Els sinistres germans Creix

El 21 de febrer del 1962 s'havia de celebrar un acte al paranimf de la Facultat de Medicina del Cl¨ªnic amb la pres¨¨ncia dels poetes Jos¨¦ Agust¨ªn Goytisolo, Jaime Gil de Biedma, Gabriel Ferrat¨¦ i Joan Oliver (Pere Quart). Uns quants estudiants de Medicina van planejar una acci¨® sorpresa com a protesta contra el r¨¨gim de Franco. ¡°Jo portava preparat un bistur¨ª i una bossa i vam amuntegar diverses butaques del paranimf per poder arribar al quadre de Franco que presidia la sala i tallar-lo. Despr¨¦s el vaig enrotllar i hi vam col¡¤locar un ninot penjat¡±, recorda Salvador Barluenga, llavors estudiant de medicina, al documental Barcelona 1962. L'ombra dels Creix, que avui emetr¨¤ el programa Sense ficci¨® de TV-3. El reportatge ha estat coprodu?t per la televisi¨® catalana i Optim TV i ha estat dirigit pel periodista Enric Canals.

El documental va ser presentat ahir al paranimf de la Universitat de Barcelona davant la pres¨¨ncia de molts d'aquells estudiants dels anys seixanta que despr¨¦s van ser personatges de la cultura i la pol¨ªtica, com el desaparegut Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n, la historiadora Anna Sall¨¦s, el pol¨ªtic i escriptor Salvador Clotas, l'actual conseller d'Economia Andreu Mas-Colell, la llibretera de Negra y Criminal, Montserrat Clav¨¦, i l'economista Mart¨ª Capdevila, entre altres.

El reportatge es basa en m¨²ltiples testimoniatges i en documents com fitxes policials, interlocut¨°ries d'atestats i documents judicials d'aquells fets i d¨®na una idea de com de sinistres eren dos policies, els germans Vicente Juan i Antonio Juan Creix, de la Brigada d'Investigaci¨® Social. L'Antonio s'havia especialitzat en comunistes, mentre que el Vicente dominava els cercles catalanistes intel¡¤lectuals. Van torturar, entre altres, Miquel N¨²?ez o Gregorio L¨®pez Raimundo.

El mateix dia que va desapar¨¨ixer el quadre de Franco van apar¨¨ixer pintades contra el dictador al claustre i passadissos de la Universitat de Barcelona. Els estudiants s'havien mobilitzat en solidaritat amb la vaga de miners d'Ast¨²ries. ¡°Estaven com bojos per detenir els autors del robatori del quadre¡±, explica un dels testimoniatges al documental. ¡°Collats a preguntes van manifestar que havien col¡¤laborat en la substracci¨® del quadre...¡±, recull un atestat policial. Cal entendre maltractats, segons relaten els protagonistes del documental que identifiquen els germans Creix com a participants en els interrogatoris. El quadre de Franco va anar d'una casa a una altra i mai va tornar a apar¨¨ixer. ¡°El vaig enterrar al jard¨ª dels meus pares a Sant Juli¨¤ de Vilatorta, a dins d'una caixa met¨¤l¡¤lica¡±, explica l'arquitecte Xavier Bagu¨¦. De res ha servit que m¨¤quines excavadores remoguessin 15 tones de terra en recerca de la caixa i el quadre.

Les manifestacions de suport als arrestats per la desaparici¨® del quadre ¡ªjutjats en consell de guerra en dues setmanes i condemnats a penes de tres anys i quatre de pres¨®¡ª no van decaure. ¡°Cant¨¤vem 'Asturias patria querida', pel miners, i crid¨¤vem 'Fuera Franco' i 'Huelga general'". La policia va irrompre dins de la universitat: ¡°Nosaltres est¨¤vem com a primera fila i al Manolo [V¨¢zquez Montalb¨¢n] el van atrapar al terra i li van donar una bona pallissa¡±, explica la historiadora i ¡ªv¨ªdua de l'escriptor¡ª Anna Sall¨¦s. ¡°Es va produir un embut i a molts ens van agafar¡±, afegeix el conseller Andreu Mas-Colell, que en aquella ¨¨poca repartia fulls de propaganda. Quatre dels arrestats ¡ªV¨¢zquez Montalb¨¢n, Salvador Clotas, Ferran Full¨¤ i Mart¨ª Capdevila¡ª van ser condemnats en consell de guerra a dos i tres anys de pres¨® que van complir a Lleida. El delicte: ¡°rebel¡¤li¨® militar per equiparaci¨®¡±.

Una altra vegada, els germans Creix van intervenir activament en els interrogatoris, segons el documental. Els dos s'empraven a fons amb cops, cops de puny i tortures, segons es despr¨¨n dels testimoniatges. Tots dos havien estat espies de l'ex¨¨rcit de Franco a Catalunya i van ser descoberts: l'Antonio va ser condemnat a pena de mort per alta tra?ci¨® i el Vicente a 15 anys de treballs for?ats. Van escapar de la zona republicana i els seus serveis van ser recompensats per la dictadura.

El documental recull fotografies dels quatre que van complir pena a Lleida entre reixes. "El Manolo preparava un arr¨°s delici¨®s amb una esp¨¨cie de paella que es va inventar amb llaunes", explica l'economista Capdevila, que recorda molt b¨¦ l'obstinaci¨® del PSUC ¡ªell i V¨¢zquez Montalb¨¢n militaven en aquell partit comunista¡ª que mantinguessin activitat pol¨ªtica a la pres¨®: "El Manolo es va enfadar molt¨ªssim i va dir que ¨¦rem nosaltres els que ¨¦rem a la pres¨®".