L¡¯anor¨¨xia masculina: ignorada, minorit¨¤ria i diferent

L'anor¨¨xia entre els homes ¨¦s minorit¨¤ria (amb prou feines suposa un 10% del total de casos) i passa m¨¦s inadvertida que entre les dones (nenes, adolescents i joves, fonamentalment). Per¨° malgrat que ha estat un trastorn ignorat durant anys, no nom¨¦s existeix, sin¨® que t¨¦ les seves particularitats respecte a les noies. Per exemple, destaca la proporci¨® d'homosexuals, que ¨¦s superior entre els pacients homes. Tamb¨¦ hi ha difer¨¨ncies en les estrat¨¨gies emprades per perdre pes per les v¨ªctimes d'aquesta disfunci¨® de la conducta aliment¨¤ria: en lloc (o a m¨¦s) de rec¨®rrer a pr¨¤ctiques com els v¨°mits, els homes tendeixen a desenvolupar altres comportaments, com l'obsessi¨® per l'exercici. I fins i tot hi ha m¨¦s casos de comportaments creuats amb la depressi¨® i l'ab¨²s de drogues.

Aquestes s¨®n algunes de les conclusions a les quals han arribat investigadors de la Universitat de Mont-real, que s'han submergit en 24 estudis elaborats al llarg de 15 anys sobre els historials cl¨ªnics de 279 pacients d'entre 11 i 36 anys per detectar els denominadors comuns entre homes i dones amb anor¨¨xia i, sobretot, identificar-ne les difer¨¨ncies.

La investigaci¨® dirigida per l'equip canadenc i publicada a la revista Neuropsychiatrie de l'enfance et de l'adolescence destaca que els afectats dels dos sexes comparteixen el mateix terror per guanyar pes o l'obcecaci¨® malaltissa per portar el compte de les calories ingerides. Per¨° incideixen en les discordances i hi reflexionen. Per exemple, respecte a la taxa superior d'homosexuals, els investigadors plantegen diverses hip¨°tesis, entre les quals suggereixen que est¨¤ relacionada amb la import¨¤ncia que es d¨®na en la comunitat gai a l'aparen?a f¨ªsica, per¨° tamb¨¦ comenten que l'anor¨¨xia podria ser un refugi davant dels conflictes derivats de la necessitat d'afrontar la identitat sexual del pacient. ¡°L'anor¨¨xia nerviosa seria una manera de retardar decisions o d'evitar afrontar dubtes sobre l'orientaci¨® homosexual¡±, planteja Laurence Corbeil-Serre, director de la investigaci¨®.

¡°?s cert que aquests nois s¨®n un grup de risc¡±, comenta Gonzalo Morand¨¦, cap de la Unitat de Trastorns de l'Alimentaci¨® de l'Hospital Ni?o Jes¨²s de Madrid. ¡°La tend¨¨ncia homosexual ¨¦s un cl¨¤ssic¡±, afegeix Enric Armengol, director m¨¨dic del Centre de Prevenci¨® i Tractament de l'Anor¨¨xia i Bul¨ªmia (ABB) de Barcelona. ¡°D'una banda, per les exig¨¨ncies de l'aspecte f¨ªsic de la comunitat gai i els seus estereotips respecte al pes¡±, insisteix Armengol. ¡°De l'altra, perqu¨¨ aquests comportaments se solen donar en l'adolesc¨¨ncia, durant unes etapes de desenvolupament personal en els quals estan definint la seva orientaci¨® sexual, i pateixen una tensi¨® emocional que els fa m¨¦s vulnerables a aquest tipus de comportaments¡±.

Morand¨¦, per la consulta del qual han passat durant els ¨²ltims 20 anys ¡°m¨¦s de 2.000 noies i m¨¦s de 200 nois¡±, hi afegeix un altre grup de risc. Aquest especialista assenyala els nens amb sobrep¨¨s ¡°que se senten rebutjats i passen d'un extrem a l'altre, especialment si tenen un car¨¤cter obsessiu¡±. I tamb¨¦ apunta cap als esportistes infantils d'alt nivell, alguns dels quals ha tractat: ¡°Es crea una expectativa elevada respecte a ells, i si no estan a l'altura del nivell d'exig¨¨ncia que se'ls ha posat, se senten fracassats, i ho paguen amb el menjar i amb l'exercici compulsiu¡±.

Hi ha altres difer¨¨ncies a les quals no al¡¤ludeix l'estudi per¨° sobre les quals parlen tant Morand¨¦ com Armengol. Per exemple, les relacionades amb la reacci¨® dels uns i els altres davant els tractaments per fer front a la malaltia. ¡°En els homes la resposta ¨¦s una mica m¨¦s r¨¤pida que entre les dones¡±, explica Armengol. ¡°Sobretot en la primera fase de la ter¨¤pia, que ¨¦s conductual [despr¨¦s es treballa m¨¦s la personalitat], en la qual intentem aconseguir que el pacient recuperi una ingesta saludable i deixi de menjar en funci¨® de com se sent emocionalment¡±. A qu¨¨ s¨®n deguts aquests comportaments diferenciats? ¡°Potser t¨¦ a veure amb el cervell emocional de l'home, que respon millor als missatges m¨¦s directes i concrets¡±, comenta el psiquiatre del centre ABB. Hi ha una altra possible explicaci¨®: ¨¦s freq¨¹ent que les nenes amb anor¨¨xia siguin molt bones alumnes, mentre que els nois no s¨®n igual d'estudiosos, comenta Morand¨¦. Acostumen a ser noies perfeccionistes i tenaces, ¡±la qual cosa es converteix en un inconvenient a l'hora de canviar els h¨¤bits¡±.

La resposta al tractament entre els nois ¨¦s m¨¦s r¨¤pida, sobretot en la primera fase, en qu¨¨ es busca recuperar una ingesta saludable Enric Armengol, psiquiatre

Investigacions pr¨¨vies ja havien identificat problemes a l'hora de diagnosticar l'anor¨¨xia o la bul¨ªmia en homes, a causa de la percepci¨® generalitzada que es tracta de malalties de dones, la qual cosa confon tant les v¨ªctimes com els metges encarregats de detectar-ne els s¨ªmptomes. La conseq¨¹¨¨ncia per als homes ¨¦s la falta de tractament i suport adequat, com apunta un treball de les universitats d'Oxford i Glasgow publicat al British Medical Journal a l'abril. Aquest aspecte, que la majoria de vegades juga en contra dels nois amb anor¨¨xia, en ocasions pot ajudar-los en la recuperaci¨®. ¡°De vegades els nois que arriben amb una consci¨¨ncia de malaltia baixa responen b¨¦ al tractament quan s'adonen que el seu problema no t¨¦ res a veure amb ser feble o estrany, sin¨® amb un trastorn alimentari. Aclareixen les idees, es relaxen i reaccionen millor¡±.

En termes generals, dos ter?os dels malalts es recuperen, i necessiten un tractament llarg d'entre tres i cinc anys. El ter? restant segueix amb alguna mena de s¨ªmptoma i en el 5% dels casos, la malaltia es cronifica. ¡°Aquests n¨²meros es mantenen per igual entre homes i dones¡±, comenta el psiquiatre de l'hospital madrileny.