En qu¨¨ quedem: ¨¦s bo o dolent?

Qu¨¨ li va passar al peix blau per passar de?ser un dimoni nutricional a un aliment saludable? Per qu¨¨ els ous abans feien pujar el colesterol i ara no tant? Qu¨¨ falla quan es descobreix que un medicament ¨¤mpliament utilitzat ¨¦s m¨¦s nociu que no pas benefici¨®s? Tot est¨¤ subjecte a revisi¨®? ?s que no ens podem refiar de res? Comen?ant per l'¨²ltima pregunta: s¨ª, en general ens podem refiar dels consensos cient¨ªfics que determinen les propietats d'un producte (no tant de les marques que els comercialitzen). Els estudis s¨®n cada vegada m¨¦s precisos, les mostres poblacionals m¨¦s grans, els errors que s'han com¨¨s en el passat tendeixen a corregir-se i cada vegada coneixem millor com funciona el cos hum¨¤. Seguint per la pen¨²ltima q¨¹esti¨®, la resposta tamb¨¦ ¨¦s que s¨ª: tot est¨¤ subjecte a revisi¨®. ?s una contradicci¨®? El fil¨°sof Mario Bunge explica que, a difer¨¨ncia d'altres disciplines, les ci¨¨ncies investiguen i, per tant, descobreixen fets i generen idees noves que de vegades contradiuen els descobriments anteriors. ¡°El Papa potser ¨¦s infal¡¤lible, per¨° els cient¨ªfics no. No obstant aix¨°, els errors cient¨ªfics acaben detectant-se perqu¨¨, a difer¨¨ncia de la religi¨® i de la pseudoci¨¨ncia, hi ha lliure discussi¨® i, quan apareixen motius per dubtar d'una idea o un procediment, s'examina o es reexamina¡±, argumenta.

La confusi¨® entre correlaci¨® i causalitat ¨¦s un dels principals motius per a la consolidaci¨® de coneixements erronis. Un exemple cl¨¤ssic per entendre tots dos conceptes ¨¦s aquesta afirmaci¨® veritable que porta a equ¨ªvocs: els nens amb els peus m¨¦s grans raonen millor que els nens que els tenen petits. Vol dir que els peus m¨¦s grans fan millorar les habilitats cognitives? No, simplement els nanos amb els peus m¨¦s grans tenen m¨¦s edat. ?s senzill entendre que aquesta correlaci¨® no t¨¦ causalitat, per¨° en altres ocasions la intu?ci¨® ens porta a fer judicis erronis. Fins i tot els cient¨ªfics experts en salut han caigut en el parany i al llarg de la hist¨°ria han sostingut afirmacions que han resultat falses. L'exemple de l'ou n'¨¦s una. Es parteix d'una hip¨°tesi biol¨°gicament plausible: l'ou cont¨¦ colesterol, per la qual cosa resulta versemblant que ingerir-ne contribueixi a augmentar els nivells d'aquest greix a la sang. Quan als anys setanta es van fer estudis epidemiol¨°gics (que mostren pautes de salut de grans grups de poblaci¨®) buscant la correlaci¨® entre el consum d'aliments amb colesterol i els seus nivells en humans, es va trobar que efectivament n'hi havia una. Aix¨ª, la comunitat m¨¨dica i cient¨ªfica va trobar raonable pensar que l'ou feia pujar el colesterol i va arribar a la conclusi¨® de recomanar no m¨¦s de tres ous per setmana. Avui qualsevol doctor o dietista ben documentat us dir¨¤, en general, que en podeu ingerir tranquil¡¤lament un al dia.

Es publiquen els estudis que interessen a qui els encarrega. N'hi ha d'altres, per¨° no es publiquen. ?s el que s'anomena ¡°la fal¡¤l¨¤cia de l'evid¨¨ncia incompleta¡±

El gran dilema del vi

El nutricionista Juan Revenga explica que moltes de les recomanacions que es fan parteixen d'aquest tipus d'an¨¤lisi: ¡°S'estudiaven dues variables i un resultat, i es formulaven recomanacions en funci¨® d'aquests. No es tenia en compte que tamb¨¦ hi ha una infinitat de par¨¤metres que no considerem; pot ser que no hi h¨¤gim pensat i tamb¨¦ hi influeixin o que, segons qui hagi fet l'estudi, no els hagi volgut veure¡±.

Revenga posa un exemple que barreja diversos ingredients que donen com a resultat conclusions err¨°nies: el cas de l'alcohol. Est¨¤ relativament consolidat que una copa de vi al dia ¨¦s saludable. Hi ha estudis que mostren que els qui la ingereixen tenen, de mitjana, menys problemes card¨ªacs que els qui no ho fan. I la ind¨²stria ha procurat, per diverses vies, que tothom s'assabenti d'aquests resultats. ¡°Per¨°, per comen?ar, el dany que produeix l'alcohol ¨¦s molt superior als beneficis que pot comportar, ¨¦s un producte t¨°xic altament deleteri. ?s cert que t¨¦ certes subst¨¤ncies que biol¨°gicament poden ser beneficioses, per¨° les quantitats que caldria ingerir fan que sigui contraproduent. A m¨¦s, s¨®n tants els riscos de consumir-ne que no conv¨¦ aconsellar-lo¡±, explica Revenga. Aix¨° ¨¦s aix¨ª fins al punt que la UE ha prohibit que l'etiquetatge de begudes amb m¨¦s d'1,2% d'alcohol en la seva composici¨® continguin recomanacions saludables. ¡°Nous estudis semblen mostrar que la correlaci¨® entre el consum moderat d'alcohol i la longevitat t¨¦ m¨¦s a veure, de fet, amb la qualitat de vida dels qui en consumeixen¡±, afegeix. ?s a dir, no ¨¦s el vi el que fa viure m¨¦s, sin¨® que es d¨®na la circumst¨¤ncia que les persones que beuen quantitats moderades de vi solen tenir bona qualitat de vida, gaudeixen d'una salut avan?ada i de feines f¨ªsicament segures.

En el cas de l'alcohol, com en el de molts altres, interv¨¦ el que en angl¨¨s s'anomena?cherry picking (la traducci¨® literal seria una cosa aix¨ª com collir cireres).

Nom¨¦s les millors cireres van al cistell

Es realitzen moltes investigacions que no es publiquen. Si la ind¨²stria del vi o de la cervesa fa una an¨¤lisi metodol¨°gicament correcta que conclou que el seu producte causa determinats mals, ¨¦s molt probable que el fiquin al calaix i no vegi mai la llum. Nom¨¦s escolliran les cireres vermelles i maques, els estudis que troben correlacions positives, no les cireres pansides. ?s la fal¡¤l¨¤cia de l'evid¨¨ncia incompleta el que ha portat a assumir durant anys suposades veritats que han resultat no ser-ho. El metge i divulgador cient¨ªfic Ben Goldacre, en el seu llibre Mala farma (editat per Paid¨®s) fa una brutal cr¨ªtica a les farmac¨¨utiques per executar aquesta pr¨¤ctica. Posa com a exemple el Reboxetine, un antidepressiu que ell mateix prescrivia. Ho va fer durant molt de temps despr¨¦s d'haver-se documentat ¨¤mpliament amb tota la literatura m¨¨dica disponible. El problema era que tamb¨¦ hi havia molta que es trobava oculta. El metge explica en el seu llibre que nom¨¦s s'havia publicat una quarta part dels estudis. Quan va descobrir les conclusions de les altres an¨¤lisis, es va adonar que els efectes secundaris eren pitjors que el suposat b¨¦ que aportava el medicament, perqu¨¨, de fet, el Reboxetine ¡°no funciona¡±. Per aix¨°, Goldacre proposa una legislaci¨® en la qual sigui obligatori publicar totes les investigacions que es realitzen. En casos com aquest, estar¨ªem parlant directament d'una mala praxi, gaireb¨¦ d'una estafa. No falla la ci¨¨ncia, sin¨® els qui la practiquen, com passa amb les an¨¤lisis err¨°nies.

Juan de Mata Donado Campos, metge i, entre altres c¨¤rrecs, professor de l'Escola Nacional de Sanitat i del Centre Nacional d'Epidemiologia de l'Institut de Salut Carlos III, reconeix que en la fase de disseny i an¨¤lisi d'un estudi epidemiol¨°gic es poden cometre errors i, de fet, se'n cometen. ¡°Quan es produeix un canvi de paradigma no es basa en el resultat d'una sola investigaci¨®, sin¨® en els resultats de moltes realitzades per diferents investigadors i a diferents tipus de poblaci¨®, de manera que ¨¦s impossible que en totes s'hi cometin errors¡±. Aix¨° no nom¨¦s es realitza amb estudis epidemiol¨°gics, sin¨® amb qualsevol investigaci¨®. ?s el que s'anomena metaan¨¤lisi: s'examinen tots els estudis sobre un tema, es ponderen en funci¨® de les mostres (els subjectes que han participat en cadascun) i s'extreuen conclusions m¨¦s estables que les que pugui donar un estudi a?llat. Moltes falses creences (m¨¦s de la poblaci¨® en general que de la comunitat cient¨ªfica, que no se sol fiar de qualsevol publicaci¨®) provenen de dades a?llades que poden resultar d'una metodologia incorrecta, ser incompletes o resultar contradict¨°ries amb la majoria d'estudis realitzats a posteriori.

Aqu¨ª els mitjans de comunicaci¨® tamb¨¦ tenen la responsabilitat d'examinar si el que publiquen ¨¦s realment digne de cr¨¨dit, com denuncia Goldacre en el seu primer llibre, Mala ciencia (editat per Planeta). Aix¨ª, les conclusions d'una metaan¨¤lisi assenyalaran veritats m¨¦s estables. Aix¨° passa, per exemple, amb els greixos saturats. Una investigaci¨® recent conclou que, probablement, no s¨®n tan dolents com s'havia pensat fins ara. ¡°Aix¨° no vol dir que siguin bons¡±, remarca el nutricionista Revenga.

Si veieu un producte que assegura en l'etiqueta que ajuda a fer baixar el colesterol o que refor?a el sistema immunitari, desconfieu-ne

Per molt complets i ben fets que estiguin els estudis, fins i tot les metaan¨¤lisis, s'acostumen a realitzar entre centenars o milers de persones en el millor dels casos. Pot passar que reaccions molt espec¨ªfiques no hi apareguin. Juan Ram¨®n Castillo, president del Centre Andal¨²s de Farmacovigil¨¤ncia, explica que quan l'exposici¨® es porta a centenars de milers o milions de persones poden sorgir problemes estranys. ¡°Que no s¨®n segurs els medicaments? Quan s¨®n comercialitzats, les ag¨¨ncies han fet l'avaluaci¨® del benefici risc com a favorable. Els sistemes de farmacovigil¨¤ncia [a Espanya hi ha un centre a cada comunitat aut¨°noma] treballem amb sospites que ens notifiquen pacients i metges. Quan en tenim, investiguem si hi ha una causalitat que provi aquesta associaci¨®. S¨®n necessaris processos d'ampliaci¨® de senyal, informes en el sistema espanyol de farmacovigil¨¤ncia, presentar-los a?l'Ag¨¨ncia Europea del Medicament¡­ Mitjan?ant un sistema d'avaluaci¨® es determinar¨¤ si la relaci¨® risc-benefici canvia, la qual cosa pot variar la prescripci¨® del f¨¤rmac a un grup de poblaci¨® concreta, a tothom, o fins i tot suposar-ne la retirada¡±, explica.

El futur s¨®n els?big data

Un exemple de gran impacte va ser la retirada el 2001 d'un medicament amb cerivastatina contra el colesterol despr¨¦s que es detectessin problemes musculars, ast¨¨nia, debilitat i increment de sensaci¨® de fatiga que podien arribar en casos greus a insufici¨¨ncia renal o ser fins i tot mortals. S¨®n exemples que alguns poden esgrimir per denunciar que estem exposats a molts perills, per¨° que la comunitat cient¨ªfica utilitza per explicar que el sistema funciona i que els riscos s¨®n cada vegada menors. I segueixen perfeccionant-se. Donado Campos assegura que en un futur proper s'imposar¨¤ la utilitzaci¨® dels big data (grans quantitats de dades) i aix¨°, ¡°juntament amb la utilitzaci¨® massiva de la geolocalitzaci¨®, provocar¨¤ un canvi de paradigma en el disseny i l'an¨¤lisi dels estudis epidemiol¨°gics, ja que la gesti¨® d'aquestes dades superar¨¤ la capacitat del programari?habitual per recollir-les i analitzar-les en un temps raonable¡±. I afegeix: ¡°Amb aquestes noves capacitats serem capa?os d'identificar el lloc exacte d'aparici¨® i el nombre de casos de malalties transmissibles, determinar qui influeix sobre el nostre comportament per guanyar pes o tenir una vida m¨¦s saludable¡±.

Desconfieu de l'etiquetatge: el truc de l'asterisc

Si veieu una etiqueta amb al¡¤legacions saludables, sospiteu-ne. ?s la recomanaci¨® de Jos¨¦ Manuel L¨®pez Nicol¨¢s, professor de la Facultat de Biologia de M¨²rcia i autor del guardonat blog?divulgatiu Scientia, des d'on carrega durament contra una ind¨²stria que, segons diu, intenta enganyar el consumidor. La pregunta que es fa ¨¦s: ¡°Per qu¨¨ les autoritats no ho eviten?¡±. El sistema ¨¦s el seg¨¹ent: perqu¨¨ una etiqueta tingui una al¡¤legaci¨® saludable, com ara que el producte fa baixar el colesterol o ¨¦s bo per a les defenses, ha de contenir determinades subst¨¤ncies per les quals l'Ag¨¨ncia Europea de Seguretat Aliment¨¤ria (EFSA, en les seves sigles en angl¨¨s) hagi aprovat aquestes recomanacions. Fins al moment, s'hi han presentat 2.245 productes, dels quals, despr¨¦s d'analitzar-los, l'EFSA nom¨¦s ha autoritzat 250 recomanacions saludables, ¨¦s a dir, un 11%. Un exemple de recomanaci¨® saludable aprovada ¨¦s que els esterols, presents en algunes begudes, ajuden a baixar el colesterol. Un altre que la vitamina B6 ajuda a les defenses.

L¨®pez Nicol¨¢s explica que la gran majoria dels productes s¨®n legals perqu¨¨ els esl¨°gans que utilitzen s¨®n literalment els que ha aprovat l'EFSA. ¡°El problema ¨¦s que fan refer¨¨ncia a un ingredient que es troba en una quantitat m¨ªnima, per¨° tota la publicitat es basa entorn d'un altre ingredient que no hi t¨¦ res a veure i que ¨¦s pel qual es paga. Per exemple, la vitamina B6, que acostuma a acompanyar els productes amb lactobacils. Aquesta vitamina ¨¦s la que ajuda veritablement a les defenses. Per¨° un pl¨¤tan, que no t¨¦ etiqueta, t¨¦ el triple de vitamina B6¡±, explica. ?s el que anomena el truc de l'asterisc. El problema ¨¦s que ni tan sols totes les etiquetes que veiem respecten aquest l¨ªmit de complir la llei per l'asterisc. Una vegada es comercialitzen els productes, la compet¨¨ncia inspectora i sancionadora ¨¦s de les comunitats aut¨°nomes. En una campanya que va dur a terme la Junta d'Andalusia l'any passat, gaireb¨¦ el 40% d'etiquetes de productes saludables i nutricionals no complia amb la normativa comunit¨¤ria. Greixos comestibles, plats cuinats i conserves acumulaven el nombre m¨¦s alt d'incompliments, que estan considerats infraccions de car¨¤cter lleu i els correspon una multa d'entre 200 i 5.000 euros.

Edulcorants, un cas a banda

Els edulcorants artificials fa molt de temps que s¨®n al punt de mira de cient¨ªfics i consumidors. ?s una creen?a estesa que provoquen c¨¤ncer, per¨° la veritat ¨¦s que els marges de seguretat que ha provat la ci¨¨ncia donen marge per prendre m¨¦s edulcorants dels que una persona normal pot ingerir sense preocupar-se per la seva salut. Recentment s'ha fet p¨²blic un estudi (liderat per l'israeli¨¤ Eran Elinav, de l'Institut Weizmann, i publicat a?Nature) que no t¨¦ a veure amb aquesta malaltia, per¨° que torna a posar la salubritat d'aquestes subst¨¤ncies en dubte. Assegura que alteren l'equilibri bacteri¨¤ del sistema digestiu i que causen pujades de la glucosa en sang, la qual cosa pot provocar diabetis. Si aix¨° ¨¦s cert, suposaria que els beneficis dels edulcorants com a substitutius de la sacarosa es diluirien. Tanmateix, la comunitat cient¨ªfica ha rebut aquest estudi amb escepticisme. En primer lloc, perqu¨¨ est¨¤ fonamentalment basat en ratolins. El doctor en Bioqu¨ªmica Jos¨¦ Miguel Mulet explica que fa temps ja va haver-hi un ¡°error important¡± quan es va dir que algun edulcorant produ?a c¨¤ncer de bufeta i el veritable problema va ser que no era extrapolable a humans. A m¨¦s, en aquest estudi es fa un assaig posterior en persones, per¨° nom¨¦s amb set individus, enfront d'altres amb 300.000 que no havien detectat aquests problemes amb els edulcorants. Hi ha dos problemes m¨¦s: d'una banda, els nivells de concentraci¨® amb els quals es va fer l'estudi s¨®n molt m¨¦s alts dels que una persona acostuma a ingerir en un dia i, de l'altra, que la investigaci¨® es va realitzar amb sacarina, per la qual cosa tampoc seria exportable a altres edulcorants artificials. Aix¨ª, perqu¨¨ hi hagi un canvi de paradigma pel que fa a la seguretat d'aquestes subst¨¤ncies caldria obtenir evid¨¨ncies molt m¨¦s s¨°lides.

Dolors musculars

Una de les teories m¨¦s consolidades durant molt de temps sobre els dolors musculars despr¨¦s de fer un gran esfor? ¨¦s que es produeixen per la cristal¡¤litzaci¨® d'¨¤cid l¨¤ctic. Malgrat tot, era una explicaci¨® que la ci¨¨ncia ha desmentit: no s'ha trobat aquesta subst¨¤ncia en aquests teixits i els qui tenen la malaltia de?McArdle, que no permet produir ¨¤cid l¨¤ctic, tamb¨¦ tenen aquests dolors. Els remeis, com l'aigua amb sucre, s¨®n tamb¨¦ falsos. La teoria m¨¦s consolidada ¨¦s que es deuen a microruptures musculars.

Ibuprof¨¨

L'ibuprof¨¨ es un dels medicaments m¨¦s utilitzats i que formi part d'aquesta llista no vol dir que s'hagi descobert que ¨¦s nociu. Per¨° s¨ª que ¨¦s veritat que en dosis molt altes i durant un ¨²s perllongat pot ser perjudicial per al cor. ?s una q¨¹esti¨® que l'Ag¨¨ncia Europea del Medicament est¨¤ estudiant actualment. Aix¨ª que, com passa amb gaireb¨¦ tot, sembla que no conv¨¦ abusar-ne.

Dos litres d'aigua al dia

Molts metges us recomanaran que bebeu uns dos litres d'aigua al dia per estar saludables. ?s una quantitat que no t¨¦ cap documentaci¨® cient¨ªfica que l'avali. La font sembla ser una recomanaci¨® del 1945 del Consell d'Investigaci¨® Nacional dels Estats Units?(NRC), que s'ha malinterpretat i gaireb¨¦ sacralitzat avui dia.

Greixos saturats

S¨®n com el dolent de la pel¡¤l¨ªcula. Tots hi estan en contra perqu¨¨ durant molt de temps s'han relacionat amb afeccions card¨ªaques. Bons no s¨®n, aix¨° ¨¦s evident, per¨° una metaan¨¤lisi recent posa en dubte que siguin tan nocius com s'ha suposat. La seva conclusi¨® ¨¦s que "les proves actuals no donen suport clarament a les recomanacions cardiovasculars que animen a fer un elevat consum de greixos poliinsaturats i un baix consum de saturats".?

Peix blau

Fins als anys seixanta, aproximadament tot el que era greix es considerava dolent. Aix¨ª, el peix es va classificar en dos: el bo, el blanc, amb uns percentatges de greix que s¨®n m¨ªnims, i el menys saludable, el blau, que t¨¦ unes quantitats que ronden el 15%, menys que la majoria de les carns no magres. No s'entrava en matisos sobre els tipus de greixos fins que es va descobrir que els omega-3 que cont¨¦ el peix blau s¨®n cardiosaludables.

Ous

¡°L'ou ¨¦s un aliment excel¡¤lent que ha estat tractat injustament. Tot i que ¨¦s cert que el seu contingut en colesterol ¨¦s alt, ¨¦s un error culpar un sol aliment de l'augment dels nivells del que es coneix com a colesterol dolent. El consum d'¨¤cids grassos saturats ¨¦s un factor molt m¨¦s rellevant que la?ingesta de colesterol diet¨¨tic. A m¨¦s, els ous contenen lecitina, que, juntament amb altres components, ajuden a regular el colesterol¡±, explica el dietista Miguel ?ngel Florido.