6.000 supervisors es juguen el prestigi amb el nou test a la banca

Els test de solv¨¨ncia de la banca han perdut la seva credibilitat davant l'opini¨® p¨²blica europea. La ra¨® ¨¦s que els dos que s'han fet fins ara, el 2010 i el 2011, no van advertir dels enormes problemes de solv¨¨ncia que tenien alguns bancs que van fer fallida m¨¦s tard.

El responsable d'aquell fiasco va ser l'Autoritat Banc¨¤ria Europea, (EBA, per les sigles en angl¨¨s), amb seu a Londres. Ara, el Banc Central Europeu (BCE), futur supervisor ¨²nic, ha agafat la batuta i ha canviat la metodologia per posar fi a aquest desprestigi i saber realment com estan els bancs i que puguin comen?ar a donar cr¨¨dits.

Uns 6.000 supervisors dels 18 bancs centrals de la zona euro, a m¨¦s del BCE, es juguen el seu prestigi en unes proves que han preparat durant un any i que han costat 500 milions d'euros. Avui el BCE i l'EBA oferiran els resultats. Frankfurt analitza 129 institucions de la zona euro. L'EBA inclou les brit¨¤niques i filials d'altres pa?sos que no tenen euro. En total, s'estudiaran uns 150 grups bancaris. L'import total dels actius analitzats ¨¦s de 3,72 bilions, el 58% del total de totes les entitats.

Els bancs examinats s¨®n els que, a partir del 4 de novembre, estaran supervisats pel BCE, ja que superen els 30.000 milions en actius o el 20% del PIB del pa¨ªs d'origen.

Frankfurt analitza 129 institucions de la zona euro amb uns actius totals de 3,72 bilions, el 58% del total de totes les entitats.

S'esperen una mica m¨¦s de vint suspensos, per¨° cap d'espanyol. El BBVA, Sabadell, Popular, Santander, Bankinter, Ibercaja, La Caixa, Grupo Cajamar, Kutxabank i Unicaja, aix¨ª com els que van rebre ajudes, Bankia, Catalunya Banc, BMN, Liberbank i Novacaixagalicia (ara Abanca), s¨®n el que han estat examinats.

La prova se centrar¨¤ en dues parts: l'Asset Quality Review (AQR), que ¨¦s la revisi¨® de les carteres de cr¨¨dit amb m¨¦s risc (i les provisions que tinguin assignades) i, en segon lloc, un test als comptes per comprovar si tenen prou capital per afrontar una hipot¨¨tica tercera recessi¨® amb m¨¦s atur i una caiguda m¨¦s forta del preu de l'habitatge. Els que no la superin, hauran d'intentar aconseguir el capital al mercat. Si no, ser¨¤ el seu Govern qui demanar¨¤ un pr¨¦stec a Europa per tapar el forat.

El Banc d'Espanya i el Ministeri d'Economia esperen que aix¨° no passi a cap banc espanyol perqu¨¨ estan m¨¦s refor?ats que els seus competidors europeus, ja que han tingut un examen m¨¦s. El 2012, la banca espanyola es va sotmetre a unes dures proves de resist¨¨ncia capitanejades per Oliver Wyman per saber quants diners havia de demanar Espanya a Europa per sanejar el sector mitjan?ant un rescat financer. El resultat va ser que es necessitaven 40.000 milions, principalment per a Bankia, Catalunya Banc i Novagalicia. Aquestes dues ¨²ltimes ja s'han venut, juntament amb el Banc de Val¨¨ncia, la qual cosa ha suposat p¨¨rdues irrecuperables de 26.000 milions per als contribuents. Segons el supervisor, des del 2008 la banca espanyola ha incrementat les provisions en 281.000 milions, el 28% del PIB, i ha elevat el capital en 61.400 milions.

Tot i aix¨°, la duresa de l'examen podria fer que alguna entitat tingu¨¦s algun d¨¨ficit en el test, tancat a 31 de desembre del 2013, que l'hauria pogut esmenar durant el 2014.

¡°L'objectiu de les proves ¨¦s triple: incrementar la transpar¨¨ncia dels comptes dels bancs, reparar els balan?os de les entitats febles i recuperar la confian?a en el sector perqu¨¨ pugui donar cr¨¨dit¡±, apunta Fernando de la Mora, director general d'?lvarez & Marsal, consultora financera internacional que ha assessorat diverses entitats per a aquestes proves. Pel que fa a la transpar¨¨ncia, tant executius de grans entitats com d'aquesta empresa, coincideixen a assenyalar que mai hi ha hagut tantes dades sobre els secrets d'un banc. ¡°Es calcula que se sabran 12.500 xifres sobre cada banc, la qual cosa suposa 1,9 milions de dades en total. Aix¨° no havia passat mai abans¡±, apunta De la Mora.

Respecte a la reparaci¨® de balan?os, Mario Draghi, president del BCE, va comentar el 9 d'octubre: ¡°Des de l'estiu del 2013, els bancs de la zona euro han enfortit els seus balan?os en 203.000 milions. Aix¨° inclou 59.800 milions en m¨¦s capital, 31.600 milions en bons convertibles contingents¡± (instruments de capital) ¡°26.000 milions en retenci¨® de beneficis, 18.300 milions per venda d'actius, 17.600 en noves provisions i uns 50.000 en altres actius¡±. El mercat espera en tensi¨® el veredicte.