Coi, quina nit

"I don't know what tomorrow will bring."

Elegant i pessoaniana manera d'apuntar la m¨¤xima incertesa sobre el futur immediat¡­

Suposo que vaig recordar la frase de Pessoa perqu¨¨ va ser un home en molts aspectes semblant a Kavafis (i una mica tamb¨¦ a Kafka. Kavafis 1863-1933; Pessoa, 1888-1935; Kafka, 1883-1924. Tres grans escriptors d'esperit fi, de po¨¨tica intel¡¤lectual, avan?ats a la modernitat, que vivien en tres ciutats perif¨¨riques: Alexandria, Lisboa, Praga; a la vida civil, oficinistes sense afici¨® per¨° molt dignes i competents; solters de vida amorosa gens usual; pel que fa al vestuari, extremament pulcres¡­).

I precisament tenia davant meu, a la tauleta, Vida de Kavafis, un llibre que s¨®c la primera i, fins a la setmana que ve, ¨²nica persona en tot Espanya que el t¨¦. ?s obra d'un erudit anomenat Miguel Castillo Didier i me l'havia enviat aquella mateixa tarda l'editorial de la xilena Universitat Diego Portales, que a vegades m'envia llibres rars i interessants.

A la pantalla del televisor es desenvolupava una tert¨²lia entre Llu¨ªs Bassets (director d'aquestes p¨¤gines i autor de La gran vergonya, ascens i caiguda del mite de Jordi Pujol), M¨¤rius Carol (director de La Vanguardia), Manuel Cuy¨¤s (autor negre d'una laboriosa autobiografia de Pujol infortunadament una mica desfasada per revelacions ulteriors), i d'altres, dels quals no vaig retenir els noms. Jo ara diria que el m¨¦s intel¡¤ligent era Bassets, per¨° no ho dir¨¦, no, perqu¨¨ algun malpensat que no em coneix podria dir que s¨®c un pilota. Vaig estar escoltant-los una bona estona, a veure si m'assabentava de qu¨¨ passaria, per¨° al final vaig haver de repetir-me:

"I don't know what tomorrow will bring."

(Aquesta frase p¨°stuma de Pessoa ve a ser semblant a la que calia pronunciar quan, de nen, jugant al Monopoly, et tocava aixecar una carta de la pila de la "Sort": ritualment exclamaves: "Sort! Qu¨¨ m'oferir¨¤ la sort?". Segons les instruccions, si t'oblidaves de dir-ho perdies el torn.)

Acabat el debat em vaig dir: "B¨¦, com que el que pot passar dem¨¤ ¨¦s impredictible, avui llegir¨¦, fins ben entrada la matinada, la biografia de Kavafis". I ¨¦s que aquest poeta m'encantava de jove (a tota la meva generaci¨® ens agradava) i fa poc vaig comprar una altra vegada les seves poesies en una nova traducci¨®. Del dem¨¤ no en sabr¨¦ gran cosa, vaig pensar, per¨° els versos de Kavafis s¨ª que me'ls s¨¦, i de la seva vida me'n sabr¨¦ fins a l'¨²ltima coma gr¨¤cies a Castillo Didier.

Per¨° abans de posar-me a llegir vaig fer una mica de z¨¤ping i em vaig quedar enganxat a un documental sobre Maks Luburic, que durant la Segona Guerra Mundial va dirigir els camps d'extermini de l'Estat croat (titella de l'Alemanya nazi), on es compla?a a matar amb les seves pr¨°pies mans jueus i serbis. Era un psic¨°pata. Despr¨¦s de la guerra es va escapar i a l'empara del r¨¨gim franquista, sota l'¨¤lies de Vicente Garc¨ªa, es va domiciliar a Carcaixent (Val¨¨ncia), on publicava una revista titulada Drina que era una del¨ªcia tipogr¨¤fica.

Sempre em va fascinar, i cada dia em fascina m¨¦s, la simultane?tat, m¨¦s habitual del que solem creure, de refinament est¨¨tic i podridura moral. El fem de l'¨¤nima abona flors fines, d'aromes "ayant l'expansion des choses infinies".

Veient el reportatge em vaig recordar de Franjo Tudjman, el capitost nacionalista croat, a qui vaig entrevistar al seu despatx fa 25 anys, quan acabava de guanyar per majoria absoluta les eleccions. Qu¨¨ pensa fer dem¨¤?, li vaig preguntar. Proclamar la independ¨¨ncia, va respondre. Per¨° aix¨° significa la guerra civil, se n'adona?, vaig objectar. Es va posar com una fera i va comen?ar a cridar que Europa els ajudaria, que la democr¨¤cia, la voluntat del poble croat, etc., etc. ?s una de les persones m¨¦s desagradables que he conegut mai. Brrrrr.

Per fi vaig apagar la tele i vaig obrir la Vida de Kavafis. Van seguir hores meravelloses, evasives¡­ Era una nit tancada, no se sentia res. Deia Kavafis: ¡°Quan un est¨¤ sol en una habitaci¨® silenciosa sent clarament el tic-tac del rellotge¡­¡±. Vaig parar l'orella i vaig sentir clarament, no ja al meu sin¨® al seu, al rellotge de polsera de Kavafis, l'harmoni¨®s tic-tac, tic-tac, tic-tac¡­