica.

Espanya est¨¤ formada per tres entitats de singular nacionalitat. La pr¨°piament espanyola (amb Madrid com a capital), la basca i la catalana. La pr¨°piament espanyola est¨¤ b¨¤sicament assentada amb el poder i la riquesa que d¨®na tenir la capitalitat de l'Estat. La basca amb el concert econ¨°mic. No queda ben coberta la catalana. Per qu¨¨ no es podria cobrir amb la devoluci¨® del que l'Estat hi recull excloent el muntant de les despeses comunes i la solidaritat, devoluci¨® centr¨ªpetament entreteixida en la comuna? Una soluci¨® econ¨°mica grosso modo esbossada, de diferent m¨¨tode que la basca. A aquesta decisi¨® econ¨°mica se n'hi uniria una altra de semblant en la cultura.

L'exig¨¨ncia federal m¨¦s profunda d'Espanya ¨¦s tritroncal. Una exig¨¨ncia federal que ve de la hist¨°ria. Juntament amb aquesta exig¨¨ncia n'hi ha una altra sense arrels, ideada el 1978 i aplicada la d¨¨cada posterior. Aquesta segona no pot obstaculitzar la primera. S'ha de construir primer la profunda. No muntar-se des de les comunitats del 1978 guardant alguna excepci¨® per a la q¨¹esti¨® catalana. L'exig¨¨ncia hist¨°rica no pot admetre meres excepcions, sin¨® essencialitats, tractades com el concert basc, al marge de comunitats recents.

La meitat de l'essencialitat tritroncal ja est¨¤ fonamentalment solucionada amb el concert basc. Havent aconseguit la meitat no podrem aconseguir el tot?

I si en el refer¨¨ndum de l'annex constitucional, substitutiu de la consulta il¡¤legal, molt pedag¨°gicament preparat, sort¨ªs el s¨ª de la majoria castellana flexible i de la majoria catalana per quedar-se a Espanya, despr¨¦s de les conseq¨¹¨¨ncies del refer¨¨ndum d'Esc¨°cia, cop m¨¦s fort a l'independentisme catal¨¤ que el del Tribunal Constitucional, constatar¨ªem que no tenim la ment confusa de Napole¨®, sin¨® la molt clara del Washington president. La resta de la reforma es faria millor, despr¨¦s.

Santiago Petschen ¨¦s professor em¨¨rit d'universitat